Raül Romeva i Carme Forcadell, durant l'acte. MARC PUIG
Raül Romeva i Carme Forcadell, durant l'acte. MARC PUIG

Carme Forcadell, Raül Romeva, Andreu Van den Eynde i Laura Castel s’han desplaçat fins a Estrasburg per denunciar la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya

Esquerra Republicana ha portat el cas català al Consell d’Europa aquest dilluns. Carme Forcadell, Raül Romeva, i l’advocat Andreu Van den Eynde s’han desplaçat a Estrasburg, a la seu d’aquesta institució europea, per denunciar la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya. L’acte l’ha organitzat la senadora i única membre independentista de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Laura Castel.

Davant d’una audiència formada per membres de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i altres actors i representants internacionals, els republicans i republicanes hi han dut tres idees clau:

  1. La defensa del principi democràtic: l’independentisme és un moviment pacífic que representa els drets humans, la democràcia i l’Estat de dret.
  2. El moviment independentista promou dues demandes fonamentals del poble de Catalunya: la fi de la repressió a través d’una amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació a través d’un referèndum.
  3. La criminalització d’una causa política: Espanya ha respost a les demandes del poble català amb l’ús de la força i la judicialització. L’ús partidista de l’estat de dret ha portat l’Estat a vulnerar drets fonamentals.

Raül Romeva ha reivindicat els seus orígens per constatar que l’independentisme és un moviment de defensa del principi democràtic. Un principi que els independentistes entenen com la fi de la repressió política mitjançant una amnistia, i l’exercici del dret a l’autodeterminació en un referèndum. “Quan era membre del Parlament Europeu vaig lluitar pels drets fonamentals de molts països al món”, ha explicat Romeva, que ha afirmat que malgrat llavors no era independentista va acabar a la presó per la causa de la república catalana. “Per què una persona com jo pot arriscar anar a la presó? Per conviccions democràtiques”, ha assegurat. “Vam passar casi 4 anys a la presó per fer un referèndum, que és l’eina que ens permet saber què pensa la gent”, ha denunciat.

Per la seva banda, Carme Forcadell ha interpel·lat a l’audiència amb la seva causa: “La justícia espanyola ha vulnerat el meu dret a la inviolabilitat parlamentària, perquè permetre un debat al parlament, que es el que vaig fer, ha d’estar protegit per la llibertat d’expressió i la inviolabilitat parlamentària”. “S’imaginen que un tribunal els prohibís parlar d’un tema que creuen important o que el demana la població? O que els perseguissin penalment per fer un debat? Això en democràcia no pot passar, però ha passat a Espanya”, ha traslladat Forcadell als parlamentaris.

L’advocat Andreu Van den Eynde ha llistat la vulneració de drets que, en la criminalització de la causa, acumula l’Estat contra l’independentisme. A més, Van den Eynde ha posat l’accent en el Catalangate, el cas de ciberespionatge il·legal massiu més gran mai descobert, i del qual ell n’és víctima directa. “Personalment no tinc cap activitat política, no estic afiliat a cap partit, però sóc víctima de Pegasus només perquè estic defensant els meus clients”, ha explicat.

Laura Castel ha sigut l’encarregada de liderar l’acte. Com a membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, ha reivindicat els posicionaments internacionals -d’aquesta institució i d'altres, com les Nacions Unides- que el cas català ha merescut fins al moment. “Creieu que condemnar polítics per organitzar un referèndum limita la seva llibertat d’expressió? Creieu que organitzar un referèndum és violent? Fins on pot arribar Estat per limitar-ho?” ha preguntat Castel als parlamentaris presents. “Mai s’hauria de considerar un afer intern”, ha defensat.

Entre el públic hi han assistit una trentena de parlamentaris, entre ells el director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa, Christos Giakoumopoulos.

En la seva estada la seu del Consell d’Europa a Estrasburg, els republicans i republicanes tindran l’oportunitat de trobar-se amb el president del grup ALDE, el romanès Iulian Bulai, i amb el vicepresident de The Left al Parlament Europeu, el danès Nikola Villumsen, així com de participar de la reunió del grup UEL.