Història d'un partit
Societat dels anys 30
Tant Europa com gran part del món occidental, inclosos l’Estat espanyol i Catalunya, entren en una etapa de canvis i inestabilitat. Les democràcies liberals han entrat en crisi i com a conseqüència neixen nous moviments que faran canviar encara més el mapa europeu.
Fi de la Primera Guerra Mundial
La primera guerra mundial ha modificat les fronteres de la vella Europa i, sobretot, ha obert ferides que, malgrat la fi del conflicte, quedaran obertes i latents. La fi de la guerra l’han decidit les potències aliades (fonamentalment França, Regne Unit i Rússia) a la conferència de Pau de París de 1919 amb el Tractat de Versalles, que marcarà els propers anys. Les potències derrotades, Alemanya, l’imperi austrohongarès i Itàlia, patiran les conseqüències d’un tractat desigual.
Feixisme i comunisme
Com a conseqüència de la guerra, a més, s’entra en un període d’inestabilitat política, en què les democràcies liberals han entrat en crisi i s’inicia l’ascens del feixisme a països com Itàlia i Alemanya, a Espanya amb la dictadura de Primo de Rivera o a França amb la Croix-de-feu. Però també a Polònia, Iugoslàvia, Hongria, Bulgària o Grècia. I, a la vegada, es produeix un auge dels moviments obrers d’inspiració socialista o comunista que beuen del triomf bolxevic de la revolució russa de 1917.
La Gran Depressió
1920
Els feliços anys 20
Després de la guerra, arriba una eufòria econòmica en alguns punts d’Europa, però sobretot als Estats Units, que han estat dels territoris més beneficiats econòmicament pel conflicte. Són els feliços anys 20, la indústria americana aprofita per exportar tot allò que els europeus encara no poden fabricar. És el moment en què apareix la televisió.
Aquesta eufòria, però, acaba provocant una forta bombolla de sobreproducció: els americans mantenen el ritme de producció malgrat que els europeus ja s'estan recuperant i ja no necessiten tant de producte, i això es tradueix a la borsa, que viu dies absolutament negres durant el 1929. El crack bursàtil contagia tota l'economia i s'entra en la que és considerada la pitjor crisi econòmica de la història, que provoca suïcidis i arruïna famílies i empreses de tot el país.
Tot acaba amb l’arribada al poder dels Estats Units de Franklin Delano Roosevelt i el seu New Deal inspirat en John Maynard Keynes.
La independència d’Irlanda
En aquest context convuls, hi haurà un fet que generarà un cert impacte a Catalunya: la independència de la república irlandesa, aconseguida després d’una guerra protagonitzada per l’exèrcit republicà irlandès i la policia irlandesa i voluntaris britànics. Uns anys abans s’havia fundat el Sinn Féin, que també exercirà una forta influència a Catalunya, concretament en Francesc Macià i la fundació d’Estat Català.
La societat catalana dels anys 30
Catalunya i l’Estat espanyol no són una illa i les tendències i canvis que s’estan experimentant a Europa també arriben. En aquest context, trobem l’ascens del feixisme i la dictadura de Primo de Rivera; la lluita obrerista i sindicalista contra les patronals i el pistolerisme; la defensa antimilitarista i l’intent de lluita contra la imposició i abús de l’Estat amb la Setmana tràgica; o l’avantguarda a través de l’Exposició universal de 1929.
La cultura obrera i popular catalana del primer terç del segle XX mostra una autonomia i una vitalitat singulars. És una època marcada per la coexistència dels nous moviments socials emergents i la continuïtat d’un Estat que manté uns trets manifestament anacrònics. Societats corals, ateneus, sindicats, teatre popular, premsa republicana i catalanista... una densa xarxa d’institucions vilatanes i urbanes articulen una societat civil plural i generadora de diverses tradicions polítiques i culturals de caràcter popular. Catalanisme, obrerisme, republicanisme i un difús antiautoritarisme en són els seus components més constants. Sense tenir en compte aquest cabalós pòsit cívic i cultural, no es pot entendre la singularitat de la forja del projecte polític que representa Esquerra als anys trenta.
Setmana tràgica. La mobililització de reservistes per ser enviats a Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla, genera revoltes populars a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909.
Aquesta setmana suposa tot un aixecament popular. El resultat: declaració de l'estat de guerra, forta repressió policial, procés militar contra 1.925 persones i dos mil exilis a França. A més, amb forta repercussió internacional, es produeix la dimissió del President Antoni Maura.
Llegir més
Pistolerisme i obrerisme. Entre els anys 1918 i 1923 els carrers de Barcelona es convertiren en un autèntic camp de batalla entre obrers i pistolers a sou de la patronal. I és que la patronal, espantada davant l’èxit de la revolució russa del 1919, i sobretot, davant l’èxit de les vagues generals convocades per la CNT (com ara la vaga de la Canadenca, el 1919, que paralitza el teixit industrial de Catalunya), decideix prendre’s la justícia per la seva mà. L’etapa del pistolerisme finalitza l’any 1923 amb la insurrecció militar de Primo de Rivera. És una època sagnant amb el trist recompte final de 424 persones mortes. Llegir més
Dictadura de Primo de Rivera. El militar espanyol Primo de Rivera fa un cop d'estat el 13 de setembre de 1923. Suspèn la Constitució Espanyola de 1876 i liquida la Mancomunitat de Catalunya. A més, desterra de la vida política els partits i institucions representatives i implanta una dictadura (1923-1930). Desautoritzat per alts càrrecs militars i pel rei, presenta la dimissió el 1930 i s'exilia a París, recomanant alguns noms de militars a Alfons XIII, com el del general Berenguer, que assumeix la presidència. Llegir més
Unió de Rabassaires. Sindicat de viticultors no propietaris que sorgeix a Catalunya l’any 1922. Neix amb l'objectiu de millorar els terminis i termes dels contractes d'arrendament i parceria perquè el pagès aconsegueixi la propietat efectiva de la terra que conrea.
La Unió de Rabassaires es radicalitza al ser tombada la Llei de contracte de cultius i trenca els llaços amb Esquerra, apropant-se a les forces que més tard formarien el PSUC. Al febrer de 1936 participa al Front d'Esquerres arribant al seu màxim apogeu. A la guerra civil participa al Comitè de Milicies Antifeixistes i entra al govern de la Generalitat.
A l'exili, conserva una àmplia estructura fins que el 1948 entra en una crisi irreversible per discussions internes. Als anys setanta apareix la Unió de Pagesos.
Llegir més
Exposició universal 1929. Pel bon record de l'Exposició Universal de 1888, que suposa un gran avenç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic així com la remodelació del Parc de la Ciutadella, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch promou la nova exposició el 1929. L'exposició universal de 1929 se celebra a la muntanya de Montjuïc (Barcelona) amb una vintena de nacions europees participants així com expositors privats japonesos i nord-americans. Suposa la remodelació d'una part de la ciutat (la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d'Espanya) i és un banc de proves per nous corrents arquitectònics (noucentisme, corrents d’avantguarda internacional com el racionalisme...), deixant alguns dels edificis emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l'Estadi Olímpic. Llegir més
Moviments socials de l’època
-
Manifestació durant la Setmana Tràgica a Barcelona | 1909 Antimilitarisme
Les mobilitzacions per a les guerres colonials, amb la crida reiterada de reservistes, provoca finalment l’esclat de protesta social anticlerical i antimilitarista de l’estiu de 1919, la Setmana tràgica. La crida de reservistes afecta bàsicament obrers casats i amb fills que no poden pagar la quota establerta per redimir-se del servei militar. El sentiment antimilitarista també té el seu origen en el fet que les classes populars perceben l'Estat com una institució llunyana i culturalment estranya molt més identificada amb la repressió política i social que amb la prestació de serveis bàsics.
-
Ateneus
Aquestes associacions cíviques i culturals, que tot sovint fan tasques de substitució d’una administració pública poc eficient, tenen una gran importància a Catalunya. Des de mitjans del segle XIX apareixen els ateneus obrers dedicats a l’organització d’activitats culturals diverses i a l’ensenyament dels treballadors, arribant a sostenir escoles primàries i d’arts i oficis com el cas de l’Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona. El moviment coral de Josep Anselm Clavé (1824-1874) contribueix a estendre i consolidar l’ateneisme popular i obrer arreu de Catalunya.
-
Cal·ligrama 2, el poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit | 1923 Avantguardes
El modernisme obra la societat catalana a la influència dels moviments estètics, artístics i polítics avanguardistes europeus i nord-americans. Simbolisme, impressionisme, expressionisme, futurisme, cubisme, dadaisme, surrealisme, Bauhaus, constructivisme… Barcelona és la punta de llança d’una societat receptiva i oberta a l’experimentació i a la innovació artística i social. L’obra d’un poeta inconformista i autodidacta d’origen social i humil com Joan Salvat-Papasseit és una mostra rotunda d’aquesta receptivitat innovadora.
-
Valentí Almirall, un dels representants del federalisme catalanista Federalisme
Estretament lligat al republicanisme, el federalisme és una ideologia democràtica i anticentralista que té com a fi últim substituir l’autoritària monarquia borbònica per una federació lliure dels pobles ibèrics. A partir de la revolució de setembre de 1868, el federalisme adquireix entitat com a moviment polític (fundació del Partit Republicà Democràtic Federal) i agafa a Catalunya un caràcter autonomista i independentista. Josep Narcís Roca i Farreras i Valentí Almirall són significats representants del federalisme catalanista.
-
Francesc Pi i Margall, polític català i president de la Primera República Espanyola Republicanisme
Durant el segle XIX, el republicanisme és tant una ideologia com un moviment social i polític. En la lluita democràtica contra l’autoritarisme borbònic les classes mitjanes liberals i els sectors populars comparteixen els valors republicans de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat. Francesc Pi i Maragall (1824-1901) n'és un destacat exponent doctrinal i polític, dirigent del Partit Republicà Democràtic Federal i president de la Primera República espanyola (1873).
-
Feminisme
En un context d’accelerada urbanització i industrialització, el feminisme català de principis del segle XX és de signe cultural i social. Promou els drets de les dones en l’àmbit educatiu, cultural i laboral. Carme Karr (1865-1943), escriptora i periodista, és directora de la revista “Feminal” i publica Cultura femenina. Amb altres activistes impugnen de forma decidida alguns dels patrons socials tradicionals que releguen les dones a la llar, i reivindica la seva presència plena i activa en totes les esferes de la vida social.
-
Judici dels Fets de Prats de Molló | 20 a 22 de gener de 1927 Independentisme
L’independentisme català es formula a finals del segle XIX des del republicanisme d’arrels federals. Empès per la creació de nous estats d’Europa després de la Primera Guerra Mundial i la independència d’Irlanda (1922), pren cos com a moviment polític en els primers decennis del segle XX amb la denominació de “separatisme”. El 1922, sota el lideratge de Francesc Macià, es crea Estat Català, organització que durant la dictadura de Primo de Rivera es construeix en un nucli de resistència catalanista i protagonitza accions de caire insurreccional com els fets de Prats de Molló (1926).
-
Protesta a París per l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia | Octubre de 1909 Laïcisme
Exercint un estret control ideològic de la població, l’Església catòlica espanyola s'identifica, al llarg del segle XIX i bona part del segle XX, amb el règim monàrquic i les oligarquies dominants. En resposta, els moviments d’esquerres adquireixen normalment un caràcter laic i fins i tot anticlerical. El laïcisme, com a doctrina, propugna l’alliberament de l’home i la societat del domini de la religió i la separació de l’Església i l’estat. La figura de Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909), pedagog racionalista i creador de l’Escola Moderna (1901), simbolitza la lluita per un ensenyament modern, antiautoritari i laic. És executat acusat d’instigador dels fets de la “Setmana tràgica”.
-
Lluís Companys, Salvador Seguí i Francisco Gómez Hidalgo passejant per un jardí públic de Madrid | 1920 Sindicalisme
El sindicalisme d’inspiració llibertària és un dels moviments més influents en la societat catalana del primer terç del segle XX. Advocats laboralistes com Lluís Companys i Francesc Layret i dirigents com Salvador Seguí representen la maduresa de l’obrerisme català. Conegut com el Noi del sucre, Salvador Seguí es manifesta com el més important sindicalista català de masses a la llarga vaga de la Canadenca (1919). Propugna un sindicalisme obrer fort, unitari i independent. Com el seu company Layret, és assassinat al carrer per pistolers de la patronal.