El president Pere Aragonès: humil, dialogant, independentista i d’esquerres

Perfil personal i polític del 132è president de la Generalitat de Catalunya

“Prometo complir fidelment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat d’acord amb la voluntat popular de la ciutadania de Catalunya representada en el nostre Parlament”. Amb aquestes paraules, el president Pere Aragonès segellava un moment històric: Catalunya té un president de la Generalitat independentista i d’esquerres. El 132è, hereu del llegat de Macià, Companys, Irla i Tarradellas, i compromès a impulsar la reconstrucció socioeconòmica del país i a fer inevitables l’amnistia i l’autodeterminació.

És el president més jove de la història moderna de Catalunya. Advocat de professió, exregidor a Pineda de Mar i diputat al Parlament. Va ser mà dreta d’Oriol Junqueras com a secretari d’Economia de la Generalitat i actualment és coordinador nacional d’Esquerra Republicana. Què en sabem, però, de la seva manera de ser i dels detalls de la seva vida? Coneguem el vessant més personal de Pere Aragonès i la seva trajectòria amb més detall.

Els inicis

Un home treballador, amb capacitat d’escoltar tothom i d’aprendre. Humil, dialogant i que sempre busca generar consensos. D’entrada, “introvertit, però càlid i bromista en la proximitat”. Així és com el defineixen les persones que el coneixen més. Està casat amb Janina Juli i tenen una filla de 2 anys, la Clàudia.

Va néixer a Pineda de Mar el 1982, és llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona. També té estudis en polítiques públiques i desenvolupament econòmic de la Kennedy School of Government de Harvard. En l’àmbit laboral, va treballar en un despatx d’advocats especialitzat en assessorament jurídic d’empreses i administracions públiques, va col·laborar com a investigador amb l’Institut Ignasi Vilallonga d’Economia i Empresa i va ser professor associat de la Universitat de Perpinyà.

Va implicar-se en la política de la mà de les Joventuts d’Esquerra Republicana, amb 16 anys. Una de les accions més sonades que va protagonitzar quan n’era portaveu nacional va ser l’encadenada a la seu de la COPE a Madrid per protestar contra els atacs d’aquesta emissora contra Catalunya. També, durant aquells anys, va recórrer en un Volkswagen Polo tots els Països Catalans.

Del 2011 al 2017 va ser regidor a l’Ajuntament de Pineda de Mar. Sempre ha estat implicat en el teixit associatiu del poble, especialment al Centre Cultural, una entitat de teatre amateur, però també a la colla de diables i la plataforma ecologista. Aragonès també és soci d’Òmnium Cultural i de Metges sense Fronteres.

Home de govern

Després de les JERC, que tots els “jerquis” qualifiquen com una “una escola de vida”, va començar a militar a Esquerra Republicana l’any 2000, i el 2006 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya, un escó que va mantenir fins al 2016, quan va acceptar el càrrec de secretari general d’Economia.

En aquella època, va ser el responsable d’acabar amb les retallades i d’elaborar uns nous pressupostos de la Generalitat, que incrementaven en més de 1.350 milions d’euros la inversió social respecte dels anteriors. Sota la seva direcció, l’economia catalana va créixer sistemàticament per sobre de l’economia espanyola i es van batre rècords en les exportacions catalanes.

El 2017, però, va marcar un abans i un després: el referèndum de l’1 d’Octubre, l’empresonament del Govern i dels líders independentistes i l’exili d’alguns dels membres, l’aplicació del 155 i unes eleccions imposades. A nivell institucional, Aragonès va ser nomenat vicepresident del nou Govern i conseller d’Economia i Hisenda, i a nivell de partit, va passar a ser un dels màxims dirigents de l’organització, com a coordinador nacional, juntament amb Marta Vilalta, la secretària general adjunta, en un context de màxima repressió per al país i per a Esquerra.