La guerra i la rereguarda

El juliol de 1936, el general Franco encapçala un cop d’estat feixista contra la República i esclata la Guerra Civil espanyola. Esquerra, des del Govern, treballa per salvaguardar la legalitat republicana. El 1939 les tropes franquistes ocupen tot el país i el Govern i mig milió de catalans i catalanes s’han d’exiliar.

Front i rereguarda

El juliol de 1936 l’exèrcit espanyol liderat pel general Francoencapçala un cop d’estat feixista contra la República. A Catalunya la rebel·lió fracassa perquè la Guàrdia d’Assalt de la Generalitat, amb el suport d’obrers armats i de la Guàrdia Civil, derrota els militars. Esclata la Guerra Civil espanyola i s’estendrà al llarg de tres anys. Aquest conflicte serà interpretat com l’assaig general de les grans potències previ a la segona Guerra Mundial.

Imatge aèria de Barcelona bombardejada | 1938

Mentre que la República és abandonada a la seva sort per les democràcies occidentals i només rep un suport limitat de la Unió Soviètica, els franquistes reben l’ajut dels feixistes italians i dels nazis alemanys, fet que acaba portant a la victòria dels sublevats. L’hivern de 1939, un cop derrotades les forces republicanes a la decisiva Batalla de l’Ebre, les tropes franquistes ocupen una Catalunya exhausta després d’haver patit dos anys de constants bombardejos sobre els principals nuclis urbans. El Govern de la Generalitat i mig milió de catalanes i catalans han d’exiliar-se.

Gent d’Esquerra al front

Milers de joves catalans prenen les armes en defensa de Catalunya, la República i la democràcia, incorporant-se a les milícies antifeixistes, que diverses forces polítiques i sindicals organitzen com fa Esquerra amb la Columna Macià-Companys, i a l’Exèrcit Popular. Les noies s’incorporen a les fàbriques contribuint contra el feixisme.

L’esforç de guerra d’Esquerra

Durant els difícils anys del conflicte, Esquerra, des del Govern de la Generalitat, treballa per salvaguardar la legalitat republicana fent front als abusos comesos en la rereguarda pels sectors extremistes i elements incontrolats, salvant vides i el patrimoni cultural. Esquerra té la presidència de la Generalitat, la conselleria Primera, la conselleria de Governació i, des del setembre de 1936, la de Finances.

Soldats d'Esquerra de la Bisbal de l'Empordà — Soldats d’Esquerra de la Bisbal de l’Empordà

Milicians d'Esquerra marxant cap al front — Milicians d’Esquerra marxant cap al front

Comissariat de propaganda

L’octubre de 1936 es crea el Comissariat de propaganda de la Generalitat amb uns objectius de guerra propagandística, tant en clau interna, informant i encoratjant la població en els objectius de defensa de la Generalitat i de la República; com en clau externa, contrarestant la imatge de desgavell revolucionari subministrada pels militars colpistes i presentant la legitimitat de les institucions democràtiques. Jaume Miravitlles, membre destacat d’Esquerra Republicana, és el president del comissariat i l’organitza en seccions de treball, amb un grup de col·laboradors inicia una campanya basada en la diversificació d’àmbits, en la qualitat dels productes dissenyats, en la innovació i en l’agilitat de resposta davant situacions concretes. Dóna valor publicitari a la imatge, el cartellisme, la fotografia i la premsa gràfica, i es crea la productora i distribuïdora cinematogràfica Laya Films, que elabora documentals, projectats a les sales de cinema.

1936 Jaume Miravitlles