Les presidències i secretaries generals de la història d’Esquerra

Francesc Macià proclama la República al balcó de la Generalitat el 14 d’abril de 1931

Recull de biografies de les persones que han liderat el partit, dividit en etapes històriques. 88 anys d’història que discorren de Francesc Macià a Marta Rovira

Aquest any Esquerra Republicana convoca el seu 28è Congrés Nacional, l’òrgan format per tota la militància que, cada 4 anys, escull la presidència, la secretaria general, les vicesecretaries generals i les secretaries nacionals del partit. El proper 15 de setembre, es farà la votació final de les candidatures. Al llarg dels seus 88 anys, Esquerra ha tingut 18 líders que han marcat el rumb de la formació. Cadascun té una història al darrere.

De la fundació a l’exili

Francesc Macià: Era l’impulsor del partit separatista Estat Català i va ser escollit president d’Esquerra Republicana en la Conferència d’Esquerres Catalanes del març de 1931, en la qual es va crear el partit. Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1859, era enginyer i tinent coronel. Arran del cop d’estat de Primo de Rivera, va refugiar-se a Perpinyà i el 1926 va impulsar una acció insurreccional des de Prats de Molló, que no va reeixir. Va exiliar-se a Bèlgica, a l’Argentina i a Cuba i, un cop caiguda la dictadura, va tornar a Catalunya i va ser llavors quan, amb Estat Català, es va incorporar a Esquerra. Després de les eleccions municipals del 1931, va ser escollit president de la Diputació de Barcelona i va proclamar la República Catalana dins d’una federació de repúbliques ibèriques. Amb el govern provisional espanyol es va acordar recuperar la Generalitat i que Macià en fos president, càrrec que va revalidar després de l’aprovació de l’Estatut de Núria i que va ocupar fins a la seva mort, el desembre de 1933.

Joan Lluís Pujol: El primer secretari general d’Esquerra Republicana també va ser escollit a la Conferència d’Esquerres Catalanes de 1931, de la qual va elaborar la declaració de principis. Va néixer al Perelló el 1901, era advocat i formava part del grup d’intel·lectuals socialistes de la revista l’Opinió. Després de l’èxit de les municipals de 1931, va deixar la secretaria general i a les eleccions del maig d’aquell any, va ser escollit diputat per Barcelona. Va ocupar diversos alts càrrecs funcionarials i va ser cònsol a Marsella fins que es va exiliar a Cuba al final de la Guerra Civil. Després va anar a Estats Units i va presidir el Centre Català de Nova York. Després d’emprendre diversos negocis, va morir a Worcester el febrer de 1963.

El president Lluís Companys torna al Palau de la Generalitat aclamat pel poble l’1 de març del 1936

Joan Tauler: El secretari general del partit del 1932 al 1933 i del 1936 al 1937 era advocat de professió, però va treballar de periodista i es va dedicar a la política. Del 1909 al 1911 va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona amb la formació Solidaritat Catalana, el 1931 va començar a militar a Esquerra i el 1932 va ser-ne escollit secretari general. A les eleccions d’aquell any també va ser escollit diputat a la ciutat de Barcelona i, al segon Congrés Nacional d’Esquerra, celebrat el 1933, va passar a representar la Federació de la ciutat al Comitè Executiu. El 1934 va ser nomenat director general de Treball. Després de la Guerra es va exiliar a França i hi va residir fins al 1952, any en què va tornar a Catalunya. Va morir a Barcelona l’abril del 1959.

Lluís Companys: Amb la mort de Macià, el 1933, Companys va assumir la presidència de la Generalitat i el lideratge d’Esquerra Republicana, tot i que la figura de president del partit no va tornar a existir fins al 1933. Nascut al Tarròs el 1882, era advocat laboralista i col·laborador de diaris republicans. Va ser escollit diputat al Congrés el 1920 i nomenat governador civil de Barcelona després de les municipals del 1931. Un any més tard, es va convertir en el primer president del Parlament de Catalunya i, ja al 1934, va ser escollit successor del president Macià. Va ser llavors quan va proclamar l’Estat català dins de la República federal espanyola i el Govern va ser empresonat i condemnat a 30 anys. A les eleccions del febrer de 1936, però, el Front d’Esquerres va obtenir un gran triomf i els presos van ser alliberats. Després de la Guerra Civil, Companys es va exiliar a França, però el 1940 va ser detingut i deportat. El van traslladar al Castell de Montjuïc per sotmetre’l a un consell de guerra sense garanties i el dia 15 d’octubre va ser afusellat, a l’edat de 58 anys.

Martí Barrera: El secretari general d’Esquerra del 1933 al 1934 i del 1937 al 1938 va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1889 i va ser un sindicalista catalanista molt actiu. El 1932 va ser escollit diputat al Parlament i va ocupar el càrrec de conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat fins al 1936, any en què va ser escollit diputat al Congrés. Després de la Guerra es va exiliar a Montpeller i va ser nomenat membre del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat. Va tornar a Barcelona el 1950 i el 1953 va ser condemnat a 12 anys de presó, tot i que, finalment, es va quedar en arrest domiciliari. Va ser el pare d’Heribert Barrera, futur secretari general i president d’Esquerra. Martí Barrera va morir el 1972 a Barcelona.