La recuperació de l'autogovern
La multitudinària manifestació de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi obre camí cap a la recuperació de la democràcia i l’autogovern. El 1978 ERC s’oposa a una Constitució espanyola que no reconeix la realitat plurinacional de l’Estat i que consagra la monarquia i l’exèrcit com a garants de la “unitat nacional espanyola”.
Sant Boi 1976
L’11 de setembre de 1976 es fa la primera Diada Nacional de Catalunya després de la mort de Franco. Una multitudinària manifestació a Sant Boi fa tremolar el règim en aquell període de transisició. Jordi Carbonell n'és un dels oradors, com a representant de l’Assemblea de Catalunya, i fa un discurs que marcarà un punt d'inflexió.
##history_reproduir_so##
Som intransigents en la nostra moderadíssima posició, perquè no volem que la prudència ens faci traïdors
Que la prudència no ens faci traïdors!
Carbonell fa un discurs que quedarà per la història i que apunta algunes de les idees mestres que anys després marcaran el catalanisme polític i l'independentisme:
- Tu, poble de Catalunya, un dia vençut, un altre dia humiliat, quasi sempre perseguit de fa més de dos segles, però mai no doblegat, irreductible en la teva voluntat de viure lliure i de crear-te una vida nova, neta, solidària, constructiva i pacífica per als teus fills. Car les aspiracions constants de la teva història, del teu present i del teu futur són treball, democràcia i llibertat. Per aconseguir-les no has estalviat –ni estalvies– esforç ni sacrificis. Des de la fosca desolada de l’exili, el president Companys, que moriria màrtir, va dir: ‘Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.
- Moderadament, prudentment, només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939. Molts pensen que som massa moderats; el nostre poble és moderat. Ara, som intransigents en la nostra moderadíssima posició perquè no volem que la prudència ens faci traïdors. Els qui estan acostumats a actuar amb la contundència i amb la duresa que els permet la força que no s’equivoquin: moderació no és feblesa.
- Si les derrotes solen crear frustració i esperit de venjança, si l'odi sol crear odi i la violència sol crear violència, el nostre poble ha estat una excepció [...] la intuïció popular no n'ha conservat ni la frustració de la derrota ni l'odi i la violència subsegüents. N'ha copsat només l'esperit que va donar sentit a la lluita, l'esperit unitari, l'esperit democràtic, l'esperit de llibertat, l'esperit de solidaritat.
- L'esperit democràtic és una tradició secular catalana. El nostre poble ha estat sempre contrari a l'autoritarisme, partidari de la presència popular al govern.
- Catalans vells i nous! Catalans units en la nostra consciència comuna! Llibertat! Amnistia! Estatut d’autonomia! Visca Catalunya!
Legalització
Després de la mort de Franco, Esquerra Republicana celebra el juliol de 1976 el 8è Congrés Nacional, en què Barrera es confirma com a líder. En les primeres eleccions democràtiques, el juny de 1977, Esquerra no pot presentar-se amb les seves pròpies sigles en no ser legalitzada, fins a l’agost, per ser un partit republicà i defensor de l’autodeterminació. Malgrat això, Esquerra concorre a les eleccions en una coalició electoral i aconsegueix un diputat al Congrés: el seu líder Heribert Barrera. El mateix 1977, i en el marc del 9è Congrés, Heribert Barrera és escollit nou secretari general.
Restauració de la Generalitat
L'octubre de 1977 torna el president Tarradellas i es restaura la Generalitat. Es redacta un nou text de l'Estatut, al qual ERC s'oposa perquè no garanteix un autogovern mínim. En el referèndum per a la seva aprovació, el 1979, ERC demana el sí, com a única alternativa. En les eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980, ERC obté 14 escons, que porten Barrera a la presidència del Parlament de Catalunya.
Amb l’aprovació de l’Estatut de Sau, el 1979, es reactiva la vida parlamentària catalana, i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya signifiquen l’inici de l’hegemonia de CiU, la coalició política liderada pel nou president de la Generalitat Jordi Pujol.
Heribert Barrera
1980
Heribert Barrera
L’aleshores secretari general d’Esquerra, Heribert Barrera, esdevé el primer president del restaurat Parlament de Catalunya l’any 1980. Barrera comença a militar a les Joventuts d’Esquerra i a Esquerra als anys 30 i sempre es mostra compromès amb la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya. A l’exili és una de les persones cabdals per la reorganització clandestina d’Esquerra, fins que passa a ser secretari general del partit i posteriorment president.
