Laura Vilagrà, nedadora de resistència i independentista d’acció

Perfil de la número dos a la llista d’Esquerra Republicana a Barcelona per a les eleccions del 14F

Amb il·lusió i responsabilitat. Així és com Laura Vilagrà ha rebut l’encàrrec de ser la número dos a la llista d’Esquerra Republicana a Barcelona per a les eleccions del 14F. Després d’anys molt intensos en la política quan era més jove —amb 27 anys es va convertir en l’alcaldessa més jove de Catalunya i als 30 ja era diputada—, va fer una aturada per desenvolupar la seva carrera professional. Ara, té empenta per tornar-hi i encarar els enormes reptes del país des de la primera línia. Coneguem Laura Vilagrà més a fons.

Nedadora de resistència

“Tota la vida m’ha acompanyat la piscina”, afirma Vilagrà. Des dels 3 anys que neda, ha participat en competicions i ha estat monitora tant de nens com d’adults. També ha fet travesses, com la de l’Estany de Banyoles o la del riu Fluvià. “Sóc una nedadora de resistència, de no parar, em serveix per rebaixar tensions”, explica. Quan entra a la piscina estructura els pensaments i això l’ajuda a resoldre problemes. Per a ella és tota una teràpia.

També genera endorfines fent excursions i visitant el patrimoni, i fa activitats més pausades, com llegir llibres de política i societat —ara llegeix “Ubuntu”, de Raül Romeva— o, abans de la pandèmia, quedar amb amistats per tastar vins del Bages: “en sóc fan, és una D.O. molt petita però amb vins molt bons i singulars”.

L’alcaldia: una gran escola

Vilagrà va néixer a Santpedor, al Bages, el 1976. La mare va ser comptable de diverses botigues de Manresa i, més tard, de la seva pròpia botiga de roba d’home. I el pare és mecànic i també va tenir el seu negoci, un taller. Tots dos van veure com la seva filla, que des de ben jove despuntava als debats de l’escola, es convertia en l’alcaldessa de Santpedor. I és aquesta etapa, la d’alcaldessa entre el 2003 i el 2015, la que l’ha marcat més. “No descanses mai, són 365 dies a l’any, però si treballes bé veus molt els resultats, reps el feedback de la gent i això ajuda molt”, recorda, “és la gestió més intensa que pot fer un polític, és una gran escola”.

I menciona que, com ella, Pere Aragonès, el candidat d’Esquerra Republicana, també coneix bé el món municipal. “Es nota quan les persones hem estat bregant al món municipal perquè estem connectades amb la ciutadania, tenim uns lideratges compartits i busquem solucions als problemes amb eficàcia”. Amb Aragonès, van coincidir fa anys al Parlament i a la mateixa comissió: “ja hem demostrat que treballem amb molta harmonia i complicitat, però alhora cadascun ens hem desenvolupat en sectors diferents —ell, més econòmics, i jo, més socials—, per tant, ens complementem”.

Vilagrà és politòloga, està especialitzada en direcció comercial i turística i té un màster en direcció pública. Mentre era alcaldessa de Santpedor, va ser diputada del Parlament en dues legislatures, entre el 2006 i el 2011, i secretària de política territorial i medi ambient d’Esquerra entre el 2008 i el 2009. Del 2016 i fins l’aplicació del 155, va ser la delegada del Govern a la Catalunya Central. I en aquest punt, va decidir fer un canvi després d’una llarga etapa en la política i va assumir el càrrec de gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella (AMPANS), una entitat del tercer sector en l’àmbit de la discapacitat. Actualment, i des fa un any, és gerent del Consell Comarcal del Bages.

La trajectòria de gestió llaurada durant pràcticament 20 anys fa que alguns mitjans la qualifiquin com un “tot terreny de la gestió”. I aquest és un dels motius pels quals Esquerra Republicana l’ha escollit per ser la número 2 a la llista electoral de Barcelona, pensant en el futur Govern de la Generalitat i els reptes socioeconòmics que afrontarà. Vilagrà també aportarà el seu coneixement del tercer sector vinculat a l’àmbit social i d’insersió laboral, de les institucions públiques i del món local.