Aragonès, davant del Comitè europeu de Pegasus: “El Catalangate posa en dubte la qualitat democràtica de l’estat espanyol”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, i l’alcaldable per Barcelona, Ernest Maragall, denuncien la falta d’investigació i de garanties de no repetició per part de l’Estat

“Tenim dret a saber la veritat, i a que es repari el dany no només de les víctimes sinó també de la mateixa democràcia”. Així ho ha fet constar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, davant del Comitè Pegasus del Parlament Europeu.

El president s’ha trobat avui amb la missió europea acompanyat de la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, i del candidat a l’alcaldia de Barcelona i ex eurodiputat, Ernest Maragall. Tots tres, víctimes de l’espionatge il·legal del Catalangate.

“L’estat espanyol ha desemparat les víctimes d’espionatge”, ha assegurat Aragonès, “no s’han assumit responsabilitats, i queden moltes preguntes per respondre”. En aquesta línia, el president ha criticat que, gairebé un any després que es fes públic el cas, “no hi ha cap diligència d’investigació”. Una mostra, ha apuntat, és el fet d’haver de comparèixer “davant del Parlament Europeu” i no “del Congrés dels diputats”.

Aragonès ha advertit que “el Catalangate posa en dubte la qualitat democràtica de l’Estat”: “S’ha espiat a advocats, periodistes, representants de la societat civil, líders de forces polítiques democràtiques i europarlamentaris. També als últims quatre presidents de la Generalitat”. Així, Aragonès ha apuntat a “una guerra bruta contra l’independentisme”: “Aquest cas no és aliè del conflicte polític entre Catalunya i Espanya; és un estadi més de la repressió”. “Un conflicte”, ha dit, “que només es resoldrà negociant i votant”.

“Alguns creuen que la defensa de la unitat d’Espanya està per sobre dels drets fonamentals”, ha reblat el president per acabar, “per a nosaltres, els drets fonamentals estan per davant de qualsevol projecte polític”.

Per la seva banda, la consellera Serret ha demanat al comitè: “Qui se suposa que ens ha de protegir, si aquells que haurien d’estar protegint-nos i investigant aquest cas són els que ens han estat espiant?”. Serret ha titllat de “flagrant” la manca de voluntat de l’executiu espanyol “per investigar els perpretadors de l’espionatge i garantir-ne la no-repetició”.

“No som els únics que denunciem l’espionatge, d’altres organitzacions internacionals també ho estan fent”, ha afegit Serret. En aquest sentit, la consellera ha portat davant del Comitè l’informe de tres relators especials de l’ONU sobre les vulneracions de drets fonamentals en l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català, així com el posicionament en el mateix sentit de l’Alt Comissionat de Drets Humans de Nacions Unides, la màxima institució en Drets Humans. “No es tracta només d’un problema per a la democràcia espanyola, sinó per a totes les democràcies europees i els drets humans”, ha reblat Serret.

Per últim, Maragall ha volgut deixar constància de la falta de garanties de no repetició. “Com a víctima, jo no puc confiar en què ara mateix un cas com el Catalangate no es torni a produir”, ha assenyalat l’alcaldable, que ha afegit: “de fet, ni tan sols puc descartar que no s’estigui produint ara mateix”. En aquest sentit, Maragall ha recordat que la infecció del seu telèfon es va donar “setmanes abans” dels comicis municipals del 2019, durant les quals ell era, també, alcaldable de Barcelona. “Ens podem preguntar si aquesta infecció va tenir a veure amb el resultat final de les eleccions”, ha reblat el republicà.

Per a Maragall, “el silenci clamorós de l’Estat” és precisament “l’evidència” del “caràcter polític del cas”, i, fins i tot “una expressió de responsabilitat pròpia” per part de l’executiu espanyol. “Espanya ha donat l’esquena a la veritat”, ha sentenciat Maragall, i ha clos: “Europa, ni ho fa ni pot fer-ho”.