El curs polític al Parlament, en 10 moments
Fem un repàs de les iniciatives, tasques i moments més destacats d’aquest curs 2022-2023 a la cambra catalana
El curs polític al Parlament de Catalunya comença el setembre amb el Debat de Política General, un ple d’alta intensitat on els grups presenten propostes de temes diversos que s’acaben votant després de les negociacions entre les diferents formacions. Després d’aquest inici, el ple del Parlament es reuneix aproximadament cada quinze dies en sessions ordinàries. A més, i més enllà de reunions continuades, els diputats dels diferents grups treballen a través d’altres eines parlamentàries que ofereix el reglament, com les comissions o els grups de treball.
Aquest curs polític ha estat, de nou, intens pels 33 diputats d’Esquerra Republicana, que, malgrat la inestabilitat política dels esdeveniments que l’han marcat, des del setembre i fins al juliol han treballat per fer del Parlament una institució útil en defensa del país i al servei de la ciutadania sobre la base de les transformacions feminista, verda, social i democràtica. Aquí repassem 10 tasques o moments destacats de l’acció parlamentària del curs 2022-2023:
1. Els pressupostos més expansius i transformadors
L’inici d’any 2023 va estar marcat indubtablement per l’aprovació de la Llei de Pressupostos, uns comptes que, amb més de 41.000 milions d’euros, assoleixen un nou màxim històric i posen el focus en la transformació del país en clau social, feminista, verda i democràtica. A més de la suficient majoria parlamentària per a la seva aprovació, els pressupostos d’aquest 2023 van comptar amb el suport explícit dels agents socials, econòmics i culturals del país.
En la línia de reforçar els serveis públics de Catalunya, els comptes d’enguany permeten tenir al sistema educatiu més docents que mai, amb la incorporació de 6.800 mestres, o consolidar el personal sanitari contractat durant la pandèmia.
Entre moltes altres coses, aquests pressupostos permeten impulsar el Pacte Nacional per la Indústria, millorar el servei d’atenció de violències masclistes o posar en marxa l’Energètica, l’empresa pública d’energia de Catalunya, a més de consolidar la feminització dels cossos d’emergència i seguretat, la gratuïtat de l’Infantil 2 o la xarxa de delegacions de la Generalitat.
2. Denúncia i investigació del Catalangate
Com el Parlament Europeu o el Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya ha estat durant aquest curs polític un altre front on Esquerra Republicana ha treballat per denunciar un dels casos d’espionatge més flagrants de l’Estat, el Catalangate.
I ho ha fet a través de diferents vies i eines parlamentàries, com la constitució d’una comissió d’investigació per estudiar aquest cas d’espionatge massiu a més d’una seixantena de representants, activistes, periodistes o advocats de l’independentisme. La comissió d’investigació, presidida pel republicà i president del grup parlamentari Josep Maria Jové, ha denunciat a la Fiscalia als màxims representants del govern espanyol i responsables de l’espionatge, després que es neguessin a comparèixer al Parlament.
Paral·lelament, i arran d’una moció presentada per Esquerra Republicana, el Parlament també va activar una eina que no s’utilitzava des de la dècada dels 80: el dret de petició dels diputats davant el Parlament Europeu. A través d’aquest mecanisme, així com de la feina feta per part dels eurodiputats republicans, representants dels grups d’Esquerra, Junts i la CUP van poder comparèixer davant la comissió homòloga al Parlament Europeu per denunciar el cas.