Oriol Junqueras i Marta RoviraPresident i secretària general9 de març de 2018
Oriol Junqueras i Marta Rovira analitzen el moment polític actual i defensen la importància de seguir treballant per construir majories àmplies i transversals per guanyar un país
Qualsevol canvi veritablement significatiu exigeix disposar del suport necessari per construir-lo i gestionar-lo. Els canvis econòmics, socials i polítics necessiten acumular les forces necessàries per superar la inèrcia d’aquells que no volen que res canviï.
La creació de la República ha de superar una inèrcia enorme d’una multitud de grups conservadors que volen continuar gaudint dels privilegis que han acumulat durant generacions. Tots hem constatat la fortalesa d’aquesta aliança conservadora que disposa d’instruments mediàtics, polítics, institucionals i econòmics -sense negar, òbviament, el dret dels ciutadans que legítimament hi donen suport. Aquesta aliança no va poder impedir la lliçó de civisme i dignitat en la defensa de la democràcia. Però sí que ha tingut prou força per impedir que la legítima voluntat que s'hi expressava tingués recorregut. Hem mesurat les nostres forces, hem constatat la nostra fortalesa però també les nostres febleses. Si la nostra fortalesa roman intacta i som capaços de superar les nostres febleses, ens en sortirem. Per fer-ho necessitem més consistència i una majoria més sòlida, àmplia i transversal per superar una divisió en blocs.
Nosaltres, demòcrates i pacifistes com som, sabem que només podrem transformar la realitat si acumulem una suma democràtica i pacífica ingent. Com a país hem d'entrar en una nova fase. Tot allò que fem -tot- a partir d'ara ha de servir per ampliar la base. Hem de comptar fins a tres. El que generi consensos i complicitats cap al projecte republicà, endavant. El que no en generi, descartem-ho. Hem d'anar més enllà del regat en curt, dels cops de volant. Posar les llums llargues per sumar per aconseguir tots els nostres objectius democràtics. Una força democràtica i pacífica, que ha de ser necessàriament enorme, precisament perquè ha de superar, només amb la suma de la gent, el poder i els interessos de la formidable aliança conservadora.
Ara bé, l’acumulació d’aquesta enorme força democràtica exigeix fermesa i serenitat, convenciment i intel·ligència, exigeix un esforç rigorós i sostingut. Exigeix esforços individuals i col·lectius. Exigeix que cadascú de nosaltres faci la seva feina el millor possible. La seva feina en l’àmbit de la mobilització política i social, i també en el seu àmbit professional.
Tenim un país per salvar. Un futur per construir. Necessitem que treballadors, autònoms, empresaris, pagesos, botiguers... siguin exemplars en la seva feina. Que la desenvolupin de tal manera que també tinguessin èxit si la desenvolupessin en qualsevol altre lloc del món.
Necessitem estudiants i investigadors que puguin competir i col·laborar amb els de qualsevol altre lloc del món. I que vulguin i puguin fer-ho des del nostre país. Necessitem un país que sigui majoritàriament conscient que el futur de les seves pensions i conjunt dels serveis públics depèn i dependrà de les cotitzacions socials i els impostos que pagaran aquests estudiants durant les properes dècades. Necessitem i desitgem un país conscient que el futur i el benestar de cadascú depèn de l’esforç de tots. Un país de talent i generositat. Que premiï adequadament l’esforç i la solidaritat. Un país inclusiu i integrador. Que dignifiqui la feina, l’escola i la famílies. Sense esforços individuals i col·lectius caracteritzats pel rigor i la constància no construirem el futur que necessitem i mereixem. Perquè, entre moltes altres coses, no construirem les majories àmplies i transversals que ens són imprescindibles.
Sabem que només podrem transformar la realitat si acumulem una suma democràtica i pacífica ingent. Com a país hem d'entrar en una nova fase. Tot allò que fem -tot- a partir d'ara ha de servir per ampliar la base
Si volem una nova República, calen i caldran aquestes majories àmplies i transversals. Cal guanyar confiances, teixir complicitats, construir la casa comuna. I això es fa, en bona mesura, treballant i estimant. Allunyant-se de les declaracions altisonants i dels focs artificials que després de l’espectacle, no deixen en herència als nostres fills cap eina concreta. La via més directa per tornar a l’autonomisme és que l’independentisme torni a ser una minoria sorollosa que s’allunyi de la centralitat.
Cada passa, cada paraula, cada gest que dificulta la construcció d’aquestes majories àmplies i transversals ens allunya del futur que volem. Només el rigor, l’esforç, la feina quotidiana, la recerca de consensos, la seriositat, els somriures, l’honradesa i l’honestedat ens apropen a l’objectiu.
Foragiteu la corrupció, el cofoisme, les males cares i les males paraules, les simplificacions i les simplicitats, el menysteniment de les diferències... perquè inevitablement ens condueixen al fracàs. Al fracàs polític. I també al fracàs econòmic i social. El veritable coratge es demostra superant-te a tu mateix cada dia. Intentant ser millor cada dia. Exigint-te tu mateix esforç, rigor i constància. Abraçant els que pensen diferent i convencent-los per construir col·lectivament el futur de tots. Només, així, construirem un nou país per a tothom. Som davant una nova etapa que parteix de la llavor sembrada i que ara requereix acumular forces per guanyar el país sencer.
I aquest país, aquest futur, l'hem de construir cada dia, pas a pas, sense defallir. Començant, avui, per fer Govern, i fer del govern un instrument efectiu, i al servei de l’interès general, per a construir un país per a tothom.