La diputada d'Esquerra Republicana Jenn Díaz, al Parlament / Marc Puig
La diputada d'Esquerra Republicana Jenn Díaz, al Parlament / Marc Puig

Per què el Parlament ha ampliat la llei que combat les violències masclistes? Perquè hem de combatre-ho com una vulneració de drets fonamentals. I així ho hem entès des d'un bon principi.

"Només hi som si hi som totes". Qui ho afirma és la diputada republicana Jenn Díaz, que ha aconseguit acords al Parlament per adequar la llei al 2020 de manera que garantim tots els drets a totes les dones en tots els escenaris. Com?

Aquí ?expliquem la llei amb deu idees clau:

  • Noves formes i àmbits. La violència masclista existeix en més supòsits que l'àmbit privat d'una parella i de forma física. Per això, la reforma que ha aprovat el Parlament fixa com a violència masclista també la psicològica, sexual, obstètrica, econòmica, digital, de segon ordre i vicària. I que es poden produir no només en l'entorn familiar sinó també laboral, social o comunitari, digital, institucional, a la vida política i esfera pública, i al món educatiu.
  • Què és la violència de segon ordre? La de segon ordre és la violència o represàlia a les persones que donen suport a les víctimes. Per exemple, professionals que les defensin, les assessorin o les ajudin a recuperar-se'n.
  • I la vicària? La violència vicària és aquella que s'utilitza per fer mal a un tercer per atacar una dona, pel vincle afectiu que hi manté.
  • Per què parlem d'intersaccionalitat? La violència masclista impacta sobre una dona de forma agreujada si "conviu" amb altres formes de discriminació com per exemple l’origen, el color de la pell, el fenotip, l'ètnia, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social... La interacció d’aquestes discriminacions s'ha de tenir en compte a l'hora d’abordar la violència masclista.

  10 idees clau de la llei contra les violències masclistes

  • Una llei per a les dones trans, també. Aquesta llei inclou dones, adolescents i nenes. I ara explícitament incorpora també les dones trans, les visibilitza com a víctimes en casos de violència masclista. Per tant, podran ser ateses com a tals al marge del que digui la documentació oficial, si han passat o no per una intervenció quirúrgica, o el procés d'hormonació. És una llei que obliga, doncs, a respectar la diversitat de gènere.
  • Pas endavant perquè només sí sigui sí. Hi ha d'haver una voluntat expressa, presa des de la llibertat i durant tota la pràctica sexual. No hi ha consentiment si l'agressor crea unes condicions o s'aprofita d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona.
  • Com afecta els partits polítics? En l’àmbit de la política i l’esfera pública, els partits polítics hi juguen un paper molt important. Així, la reforma que hem aprovat obliga els partits polítics -com ja té Esquerra Republicana- a tenir un pla d’igualtat i un protocol de prevenció.
  • Educació afectiva. Erradicar les violències masclistes ha de ser un compromís diari, per tallar-ho d'arrel i evitar-ho a futur. I per això és vital, literalment, incorporar l'educació afectivosexual a les escoles. La formació ha de tenir una perspectiva de gènere transversal i explícita. I així ho recull la llei.
  • Que també obliga a la formació especialitzada de tots els col·lectius professionals que intervenen en l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació destinades a les dones que pateixen violència masclista, i al seu entorn. I fa especialment esment als professionals judicials, policials i mèdics que atenen les víctimes.
  • Consens ampli. El Parlament ha aprovat in extremis l'ampliació de la llei del 2008. I ho ha fet amb un suport parlamentari prou ampli en els aspectes genèrics. Però hi ha hagut polèmica a les xarxes sobre les dones trans, i se n'han desmarcat formacions com el PSC. Esquerra Republicana, en canvi, han tancat files amb les nenes, adolescents i dones trans. Per què? Tornem al principi: perquè la llei, per ser respectuosa amb els drets humans, ha d’incloure totes les dones. Totes. Contra la violència masclista, arreu i per a totes!

?La diputada Jenn Díaz ho resumia així al Parlament: