Perfil de la número dos a la llista d’Esquerra Republicana a Barcelona per a les eleccions del 14F

Amb il·lusió i responsabilitat. Així és com Laura Vilagrà ha rebut l’encàrrec de ser la número dos a la llista d’Esquerra Republicana a Barcelona per a les eleccions del 14F. Després d’anys molt intensos en la política quan era més jove —amb 27 anys es va convertir en l'alcaldessa més jove de Catalunya i als 30 ja era diputada—, va fer una aturada per desenvolupar la seva carrera professional. Ara, té empenta per tornar-hi i encarar els enormes reptes del país des de la primera línia. Coneguem Laura Vilagrà més a fons.


Nedadora de resistència

“Tota la vida m’ha acompanyat la piscina”, afirma Vilagrà. Des dels 3 anys que neda, ha participat en competicions i ha estat monitora tant de nens com d’adults. També ha fet travesses, com la de l’Estany de Banyoles o la del riu Fluvià. “Sóc una nedadora de resistència, de no parar, em serveix per rebaixar tensions”, explica. Quan entra a la piscina estructura els pensaments i això l’ajuda a resoldre problemes. Per a ella és tota una teràpia.

També genera endorfines fent excursions i visitant el patrimoni, i fa activitats més pausades, com llegir llibres de política i societat —ara llegeix “Ubuntu”, de Raül Romeva— o, abans de la pandèmia, quedar amb amistats per tastar vins del Bages: “en sóc fan, és una D.O. molt petita però amb vins molt bons i singulars”.


L’alcaldia: una gran escola

Vilagrà va néixer a Santpedor, al Bages, el 1976. La mare va ser comptable de diverses botigues de Manresa i, més tard, de la seva pròpia botiga de roba d’home. I el pare és mecànic i també va tenir el seu negoci, un taller. Tots dos van veure com la seva filla, que des de ben jove despuntava als debats de l’escola, es convertia en l’alcaldessa de Santpedor. I és aquesta etapa, la d’alcaldessa entre el 2003 i el 2015, la que l’ha marcat més. “No descanses mai, són 365 dies a l’any, però si treballes bé veus molt els resultats, reps el feedback de la gent i això ajuda molt”, recorda, “és la gestió més intensa que pot fer un polític, és una gran escola”.

I menciona que, com ella, Pere Aragonès, el candidat d’Esquerra Republicana, també coneix bé el món municipal. “Es nota quan les persones hem estat bregant al món municipal perquè estem connectades amb la ciutadania, tenim uns lideratges compartits i busquem solucions als problemes amb eficàcia”. Amb Aragonès, van coincidir fa anys al Parlament i a la mateixa comissió: “ja hem demostrat que treballem amb molta harmonia i complicitat, però alhora cadascun ens hem desenvolupat en sectors diferents —ell, més econòmics, i jo, més socials—, per tant, ens complementem”.

Vilagrà és politòloga, està especialitzada en direcció comercial i turística i té un màster en direcció pública. Mentre era alcaldessa de Santpedor, va ser diputada del Parlament en dues legislatures, entre el 2006 i el 2011, i secretària de política territorial i medi ambient d’Esquerra entre el 2008 i el 2009. Del 2016 i fins l’aplicació del 155, va ser la delegada del Govern a la Catalunya Central. I en aquest punt, va decidir fer un canvi després d’una llarga etapa en la política i va assumir el càrrec de gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella (AMPANS), una entitat del tercer sector en l’àmbit de la discapacitat. Actualment, i des fa un any, és gerent del Consell Comarcal del Bages.

La trajectòria de gestió llaurada durant pràcticament 20 anys fa que alguns mitjans la qualifiquin com un “tot terreny de la gestió”. I aquest és un dels motius pels quals Esquerra Republicana l’ha escollit per ser la número 2 a la llista electoral de Barcelona, pensant en el futur Govern de la Generalitat i els reptes socioeconòmics que afrontarà. Vilagrà també aportarà el seu coneixement del tercer sector vinculat a l’àmbit social i d’insersió laboral, de les institucions públiques i del món local.

Ecologista i feminista de sèrie

Laura Vilagrà diu que l’ecologisme i el feminisme li vénen de sèrie. Sempre procura ser respectuosa amb el medi ambient —a casa té plaques solars— i, com a alcaldessa, va impulsar moltes mesures de reducció de residus. Va aconseguir, per exemple, que a Santpedor el reciclatge passés del 8% al 80% aplicant un sistema de recollida porta a porta. “Si véns a Santpedor veuràs l’equilibri que hi ha amb la natura”, diu, orgullosa. I adverteix: “O fem un viratge importantíssim en la història de la humanitat, o en pocs anys ens passarà una factura brutal”.

El feminisme també la defineix. “Quan era alcaldessa, les dones només representàvem el 9% de les alcaldies, i ara ja som el 30%; s’estan fent passos, i al Parlament també, però l’avenç i el canvi ha de ser molt més massiu”, opina. Aquest és el futur que li agradaria per a les seves dues filles, de 10 i 7 anys, de qui té la custòdia compartida. Quan parla d’elles i de com tira endavant la família, s’endevina que és una dona independent i lluitadora.


“Bolos” amb Junqueras i “feeling” amb Rovira

L’Oriol Junqueras el va conèixer quan va fer una classe d’història a Santpedor. “La sala estava plena, i ell explicava el setge del 1714 amb tanta passió, que ningú va moure una pestanya en les 2 hores d’explicació”, rememora. Però Vilagrà el va conèixer millor més tard, quan ell era eurodiputat i ella, diputada de medi ambient. Junts van fer diverses atencions als mitjans —”bolos”, en diu ella— sobre temes mediambientals.

La Marta Rovira la va conèixer quan van entrar les dues alhora a l’executiva d’Esquerra Republicana el 2008, Rovira com a secretària de política internacional, europea i cooperació i Vilagrà, de política territorial i medi ambient. “Tenim més o menys la mateixa edat, una nena de la mateixa edat, som de comarques veïnes i compartim molts valors; tenim feeling en aquest sentit”, diu amb complicitat.


Independentista d’acció

“A Esquerra hem analitzat molt bé el moment que vivim i hem explicat la nostra estratègia cap a la independència”, diu Vilagrà, “qui no expliqui la realitat, pot tenir un bon discurs polític i retòric, però no pràctic; nosaltres preferim un discurs realista, guanyador i encarat a l’acció”. I aquest realisme també la porta a afirmar que “el camí cap a la independència no serà fàcil, però ho aconseguirem, amb molt d’esforç i treball, reforçant-nos socialment, democràticament i econòmicament, llegint molt bé el moment que vivim i sabent com funciona la partida a nivell internacional”, diu amb convicció. D’entrada, però, serà imprescindible posar el comptador a zero amb una llei d’amnistia que alliberi els presos i preses polítiques i posi fi a les causes contra milers de represaliats, i el reconeixement del dret a l’autodeterminació.

També és conscient que el país no només afronta reptes nacionals. “Tenim reptes econòmics, socials i ambientals, hem de trencar amb desigualtats originades a la crisi del 2008 però que amb la pandèmia s’han agreujat”, diu la republicana, “i també és evident que hem de recuperar emocionalment el país”. Uns reptes que Laura Vilagrà afronta amb valentia i determinació.