La plataforma Castor, en una imatge d'arxiu / ACN
La plataforma Castor, en una imatge d'arxiu / ACN

El projecte de l’oligarquia espanyola que pagarem tots els ciutadans durant 30 anys

La història del magatzem de gas Castor sembla no tenir fi tot i el cessament de l’activitat ja fa més de tres anys. Aquesta infraestructura faraònica la paguem i la pagarem entre tots els ciutadans durant anys en la factura del gas. Les injeccions de gas van provar centenars de terratrèmols a la zona i la posterior indemnització de 1.350 milions d’euros a l’empresa de Florentino Pérez, que més tard va ser declarada nul·la pel Tribunal Constitucional. Una planta de gas que ha estat del tot inútil perquè mai ha arribat a complir la seva funció: ser un magatzem de gas.

Origen: maniobres polítiques i empresarials

El Castor es va gestar als despatxos des dels anys 2000 fins el 2012, quan van acabar les obres. L’entramat entre el líders de torn espanyols, populars i socialistes, juntament amb les elits empresarials, encapçalades per Florentino Pérez, van fer possible el magatzem de gas. Una obra que es va construir tot i l’opinió contrària de la gent del territori, dels experts i dels informes mediambientals, que desaconsellaven la creació del Castor pel risc sísmic. Aquesta infraestructura es va assignar a l’empresa Escal UGS, participada en un 66% per l’ACS de Florentino Pérez, i es va idear per ser utilitzada en moments d’escassetat de gas, que mai han arribat; tot el contrari, des de l’any 2010 la demanda de gas ha caigut en picat.

El Castor és un model d’estafa organitzada a gran escala, basat en la construcció d’infraestructures innecessàries protegides i garantides per la mateixa administració estatal
Jordi Marsal Autor del llibre 'Castor: la bombolla sísmica'
  El serial del nyap del Castor en 6 capítols

Entre els diferents governs d’Aznar, Zapatero i Rajoy es van elaborar diverses ordres ministerials i projectes de lleis perquè aquesta infraestructura de gas passés a ser una prioritat. Fins i tot es va incloure una clàusula d’indemnització a Escal UGS encara que hi hagués negligència. Sobre això, el periodista i autor del llibre ‘Castor: la bombolla sísmica’, Jordi Marsal, assegura que “el projecte Castor és un model d’estafa organitzada a gran escala, basat en la construcció d’infraestructures innecessàries protegides i garantides per la mateixa administració estatal”. A més, es van arribar a modificar els límits marítims perquè el projecte quedés en territori del País Valencià i no davant la costa d’Alcanar, com havia de ser en un principi.

Un desastre mediambiental

A partir de l’abril de 2012, quan s’inicia l’activitat del Castor, i fins la tardor de 2013, es van produir més de 600 terratrèmols per culpa de les injeccions de gas. Alguns d’aquests sismes van ser més que perceptibles per a la població de la zona, ja que van arribar a sobrepassar els 4 graus a l’escala de Richter. Per a la portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Cristina Reverter, “el fet de tenir una indústria potencialment contaminant, que fa de barrera ecològica, en un territori on es produeixen majoritàriament cítrics i vivers, ha donat una mala imatge que també ha perjudicat el turisme sobretot arran dels terratrèmols”. En aquesta línia es manifesta l’alcalde d’Alcanar i president de la Federació d’Esquerra a l’Ebre, Alfons Montserrat: “El magatzem ha generat uns impactes mediambientals irreparables en un espai natural fràgil i molt preuat, i també ha perjudicat el turisme”. A més a més, Reverter recalca que “el Castor no es va veure positivament perquè hipotecava els recursos naturals de la desembocadura del riu Sénia i, malbaratava els recursos propis, com així ha passat".

 Una manifestació reclamant el desmantellament del Castor, l'any 2013 / ACN
Una manifestació reclamant el desmantellament del Castor, l'any 2013 / ACN

La resposta ciutadana

Des del primer moment, els habitants de les Terres de l’Ebre es van mostrar contraris al projecte Castor i les mobilitzacions han estat una constant durant aquests anys. Tant és així que Cristina Reverter explica que “la gent s'ha mobilitzat des de bon principi contra aquest projecte faraònic” i destaca que la primera mobilització va permetre que es “replantegés la ubicació inicial a molt poca distància del nucli urbà d'Alcanar”. De fet, en tan sols un cap de setmana es van recollir 7.012 signatures en contra del Castor, que amb el temps es van convertir en més de 16.000. En aquest sentit, l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, posa èmfasi en la manifestació històrica a les cases d’Alcanar al 2013, just després dels terratrèmols: “es va visualitzar perfectament el crit unànime contra el magatzem”.

El deute impagable

La tardor de 2013 la fiscalia de Castelló va ordenar el cessament de l’activitat al Castor després que els terratrèmols fossin continuats i posessin en perill els habitants de la zona. El tancament del magatzem suposava l’evidència del fracàs del projecte però també el pagament d’una indemnització milionària a Escal UGS, controlada per Florentino Pérez. 1.350 milions d’euros de rescat públic en mans de l’oligarquia espanyola. Un cost que, amb el pas del temps i sense el desmantellament de la planta, va en augment. Segons els càlculs de l’Observatori del Deute en la Globalització, el cost es pot disparar fins als 3.300 milions d’euros, amb els interessos i un cop finalitzat el període de 30 anys previst d’amortització del crèdit amb els bancs per pagar la indemnització.

Seguim mobilitzats per aconseguir depurar responsabilitats i revertir els diners que estan pagant els consumidors
Jordi Salvador Diputat al Congrés dels Diputats

De fet, tant Marsal, Reverter i el diputat al Congrés, Jordi Salvador, afirmen que els 3.300 milions d’euros del Castor podrien sobrepassar els 4.000 milions “en la mesura que l’execució del desmantellament de les instal·lacions es vagi ajornant”, ressalta Marsal. A més a més, el periodista assegura que “el sobrecost del Castor, suposadament, es destina ara a tapar el dèficit de tarifa del sistema gasista". "De tornar els diners pagats als ciutadans, res de res”, afegeix.

Per la seva banda, Reverter explica que des de la plataforma hi ha planejades diverses reclamacions davant la Comissió Europea, el Banc Europeu d’Inversions i el Parlament europeu perquè “considerem que la indemnització abonada a Escal UGS, que va renunciar a la concessió, és totalment abusiva i no és just que la ciutadania hagi de pagar unes instal·lacions hivernades, que únicament porten maldecaps, pèrdues i riscos”.

 Les instal·lacions terrestres del Castor, entre Alcanar i Vinaròs / ACN
Les instal·lacions terrestres del Castor, entre Alcanar i Vinaròs / ACN

I ara què?

Encara que el cessament de l’activitat va ser fa més de tres anys, el Castor no està desmantellat. Mantenir-lo cada any costa gairebé 16 milions d’euros, pràcticament el mateix que si estigués en funcionament. En aquest sentit, el diputat al Congrés per Tarragona, Jordi Salvador, relata: “Hem aconseguit aprovar una proposició no de llei, que demana desmantellar de manera immediata el Castor si els informes garanteixen que no hi ha cap risc, i segons diferents tècnics de prestigi el risc és inexistent”. Des de les institucions, les formacions que demanen el desmantellament del Castor han intentat fer prosperar comissions d’investigació al Senat i aquest dijous s'ha presentat la proposta per crear-ne una al Parlament. Així mateix, tant els alcaldes de la zona, com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, també s’afegeixen a aquesta demanda: “Reclamem el desmantellament de les instal·lacions, l'anul·lació de les servituds forçoses imposades sobre els propietaris de les finques, la retirada de la canonada, i la restitució i indemnització pels danys i perjudicis causats a la gent”, subratlla Reverter.

Tot i això, la darrera novetat del cas Castor va ser un revés pel govern espanyol. Al desembre de 2017, el Tribunal Constitucional va declarar nul·la la indemnització dels 1.350 milions d’euros a l’empresa concessionària. I, per si no fos poc, el TC també va anul·lar el pagament de 15,6 milions d’euros pel manteniment del magatzem, del que se n’encarrega Enagás. De fet, el govern espanyol està compromès amb Enagás a continuar pagant aquesta partida. Només aquest any 2018, la factura del gas inclou 80 milions d’euros per pagar la indemnització, tot i ser nul·la; i 15,6 milions pel manteniment. Sobre aquesta qüestió, Jordi Marsal assenyala que “el govern espanyol ha demostrat que no té cap interès en fer efectiva la sentència del TC”, ja que “els ciutadans continuen assumint la càrrega econòmica mensualment al rebut del gas”.

Quan l'administració pública defensa interessos de tercers, el sentit de la democràcia queda pervertit, això és el que ha passat amb el Castor
Cristina Rerter Portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia

Per últim, entitats com l’Observatori del Deute en la Globalització o plataformes activistes com X-net exigeixen responsabilitats pel Castor. És per això que van presentar, el passat mes de febrer, una querella criminal a l’Audiència Nacional contra cinc ministres (Joan Clos, Miguel Sebastián, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i José Manuel Soria) i els empresaris Florentino Pérez i Recaredo del Potro (Escal UGS). Així mateix, Jordi Salvador es mostra categòric en aquest sentit: “Des de les institucions seguim mobilitzats per aconseguir depurar responsabilitats i revertir els diners que han pagat i que volen que segueixin pagant els consumidors”.

La connivència amb les elits espanyoles

L’autor de ‘Castor: la bombolla sísmica', Jordi Marsal, és ben contundent: “Ara ens toca a tots pagar el mort d’una operació especulativa que ha permès uns pocs, els de sempre, novament, enriquir-se a costa de tots”. Per la seva part, l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, creu que “el Castor és el reflex d’una època molt concreta, on es fan autopistes sense cotxes, trens d’alta velocitat sense viatgers i magatzem de gas sense gas”. En la mateixa línia conclou la portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Cristina Reverter, que destaca que “quan l'administració pública defensa interessos de tercers, el sentit de la democràcia queda pervertit des de les mateixes arrels: això és el que ha passat en el projecte Castor”. En definitiva, la història del Castor deixa una cosa clara: els interessos públics han quedat subordinats als privats, en una societat, l’espanyola, on la connivència entre les elits polítiques de l’Estat i els poders econòmics és més que evident.