Alba Vergés: a primera línia contra el coronavirus

Coneguem més a fons com ha viscut la pandèmia l’exconsellera de Salut, Alba Vergés

El món fa front a una de les etapes més crítiques de la seva història recent. La pandèmia del coronavirus ha marcat un punt d’inflexió en el sistema de salut a nivell global. A Catalunya, la Covid-19 ha tensat el sistema sanitari a extrems mai vistos, i ens ha forçat a prendre mesures dràstiques, fins i tot l’aïllament. Els i les professionals de la salut estan fent una feina ingent a primera fila en aquest combat permanent contra el virus, com també ho estan fent els agents socials atenent les persones més vulnerables, i el conjunt de la ciutadania del país, demostrant tot el compromís i la solidaritat.

L’arribada de la pandèmia ho va trasbalsar tot, va posar en risc la nostra salut i va capgirar les nostres vides. També la d’Alba Vergés. La consellera de Salut mai no va imaginar, quan assumí el càrrec, que hauria de fer front a una crisi com la que hem viscut. Tot i així, va liderar-la des dels moments més foscos fins als que són, avui, un bri d’esperança; des del confinament de la Conca d’Òdena, fins a l’inici de l’exitosa campanya de vacunació.

Van ser dies de feina intensa i de prendre decisions difícils amb fermesa i responsabilitat. En recollim els moments més destacats amb les impressions de la llavors consellera de Salut, Alba Vergés.

La Conca d’Òdena, un abans i un després

El 12 de març de 2020, van saltar les primeres alarmes a Catalunya: es va produir un brot de coronavirus a la Conca d’Òdena. Passàvem, en 3 dies, de 5 confirmats fins a 58 afectats, 36 dels quals professionals sanitaris de l’Hospital d’Igualada, cosa que va encendre les alarmes -i que després es confirmarien. El Govern de la Generalitat i el Departament de Salut, van decidir confinar els municipis d’Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. Vergés, veïna d’Igualada, reconeix que la mesura va ser “dràstica, però necessària”.

“En el moment del confinament de la Conca d’Òdena es van contagiar tots, el meu marit i els meus pares”, explica la consellera de Salut. El confinament de Conca d’Òdena va ser un moment molt difícil, reconeix Vergés, i no només per l’impacte directe en la seva família, sinó també perquè era un moment on “tot creixia”. “No sabíem cap a on anàvem, o si es complicaria tot encara més”. Vergés assegura que, llavors, el més complicat era la incertesa. El confinament total de la població no trigaria en arribar.

Immediatament després d’aquest primer anunci, es van començar a prendre altres mesures per contenir el virus, com el tancament dels centres educatius.

El dia a dia de l’equip de Salut

La creixent onada del coronavirus no té aturador, i es produeix un canvi de paradigma en la gestió del sistema de Salut a Catalunya. Necessitat de més llits d’UCI, respiradors, i poder fer més proves PCR eren els primers reptes, així com contenir l’expansió del virus amb confinaments i aïllaments. Cal accelerar l’aprenentatge per atendre les necessitats de les persones infectades, així com de totes aquelles que, des de primera línia, han de fer front al virus.

“Començàvem d’hora, ens reuníem cada dia des de les 8 h, de dilluns a diumenge”, recorda Alba Vergés. En aquest sentit, Vergés admet que, personalment, a nivell físic va patir molt de desgast, però reconeix que l’important és que va servir perquè “el sistema sanitari respongués de forma àgil i ràpida, molt més del previst”. “Les decisions es prenien de forma immediata i bé”, assegura Vergés, que creu que aquesta dinàmica quedarà impregnada en el sistema després de la pandèmia.

Preguntada per com es van viure els primers moments de la pandèmia des de dintre, la consellera sentencia que ella ha viscut “en una bombolla”: “Jo he viscut una pandèmia diferent de la resta”, assegura. També admet que la feina ingent feia pràcticament impossible “parar de pensar”: “no hi havia temps”, recorda. En qualsevol cas, Vergés reconeix que el més important era vetllar permanentment per la salut de tota la ciutadania, i que d’aquesta feina no es pot “desconnectar”.

Una de les coses per les quals el Departament va treballar amb més intensitat va ser la comunicació. La consellera ha reiterat, al llarg de la seva estada al capdavant, la necessitat d’explicar a la gent quina era la situació, què s’estava fent, com i per què. “Molta gent m’ha parat i m’ha donat les gràcies perquè els havíem pogut acompanyar, els havíem explicat què passava”, afirma Vergés.