Un any de sentència, tres anys d’injustícia
Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva expliquen com han viscut aquest darrer any des de la presó i com veuen el futur polític del país
Impotència, injustícia, ràbia, tristesa… El 14 d’octubre de 2019 no l’oblidarem mai. Va ser el dia en què el Tribunal Suprem va sentenciar a pràcticament 100 anys de presó 9 persones innocents, als membres del Govern, Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; i els líders de les entitats socials: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez; a més de les inhabilitacions per exercir un càrrec públic a tots ells i a Carles Mundó i Meritxell Borràs. Va ser el dia en què el Tribunal Suprem va sentenciar tot un país i va condemnar la democràcia i els drets més fonamentals. Un any després, els presos i les preses polítiques ens expliquen la seva dura situació, privats de llibertat, i analitzen el context polític en el qual ens trobem.
De la presó preventiva a la sentència injusta
El passat 14 d’octubre va ser el dia que va canviar la vida a les preses i els presos polítics. El dia que es va passar de la presó preventiva a la sentència ferma. “Fa un any d’aquell acte de venjança, un any d’una sentència que portava els nostres noms però que sentenciava tot un país i una opció política”, descriu Oriol Junqueras. “El 14 d’octubre de fa un any va ser un dels pitjors dies de la meva vida”, relata Dolors Bassa. “Una sentència d’11 anys i mig de presó mai es pot rebre bé i encara menys quan ets innocent. Em va costar, i encara em costa, un any després, assumir-la”, afegeix Carme Forcadell.
Fa un any d’aquell acte de venjança, un any d’una sentència que portava els nostres noms però que sentenciava tot un país i una opció política
Oriol Junqueras
Així, la consellera Bassa reconeix que una “sentència de dos dígits” no entrava dins del seu marc mental. “Va ser molt dolorós i moltes de les companyes internes a Puig de les Basses no entenien com la meva pena podia ser de les més altes, quan alguna d’elles estan condemnades, fins i tot, per delictes de sang greus”, conclou. Raül Romeva destaca que “fa un any ens van sentenciar personalment a cada un dels presos i preses polítiques però la decisió del Tribunal Suprem va contra tot un país, contra unes idees i un moviment concret. Ens van condemnar a milions de persones”, continua.
A més a més, Romeva recorda que “la presó preventiva i la sentència demostren que se’ns castiga per ser qui som, no pel que haguem fet”. En aquest mateix sentit, el president d’Esquerra Republicana assegura que la sentència no va ser res més que “un punt i seguit a la causa general contra l’independentisme”, una causa i una repressió que no cessen que continua oberta, i que, segons Junqueras, “només s’aturarà quan aconseguim la independència”.
El suport de la ciutadania, imprescindible
Si una cosa caracteritza la ciutadania catalana és la persistència a l’hora de mobilitzar-se per la llibertat de les persones represaliades i la del país, ho hem vist any rere any amb manifestacions i marxes massives. Una persistència i un escalf que tant Junqueras, Forcadell, Bassa i Romeva coincideixen en que és imprescindible per aconseguir la independència però també per fer-los passar aquest temps sense llibertat més acompanyats.