El 2022 en 10 moments

Jordi Borralleras i Pep Descals
El 2022 en 10 moments

A punt de tancar aquest any 2022, recopilem els fets polítics més rellevants del curs: la defensa del català, les mesures transformadores del Govern de la Generalitat, la reforma del codi penal o la ponència política d’Esquerra Republicana en són alguns exemples:

1. En defensa del català, sempre

En un context de dificultat per la llengua catalana, la seva defensa ha estat sempre una prioritat pel govern de la Generalitat, que ha dut a terme una sèrie de mesures per defensar-ne l’ús arreu del territori. En primer lloc, al mes de gener el Govern presentava el Pacte Nacional per Llengua, un projecte de país amb l’objectiu d’impulsar l’ús i el coneixement del català arreu del territori. En la seva primera reunió, el president Pere Aragonès, assegurava que “el català ha de tenir el màxim ús social possible”.

D’altra banda, els constants atacs contra l’ús de la llengua catalana per part de l’Estat espanyol han estat marcats, aquest 2022, per les ingerències judicials a l’escola catalana entorn de la imposició del 25% de castellà a les aules. No obstant això, Esquerra Republicana ha estat capaç de liderar un ampli consens al Parlament de Catalunya al voltant de quatre formacions polítiques com són els mateixos republicans, Junts per Catalunya, En Comú Podem i el Partit Socialista, per abordar aquesta problemàtica i la defensa del model d’immersió lingüística a través d’una llei que rebutjava l’aplicació de percentatges als centres educatius i, alhora, el decret llei que aprovava el Govern per protegir els directors i directores dels centres de qualsevol ingerència judicial. D’aquesta manera, Esquerra Republicana, acompanyada d’altres formacions, aconseguia blindar el català a les escoles catalanes.

En aquesta mateixa línia, el Govern de la Generalitat, en un consell executiu extraordinari celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans, va presentar, a finals de novembre, 100 accions transversals per assegurar el present i el futur de la llengua catalana. Entre totes elles, cal destacar un pla d’impuls del català a l’àmbit sanitari, el pla de foment del català als serveis a la gent gran, o el reforç i impuls de la presència del català al món audiovisual. D’avant d’això, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, assegurava: “El català és cosa de tots i el Govern ha de ser el primer a fer els deures“.

2. El camí cap a una Catalunya plenament feminista

Un altre dels eixos prioritaris de l’acció del Govern és la transformació feminista que l’executiu encapçalat per Pere Aragonès impulsa des del primer moment.

En aquest sentit, el Departament d’Igualtat i Feminismes liderat per Tània Verge ha continuat aquest 2022 la tasca que ja va començar durant els primers mesos de legislatura. Tant és així que, només en encetar l’any, el mes de gener, Verge i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, van anunciar una reserva del 40% de les places per a dones en les convocatòries d’accés als cossos operatius de la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals).

A aquesta pionera reserva de places s’hi sumen altres mesures transformadores que aboquen a la igualtat de gènere al país, com ara la creació del nou Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, l’ens que desplega la llei d’igualtat de tracte i no discriminació. Aquesta mesura es veu complementada amb un nou model d’abordatge de les violències sexuals presentat per la consellera Verge el passat mes de novembre que suposa la introducció de nous serveis d’atenció 24 hores, tant presencials com telefònics, que atendran totes les violències sexuals, siguin recents o no: “Ha de ser un GPS per a tots els departaments del Govern, administracions i actors socials”, defensava la consellera Verge.

Alhora, el Departament d’Igualtat i Feminismes anunciava, aquesta darrera primavera, el desplegament del Pla d’Equitat Menstrual, amb un doble objectiu: en primer lloc, el dret a l’educació per tal de trencar estigmes i tabús al voltant de la regla, i, en segon lloc, el dret a l’accés igualitari a productes sexuals reutilitzables i a prendre consciència de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús. “És hora de trencar tabús. Tenir la regla no pot continuar generant estigmes”, afirmava Verge el dia de presentació del pla.

Finalment, una de les últimes mesures que ha presentat el departament d’Igualtat i Feminismes aquest 2022 és el nou permís per dol gestacional i la flexibilització horària en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut per al personal de la Generalitat. Això permetrà, per una banda, que les persones progenitores que hagin patit una pèrdua gestacional entre la sisena setmana i el dia 179 de la gestació tinguin dret a un permís de tres dies hàbils, i, per altra banda, la possibilitat d’absentar-se fins a vuit hores mensuals recuperables en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut, justificant-ho únicament amb una declaració responsable telemàtica.