Els presos i les preses polítiques han fet ús del seu dret a expressar les darreres paraules al judici / ACN
Els presos i les preses polítiques han fet ús del seu dret a expressar les darreres paraules al judici / ACN

El judici a la democràcia ha quedat vist per a sentència després de quatre mesos d’intenses sessions i centenars de testimonis

Punt i final al judici a la democràcia. Un judici en el qual les acusacions han intentat construir, sense èxit, un relat fictici de violència per perseguir el moviment independentista. Després de 4 mesos de sessions al Tribunal Suprem, la causa ha quedat vista per a sentència amb les darreres paraules dels nou presos i preses polítiques, així com dels tres consellers en llibertat provisional.

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha sigut el primer a dirigir-se al tribunal presidit per Manuel Marchena: “La meva dedicació a la política ha nascut, com la meva vocació docent, de la voluntat de servei, de ser útil, d'intentar construir un món més just i més lliure, un món millor”. Ha defensat els seus valors i ha assegurat que res del que ha fet és un delicte: “Tinc conviccions democràtiques, cíviques, pacífiques i republicanes i les comparteixo amb tots aquells que creuen que votar o defensar la República no pot constituir un delicte”. I ha explicat que creu que “el millor per a tots, per Catalunya, Espanya i Europa, seria retornar la qüestió al terreny de la política, d’on mai hauria d’haver sortit”.

El conseller d’Exteriors del govern de l’1 d’octubre, Raül Romeva, ha defensat l’empatia i el diàleg: “Les persones que defensen una Espanya unida han d’entendre que amb la repressió no convenceran als que o bé ja se senten expulsats d’aquest estat, o bé aposten per vies cíviques, pacífiques i democràtiques per una República catalana”. Ha afegit que “passi el que passi seguirem amb la mà estesa a tothom, pensi com pensi, amb el verb serè, fins i tot davant d’aquells que ens insulten, i seguirem mirant als ulls de les nostres filles i dels nostres fills amb dignitat”.

Passi el que passi seguirem amb la mà estesa a tothom i mirant als ulls de les nostres filles i fills amb dignitat
Raül Romeva

La presidenta del Parlament Carme Forcadell s’ha defensat amb contundència: “S’ha realitzat un extraordinari esforç per diferenciar-me de la Mesa del Parlament i per incriminar-me amb falsos testimonis. Estic sent jutjada per la meva trajectòria política i per ser qui sóc”. També ha denunciat que “aquests quatre mesos no han servit per a res, les acusacions no han canviat els seus escrits”, i ha afirmat que la censura no pot entrar en un parlament: “Com a presidenta del Parlament, he defensat que la paraula al Parlament ha de ser lliure i ho continuaré defensant. La llibertat d’expressió és l’essència de la democràcia”.

Dolors Bassa, que va liderar la conselleria de Treball, ha reivindicat els seus valors: “Em considero republicana, feminista, independentista i demòcrata; el meu compromís social i polític ve del meu pas pel sindicalisme i mantinc aquestes idees i conviccions”. A més, ha fet referència a l’àmplia majoria que existeix a Catalunya a favor del dret a decidir: “No podíem desobeir, ni jo volia desobeir, la demanda del 80% de la població que demanava votar. Desobediència hauria estat presentar-nos amb un programa electoral i no complir-lo”.

Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, que van ser conseller de Presidència, líder de l’ANC i conseller d’Interior respectivament, han posat en valor el referèndum de l’1 d’octubre. “Sentir en boca de la Fiscalia dir que fer un referèndum és i serà un delicte encara que s’hagi despenalitzat fa por; el principi de legalitat ha passat a millor vida”, ha dit Turull, mentre que Sànchez ha assegurat que “no va ser una jornada de violència, sinó una gran jornada cívica de dissidència política” i Forn, que “no es votava contra res ni contra ningú, sinó que va ser una manifestació a favor de les llibertats, la democràcia i el dret a decidir".



El líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, per la seva banda, s’ha mostrat convençut que “estem exercint drets fonamentals i estem veient que això és un judici a la democràcia”, la sentència del qual “dependrà de la qualitat democràtica de l’Estat espanyol”. El que va ser conseller de Territori, Josep Rull, ha seguit la mateixa línia: “Vostès tenen l’altíssima responsabilitat de dir quins són els límits dels drets fonamentals”.

Finalment, ha estat destacable la intervenció del llavors conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha constatat que el fet “que una qüestió que té una base política s’hagi convertit en un procés penal és un fracàs”; i també la de l’excap de Governació, Meritxell Borràs, que ha volgut fer veure als magistrats que “vindran nous polítics i que l’anhel d’una part del poble de Catalunya de decidir el seu encaix a Europa continua”. El judici de la vergonya que tothom recordarà ha arribat al seu final quan Marchena ha pronunciat el “vist per a sentència”.