La nova llei de memòria democràtica inclourà l’estudi de la memòria als currículums educatius
La llei estableix l’eliminació de tots els monuments franquistes de l’espai públic i reconeix l’esclavisme i el colonialisme com fenòmens deplorables de la història del país
La nova llei de memòria democràtica preveu incloure l’estudi de la memòria als currículums educatius. Aquesta és una de les novetats de l’avantprojecte de llei de memòria democràtica que el Govern aprovarà dimarts vinent, 7 de març, i que ha presentat aquest matí la consellera de Justícia, Gemma Ubasart i González: “En aquest moment de canvi generacional, on moltes persones no han patit ni la Guerra Civil ni el franquisme, és imprescindible introduir la memòria democràtica als currículums educatius com a element de reforç de les garanties de no-repetició”, ha afirmat.
Per aquesta raó, la llei ofereix eines pedagògiques i formació als docents i a altres professionals de l’administració pública per fomentar els valors de la pau, de la tolerància, de la consolidació i millora de la qualitat democràtica i de respecte als drets humans.
La llei, que se sustenta sota els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició, inclou de forma explícita la retirada dels símbols franquistes de l’espai públic en un termini màxim de dos anys. També es regula el Cens de simbologia franquista de Catalunya, així com el Cens de símbols i altres elements retirats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’altra banda, es prohibeix realitzar actes i homenatges d’enaltiment del franquisme, i concedir ajuts per dur a terme projectes que siguin contraris a la memòria democràtica.
S’estableix, així mateix, l’obligació de retirar les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals concedits a persones que van dirigir, van participar o van donar suport al cop d’estat de 1936 o al bàndol rebel durant la Guerra Civil, i faculta a la Generalitat a exercir l’acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, delictes contra la vida i delictes contra la integritat física o moral de fets comesos durant la guerra civil o la dictadura franquista.
Abordatge de l’esclavisme i el colonialisme
La nova llei de memòria democràtica reconeix l’esclavisme i el colonialisme com fenòmens deplorables de la història del país. El text obre la porta a fer política pública d’abordatge d’aquestes qüestions, pensant especialment en la memòria de les diàspores i en els catalans i catalanes d’origen forà. Es tracta d’una política amb objectius de present, basats en l’erradicació del racisme institucional i de la discriminació per motius ètnics, racials o culturals. Aquesta perspectiva possibilita utilitzar la memòria com a eina per a construir una democràcia de més qualitat. Amb aquest reconeixement ens situem a alçada de les experiències d’avantguarda europees.
Reconeixement de col·lectius reprimits pel franquisme
En la nova llei, s’explicita el reconeixement com a víctimes a diferents col·lectius que foren objectiu específic de repressió franquista. Entre aquests, destaquen els infants separats de les seves famílies per motius ideològics; les persones que van patir privació de llibertat, escarni, tortura o treballs forçats per la seva oposició al règim; les persones psiquiatritzades per allunyar-se del model de “normalitat” imposat pel poder; el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (LGTBI+); les minories ètniques; aquelles afectades per malalties evitables, com la pòlio, o per medicaments no retirats, com la talidomida.
A més, disposa que el Govern ha d’incloure la perspectiva de gènere a les polítiques de memòria. L’objectiu és reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història en clau republicana i antifranquista, més enllà de la seva condició de víctimes, també, de la repressió. El text incorpora en totes les disposicions la mirada feminista.
Celebració del 14 d’abril i el 7 de novembre
La nova llei permet incloure dates assenyalades de reconeixement i homenatge en termes de memòria democràtica. Per aquesta raó, a més de mantenir les actuals, com ara el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i de la Repressió de la Dictadura Franquista (15 d’octubre) o el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener), s’afegeix la celebració del Dia de la Proclamació de la República (14 d’abril) i el dia de Constitució de l’Assemblea de Catalunya (7 de novembre).
Fins ara Catalunya disposava de diverses normatives en matèria de memòria democràtica, com ara la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de Fosses (2009) o la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Amb la nova llei, no només es refondran en un únic text totes les normes prèvies, generant així un marc normatiu estable, predictible i integrat, sinó que la legislació s’estendrà a nous àmbits.