Les revolucions necessàries

Carta de Marta Rovira en motiu del 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

28 de juny de 1931. Les dones catalanes: “Els candidats i llurs amics han tingut un oblit que pot ser lamentable. Solament l’Esquerra Catalana ha remembrat que prestarien protecció acurada a les mares i als infants. No és això. No és protecció el que nosaltres demanem: Volem que es reconeguin tots els nostres drets, iguals als de l’home”. Ho signaven les dones catalanes al diari L’Opinió a principis dels anys 30 i, malauradament, ho hem de recordar avui amb les nostres paraules. No és només protecció o més visibilitat el que nosaltres volem. No demanem no caure en l’oblit. Demanem ser-hi, participar-hi. Volem ser-hi. Volem ser-hi, i ser-hi com som. Volem ser-hi per decidir, volem ser-hi per liderar, volem ser-hi per ser la veu, el vot i el referent del conjunt de la societat. Hi serem!

Aquest moviment democràtic també va de la revolució feminista, perquè sinó la República no tindrà sentit. Volem la independència per construir una societat millor i no hi ha una república lliure si no és una república de dones lliures i amb tots els drets.

Lluitem, perquè el nostre esforç farà millor la societat, perquè el nostre camí desbrossarà el de les nostres filles. Lluitem perquè és just, perquè tenim raó. Lluitem-hi juntes perquè a la trilogia republicana hi hem de sumar la Sororitat sense complexes

Però som aquí, celebrant que les dones van poder votar per primera vegada fa 85 anys a l’Estat espanyol, i a la vegada, lluitant pels mateixos drets, encara. Som aquí, combatent estadístiques inhumanes: les urgències a l’hospital Clínic de Barcelona atenen una víctima per agressió sexual cada dia. Tenim un problema greu com a societat i moltíssima feina per fer. Un problema estructural, inconscient potser, heretat, repetitiu, cansat, incomprensible al segle XXI. Els fonaments de la nova República han de servir per això, per guanyar aquesta regeneració.

“Voteu a qui us plagui, però digueu als vostres amics que la dona catalana no reposarà fins haver aconseguit la reivindicació deguda; i que no admet que es faci fonedissa la paraula de la trilogia republicana”. Agafem aquestes paraules de les dones del 1931 i fem-les nostres. Lluitem, perquè el nostre esforç farà millor la societat, perquè el nostre camí desbrossarà el de les nostres filles. Lluitem perquè és just, perquè tenim raó. Lluitem, sabent que cada cop ens segueix més gent. Lluitem-hi juntes perquè a la trilogia republicana hi hem de sumar la Sororitat. La Sororitat sense complexes, la que sabem que existeix quan ens en cuidem, sense soroll, sense interferències.