Coneguem més a fons com ha viscut la pandèmia l'exconsellera de Salut, Alba Vergés
El món fa front a una de les etapes més crítiques de la seva història recent. La pandèmia del coronavirus ha marcat un punt d’inflexió en el sistema de salut a nivell global. A Catalunya, la Covid-19 ha tensat el sistema sanitari a extrems mai vistos, i ens ha forçat a prendre mesures dràstiques, fins i tot l’aïllament. Els i les professionals de la salut estan fent una feina ingent a primera fila en aquest combat permanent contra el virus, com també ho estan fent els agents socials atenent les persones més vulnerables, i el conjunt de la ciutadania del país, demostrant tot el compromís i la solidaritat.
L’arribada de la pandèmia ho va trasbalsar tot, va posar en risc la nostra salut i va capgirar les nostres vides. També la d’Alba Vergés. La consellera de Salut mai no va imaginar, quan assumí el càrrec, que hauria de fer front a una crisi com la que hem viscut. Tot i així, va liderar-la des dels moments més foscos fins als que són, avui, un bri d’esperança; des del confinament de la Conca d’Òdena, fins a l’inici de l’exitosa campanya de vacunació.
Van ser dies de feina intensa i de prendre decisions difícils amb fermesa i responsabilitat. En recollim els moments més destacats amb les impressions de la llavors consellera de Salut, Alba Vergés.
La Conca d’Òdena, un abans i un després
El 12 de març de 2020, van saltar les primeres alarmes a Catalunya: es va produir un brot de coronavirus a la Conca d’Òdena. Passàvem, en 3 dies, de 5 confirmats fins a 58 afectats, 36 dels quals professionals sanitaris de l’Hospital d’Igualada, cosa que va encendre les alarmes -i que després es confirmarien. El Govern de la Generalitat i el Departament de Salut, van decidir confinar els municipis d’Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. Vergés, veïna d’Igualada, reconeix que la mesura va ser “dràstica, però necessària”.
“En el moment del confinament de la Conca d'Òdena es van contagiar tots, el meu marit i els meus pares”, explica la consellera de Salut. El confinament de Conca d’Òdena va ser un moment molt difícil, reconeix Vergés, i no només per l’impacte directe en la seva família, sinó també perquè era un moment on “tot creixia”. “No sabíem cap a on anàvem, o si es complicaria tot encara més”. Vergés assegura que, llavors, el més complicat era la incertesa. El confinament total de la població no trigaria en arribar.
Immediatament després d’aquest primer anunci, es van començar a prendre altres mesures per contenir el virus, com el tancament dels centres educatius.
El dia a dia de l’equip de Salut
La creixent onada del coronavirus no té aturador, i es produeix un canvi de paradigma en la gestió del sistema de Salut a Catalunya. Necessitat de més llits d’UCI, respiradors, i poder fer més proves PCR eren els primers reptes, així com contenir l'expansió del virus amb confinaments i aïllaments. Cal accelerar l’aprenentatge per atendre les necessitats de les persones infectades, així com de totes aquelles que, des de primera línia, han de fer front al virus.
“Començàvem d’hora, ens reuníem cada dia des de les 8 h, de dilluns a diumenge”, recorda Alba Vergés. En aquest sentit, Vergés admet que, personalment, a nivell físic va patir molt de desgast, però reconeix que l’important és que va servir perquè “el sistema sanitari respongués de forma àgil i ràpida, molt més del previst”. “Les decisions es prenien de forma immediata i bé”, assegura Vergés, que creu que aquesta dinàmica quedarà impregnada en el sistema després de la pandèmia.
Preguntada per com es van viure els primers moments de la pandèmia des de dintre, la consellera sentencia que ella ha viscut “en una bombolla”: “Jo he viscut una pandèmia diferent de la resta”, assegura. També admet que la feina ingent feia pràcticament impossible “parar de pensar”: “no hi havia temps”, recorda. En qualsevol cas, Vergés reconeix que el més important era vetllar permanentment per la salut de tota la ciutadania, i que d’aquesta feina no es pot “desconnectar”.
Una de les coses per les quals el Departament va treballar amb més intensitat va ser la comunicació. La consellera ha reiterat, al llarg de la seva estada al capdavant, la necessitat d’explicar a la gent quina era la situació, què s’estava fent, com i per què. “Molta gent m’ha parat i m’ha donat les gràcies perquè els havíem pogut acompanyar, els havíem explicat què passava”, afirma Vergés.
Les mancances en la gestió de Madrid
Des del govern central, la resposta a la crisi de la Covid-19 va prendre una altre ritme. Dilluns, 16 de març de 2020, el govern espanyol va decretar l’Estat d’Alarma. Però no va ser fins 15 dies després, el 28 de març de 2020, que el govern espanyol va decretar el confinament total de la població. Mentre a Catalunya s’exigia el confinament total, es tancaven les escoles, la Conca d’Òdena, i es feien crides a la població per quedar-se a casa, el govern central encara no havia pres cap decisió en ferm per combatre el coronavirus.
El llast de la centralització que va imposar Madrid als inicis de la gestió de la pandèmia, també va repercutir negativament a Catalunya. Per això, des del Govern i el departament de Salut es va insistir en la necessitat d’exercir les competències en matèria sanitària. “Hi havia moments en què semblava que treballéssim per ells”, lamenta Vergés, “però governar no és només gestionar, i nosaltres teníem molta feina per fer”.
La campanya de vacunació: un final esperançador
El 27 de desembre de 2020, Josefa Pérez, de 89 anys, va rebre la primera dosi de la vacuna Pfizer/BioNTech contra la Covid-19. Va ser la primera persona vacunada a Catalunya, en l'arrencada d’una campanya de vacunació que va començar a les residències de tot el país. Avui, més del 60% de la població ja té la pauta completa de vacunació, i gairebé el 70% ja duu la primera dosi.
“La gestió de la pandèmia ha estat molt difícil i hem fet el que hem pogut i més. Segur que algú hauria fet alguna cosa diferent, però ens hem de posar en aquell moment i amb la informació que teníem llavors”, confessa Alba Vergés. Per això, Vergés recorda com d’important era començar el procés de vacunació i “marcar el punt d’inflexió de la pandèmia”. En aquest sentit, Vergés se sent molt satisfeta que l’estratègia de vacunació dissenyada per a Catalunya “estigui funcionant molt bé" i la gent ho reconegui.
L’èxit de la campanya de vacunació va permetre Alba Vergés deixar el càrrec amb la satisfacció de la feina ben feta.
Com a societat, hem demostrat que podem fer coses extraordinàriesAlba Vergés, exconsellera de Salut
Dues grans lliçons
“Amb la pandèmia he après moltes coses”, admet la consellera. Una de les lliçons més importants, explica Vergés, és que "no es poden subestimar les coses que passen a l’altra punta del món”. La Covid-19 va detectar-se per primera vegada a la Xina a mitjans de desembre de 2019, mentre que el primer cas a Catalunya no es va detectar fins el 25 de febrer de 2020. “El món està cada vegada més connectat”, reflexiona Vergés.
La segona lliçó, molt més optimista, és que “com a societat ens hem demostrat que podem fer coses extraordinàries”. En aquest sentit, Vergés se sent orgullosa que, si bé la ciutadania de Catalunya ha hagut de fer esforços, tothom ha respost de manera solidària i amb la ment posada en preservar la salut de tots i totes, que inclou la salut en el sentit més ampli.
La consellera Alba Vergés, lluny d’estar alleugerida per deslligar-se de la seva responsabilitat al capdavant de la pandèmia, té ganes de seguir treballant: “tinc ganes d’ajudar”. Així ho fa des de la vicepresidència de la mesa del Parlament de Catalunya i des de l’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana.
