El president Aragonès i la consellera Jordà anuncien la creació d’una energètica pública, l’impuls de la llei de transició energètica i d’un pla territorial de les renovables a Catalunya

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, han presentat el pla del Govern per a la transició energètica a Catalunya. Amb la fita d’arribar al 50% de renovables l’any 2030 i a la neutralitat total de les emissions de carboni l’any 2050, el full de ruta de l’executiu català té mesures estrella, com la creació d’una companyia energètica pública, l’impuls de la llei de transició energètica i un pla territorial de les renovables a Catalunya, que posa l’accent en el consens i cooperació del territori.

“El 72% dels gasos d’efecte hivernacle de Catalunya tenen origen en la transformació i l’ús de l’energia. Per tant, la transformació energètica és l’única opció si realment volem vetllar pel país i pel planeta”, ha explicat el president. “L’any 2050, hem de ser un país completament descarbonitzat, net, energèticament democràtic i inclusiu, de generació distribuïda i centrat en el consumidor”, ha defensat. Un horitzó ben diferent del model vigent fins ara, “capitalitzat pel sector dels combustibles fòssils, subordinat als preus energètics de la indústria i accelerador del canvi climàtic”.

El Govern aposta per un model energètic:

• Distribuït i descentralitzat: “no es pot donar continuïtat a un model basat en centres macroproductors d’energia transportada per línies d’alta tensió, perquè amb aquest model acabem fomentant el despoblament del territori i el trasllat dels centres d'activitat econòmica a les grans ciutats”, ha evidenciat Aragonès.
• Amb cohesió territorial: l’avenç cap a un model energètic sostenible s’ha de fer “de manera acordada i cooperada amb el territori”, ha dit al seu torn la consellera Jordà, per "deixar de ser el país de l’‘aquí no’ i ser el país de l’‘aquí sí’". També “cal integrar les polítiques energètiques i climàtiques amb les de desenvolupament rural”, ha destacat.
• Democràtic i participat: amb un “fort component d’empoderament social”, que posi les comunitats energètiques locals amb participació de la ciutadania “al centre de la producció de l’energia elèctrica”, ha afegit el president.

I per avançar cap a aquest model i cap als objectius 2030 i 2050, calen mesures concretes. Per això l’executiu ha dissenyat i presentat un full de ruta amb cinc accions polítiques:

1. Creació de l’energètica pública: permetrà influir des de l’administració en el sector de l’energia. El Govern vol que aquesta energètica produeixi energia sobretot en els espais de proximitat on no tenen interès els grans promotors energètics: edificis i infraestructures públics, carreteres, embassaments i canals, per exemple. També vol que la nova energètica participi en la propietat de noves plantes de generació renovable i en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables ciutadanes; i que entri en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques quan caduquin les seves concessions.
2. La llei de transició energètica: el Govern preveu enviar-la al Parlament el primer semestre del 2022 i que sigui coherent amb el model energètic “català, sobirà, democratitzat, sostenible, 100% renovable i de proximitat” que defensa. Aquesta llei establirà un objectiu mínim de desplegament de generació distribuïda i impulsarà l’autosuficiència i les plantes participades per la ciutadania, les empreses i administracions locals i les entitats socials.
3. Aprovació del Pla Territorial Sectorial de les energies renovables a Catalunya: un document que permetrà tenir una planificació de les infraestructures energètiques que necessita el país i que haurà d’estar aprovat pel Govern al segon semestre del 2023. D’aquesta manera, es disposarà d’un mapa global de les infraestructures energètiques renovables de Catalunya i se sabrà quins espais de cada comarca poden acollir instal·lacions, per a la qual cosa sempre caldrà la decisió favorable de la pròpia comarca. Serà el primer pla que naixerà del debat municipal, amb la presència de tots els actors de la comarca, energètics, ambientals, de governança i veïnals.
4. Creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica: la xarxa de tècnics que el Govern situarà a cada comarca per donar suport als municipis en els projectes de renovables. Es preveu completar aquest desplegament en els propers sis mesos.
5. Impuls de l’Estratègia de la Bioenergia de Catalunya a nivell interdepartamental: seguint la línia de la ja aprovada Estratègia de la Bioeconomia, el Govern vol potenciar l’aprofitament de la biomassa i del biogàs, unes energies que compleixen l’objectiu de l’arrelament al territori i del treball associat al món rural i que poden ser un bé energètic, social i econòmic. L’executiu també vol aprofitar les infraestructures industrials presents a Catalunya per a d’altres fonts d’energia, com l’hidrogen verd.

Es tracta de començar a projectar la “transformació verda” per la qual aposta tant Esquerra Republicana com el Govern, de fet així ho va explicar el president Aragonès al discurs d’investidura i ja es contempla al pla de Govern. “En els propers mesos, accelerarem el procés de transició energètica, perquè el risc que aquesta transició no la fem nosaltres, serà que ens la facin des d'altres àmbits de poder i seguint amb el model extractivista i oligopòlic que ha predominat fins ara. I no ho permetrem. Hem vingut a transformar el país i ho farem també en l'àmbit de l'energia”, ha clos el president.


Actualitzar el decret vigent, “una necessitat política de primer nivell”

La consellera Teresa Jordà també ha anunciat que el Govern impulsarà la modificació de l’actual Decret Llei 16/2019, de Mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Amb el nou text, es prioritzaran projectes de petits promotors amb suport de propietaris i veïns de les zones on s'instal·len els projectes. També, s’eliminarà la "ponència prèvia" que només servia per valorar la viabilitat de l'ubicació i que no filtrava prou els projectes, i els promotors hauran de presentar d'entrada una documentació molt més exhaustiva.

Així, es pretén frenar l'allau de projectes que bloquejava l'administració i depurar els merament especulatius; com també evitar el rebuig del territori afectat, que sovint ha vist com, per una mateixa zona, s'han presentat tres o quatres projectes. “La modificació del Decret Llei és una necessitat política de primer nivell perquè porta cap a una pacificació territorial necessària per a una planificació estratègica”, ha valorat Jordà, que té clar que "ens serà impossible fer una planificació a llarg termini si tenim el territori molest, confós i apartat".