Toni Comín

Diputat al Parlament de Catalunya per Barcelona

Toni Comín és un bon exemple del que representa la nova Esquerra Republicana, que és oberta i transversal, amb independents i persones procedents d’altres ideologies i partits. Prové de l’ala catalanista del PSC, però va abandonar aquesta formació el 2014 per formar l’associació Socialisme, Catalunya i Llibertat. A les eleccions del 27-S va ser escollit diputat de Junts pel Sí, i durant l’onzena legislatura ha estat conseller de Salut. Ha reivindicat el sistema públic de salut com un dels pilars bàsics de l’estat del benestar de la nova República. “Com a persona d’esquerres, vull un estat social de primera divisió”, assegura. És membre de diverses institucions, com la fundació que recull la producció literària del seu pare, el cèlebre pensador i polític Alfonso Comín, o el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia. A banda de ser filòsof, politòleg i professor, té estudis superiors de Piano i Teoria Musical.

• Llicenciat en Filosofia (UAB).
• Llicenciat en Ciències Polítiques (UAB).
• Postgraduat en Humanitats (UPF).
• Doctorant a l’Institut d’Humanitats de la UPF.
• Estudis superiors de Piano i Teoria Musical a l’Escola de Música de Barcelona.
• Beca Robert Schuman del Parlament europeu (1996).
• Assessor del departament de cooperació de «La Caixa» (1996).
• Professor de Batxillerat al Col·legi Sagrat Cor-Diputació del 1997 al 2003.
• Professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE des de 2001.

• Membre protector de la Fundació Alfonso Comín.
• Membre de diverses institucions com el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia i el Consell Assessor de la Fundació Catalunya-Europa.
• Vicepresident de la Fundació Catalunya segle XXI.
• Membre actiu del moviment altermundialista (2001-2004).
• Ha col·laborat a la revista El Ciervo, al diari El Mundo-Catalunya i a la tertúlia “El per què de tot plegat” de RAC1.

• Membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi (2006-2010).
• Responsable d'acció política i de la campanya per la iniciativa legislativa popular «Per una llei electoral de Catalunya», sobre la reforma de la Llei electoral de Catalunya, i de la campanya «Via federal», per la reforma federal de la Constitució espanyola.
• Va militar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) (2011-2014).
• Impulsor de l’associació Socialisme, Catalunya i Llibertat (2013).

• Diputat al Parlament de Catalunya del 2003 al 2010. Durant aquest període va ser president de la Comissió de Peticions, vicepresident de la Comissió d’estudi sobre la Globalització, portaveu en la Comissió de Cooperació i Solidaritat, portaveu adjunt en la Comissió d’Economia, membre de la Comissió de Treball, Indústria i Comerç, i membre de la Comissió de Joventut.
• Reescollit diputat el 2015 amb Junts pel Sí.
• Conseller de Salut de la Generalitat en l’onzena legislatura.
• Reescollit diputat el 2017 amb la candidatura d’ERC-Catalunya Sí.