Salvadó: ‘Aquests han de ser els darrers pressupostos autonòmics, els de la transició nacional’

Lluís Salvadó ha explicat que ‘s’ha fet un esforç per generar nous ingressos que és fonamental per tal de poder mantenir l’actual nivell de despesa social, esforç que és imprescindible per aturar noves retallades socials. Per primera vegada des del 2010 s’aprovaran uns pressupostos que no retallen la despesa social. Un esforç que, conjuntament amb la venda o concessió d’actius patrimonials, són les úniques alternatives possibles a les nostres mans que ens han de permetre cobrir, no sense dificultats, els 2000 milions menys que tindrem per al 2014 respecte al 2013’.
Salvadó ha destacat que ‘en mans de l’Estat espanyol hi ha moltes altres alternatives per reduir l’asfíxia a què estem sotmesos, una asfíxia a la qual el propi Estat contribueix de forma important: podria distribuir més equitativament lo sostre de dèficit, ens podria compensar los 500M de l’impost sobre dipòsits bancaris, podria liquidar els deutes acumulats de la Disposició Addicional 3a de l’Estatut, podria compartir els 2000 milions recaptats anualment a Catalunya per la pujada de l’IVA, podria complir amb Catalunya els seus compromisos de despesa amb la llei de la dependència, amb els centres especials de treball o amb les polítiques actives d’ocupació, o, simplement, podria rebaixar l’espoli fiscal al que ens sotmet anualment des de fa dècades. En aquest sentit ha destacat que amb poc més del 10% de l’espoli fiscal podríem compensar el sobreesforç fiscal que ens veiem obligats a aplicar a Catalunya, i que ja està arribant al límit de la capacitat de la nostra societat’.
Salvadó ha explicat que ‘com estem convençuts que l’Estat no només no aportarà solucions a Catalunya, sinó que estem convençuts que l’Estat espanyol és el problema econòmic de Catalunya, haurem d’aplicar les solucions que tenim a les nostres mans, i haurem de treballar per a que totes les eines, que són moltes, que té l’Estat espanyol a les seves mans, el més aviat possible les puguem tenir a les nostres mans, que són les eines d’un ESTAT’.
