ERC reclama un SMI adaptat al cost de vida de Catalunya i denuncia la negativa del govern espanyol a abordar-ho
La portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, ha interpel·lat la vicepresidenta Yolanda Díaz, per reclamar que el salari mínim a Catalunya s’ajusti al 60% del salari mitjà, tal com recomanen les institucions europees.
La portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, ha preguntat durant la sessió de control a la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, si un salari mínim interprofessional (SMI) homogeni és suficient per garantir unes condicions de vida dignes a tots els territoris de l’Estat. “Cal exigir un salari mínim just, adequat i coherent amb el cost real de la vida a Catalunya”, ha defensat.
Durant la seva intervenció, la senadora republicana ha denunciat que un salari mínim estatal i uniforme no té en compte les diferències de cost de vida entre territoris, una realitat que, segons ha afirmat, perjudica especialment Catalunya. “Els lloguers disparats, l’augment de la cistella de la compra, dels carburants i dels serveis estan ofegant moltes famílies que ja no arriben a final de mes”, ha assenyalat.
Així mateix, ha alertat que el 12% dels treballadors a Catalunya es troben en situació de pobresa malgrat tenir feina a jornada completa. “Això és un fracàs que ha de fer reaccionar el govern”, ha remarcat. En aquest sentit, ha subratllat que “amb l’SMI actual no es pot pagar el lloguer” i ha recordat que l’increment del salari mínim dels 735 euros als 1.221 euros actuals va ser una mesura també “defensada i acompanyada” per ERC, tot i que “l’augment generalitzat dels preus n’ha reduït l’impacte real”.
Per això, Bailac ha defensat que la solució passa per reconèixer les diferents realitats econòmiques dels territoris i actuar en conseqüència. “Cap treballador ha de quedar per sota d’un nivell de vida digne”, ha afirmat, i ha reclamat que a Catalunya el salari mínim representi el 60% del salari mitjà, tal com recomanen les institucions europees.
En la seva resposta, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha rebutjat la possibilitat d’establir un SMI diferenciat per territoris i s’ha mostrat contrària a adaptar-lo al cost de vida de Catalunya, una posició que Bailac ha qualificat de “manca de sensibilitat davant la realitat social i econòmica de Catalunya”.
Per últim, Bailac ha subratllat la necessitat de guanyar sobirania econòmica per millorar les condicions de vida de la ciutadania. “Catalunya ha de poder fixar un SMI més alt i ajustat al seu cost de vida”, ha conclòs.