Fets d’octubre de 1934, presó i retorn

Davant la involució de la dreta espanyola, Lluís Companys proclama l’Estat català. La reacció de l’Estat espanyol és la repressió, que s’estén per tot el país. A les eleccions de 1936, però, el Front d’Esquerres de Catalunya triomfa, aconseguint l’amnistia i el retorn del Govern.

Proclamació de l’Estat català

El 6 d’octubre de 1934 Lluís Companys proclama l’Estat català enmig de l’eufòria de la gent a plaça Sant Jaume. Ho fa davant l’involucionisme de la dreta espanyola, que qüestiona l’autogovern català, suspenent lleis com la de contractes de conreu, bloqueja el traspàs de transferències i ofega econòmicament el país, i davant també del risc de cop d’estat militar.

Proclamació de la República | 6 d'octubre de 1934 — Proclamació de la República | 6 d’octubre de 1934

Celebració popular a Plaça Sant Jaume després de la proclamació de l’Estat català | 6 d’octubre de 1934

Les JEREC formen davant la Virreina | 7 d’octubre de 1934

Repressió als carrers i presó per al Govern

La reacció de l’Estat no es fa esperar. Dos dies després de la proclamació de la República, el govern català és empresonat i condemnat a 30 anys de presó i l’autonomia és suspesa. L’exèrcit ocupa la plaça de Sant Jaume i controla la Generalitat i l’Ajuntament, la repressió s’estén als carrers de tots els municipis del país. En total, hi arriba a haver més de 7.000 persones preses polítiques a Catalunya, que hauran de ser retinguts en vaixells presó.

Plaça de la República, ara Pça Sant Jaume | 7 d’octubre de 1934

Presos al vaixell Ciudad de Cádiz | 12 d’octubre de 1934

El govern de la Generalitat empresonat després del 6 d’Octubre.

Victòria del front d’esquerres i retorn de Companys

La inestabilitat del govern espanyol autoritari que es troba immers en diversos casos de corrupció provoca que s’avancin les eleccions al febrer de 1936.

Esquerra Republicana lidera el Front d’Esquerres de Catalunya, que és l’expressió catalana dels fronts populars creats arreu d’Europa com a resposta a l’expansionisme feixista, que duu un programa basat en dos punts centrals: amnistia per a les persones preses polítiques i restabliment del Govern de la Generalitat. El Front d’Esquerres triomfa a les eleccions, aconseguint la majoria absoluta. D’aquesta manera, s’aconsegueix restituir el Govern i l’amnistia. L’1 de març de 1936, Lluís Companys encapçala la comitiva del Govern que torna a Barcelona enmig de l’aclamació popular. A l’arribada, Companys fa un discurs que queda per la història.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer
Lluís Companys en tornar a Barcelona

Transcripció del discurs pronunciat pel president Lluís Companys des del Palau de la Generalitat Catalans! Catalans!

Comprendreu que he de fer un esforç per a superar l’emoció d’aquests instants i poder-vos dirigir la paraula. És el meu poble, el nostre poble, és aquesta Plaça i és aquest balcó… Tornem a reprendre la nostra tasca després d’hores doloroses i amargues. Per la voluntat, per l’afecte i per la simpatia de la sagrada onada popular, som altra vegada ací.

Venim per servir els ideals. Portem l’ànima amarada de sentiment; res de venjances, però sí un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l’experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer.

Difícil és la tasca que ens espera; però jo dic que estem possessionats de la nostra força, que ens portarà endavant per Catalunya i per la República.

D’ençà que hem sortit de l’exili, germans estimats, ens hem trobat per terres d’Andalusia i per terres de Castella sota el mantell comprensiu de la República, hem trobat paraules clamoroses d’afecte. Jo recullo ara la seva veu, i de tot cor els envio la nostra simpatia i la nostra solidaritat per tal de construir una República lliure, d’acord amb la voluntat del poble. Ciutadans! Catalans! Jo no vull, en el procés i en el curs de les hores històriques que vivim, jo no vull acabar les meves breus paraules de salutació, sense retre homenatge a la memòria santa i a l’esperit immortal de Francesc Macià… Ciutadans, salut! Les meves forces s’esgoten. Vull, però, recordar els qui en aquella jornada dolorosa varen morir: En Compte, l’Alba i tots els màrtirs de l’ideal. I vull acabar només amb un crit que condensi els nostres amors, amb el crit de la terra sempre eterna i inabatible; amb el crit de la nostra voluntat i del nostre sentiment; amb el crit de: Visca! Visca! Visca Catalunya!

(L’ovació i els visques del públic, en acabar el discurs del President, van continuar durant molts minuts)

El President Companys torna al Palau de la Generalitat aclamat pel poble | 1 de març de 1936