La fundació d’ERC
Primer tret de sortida de la creació d'una nova força política transversal, de masses i hegemònica pràcticament des del seu naixement.
L’embrió: Manifest d’intel·ligència republicana
El maig de 1930 el setmanari L’Opinió, dirigit per Joan Lluhí i Vallescà, publica el Manifest d’Intel·ligència Republicana, signat entre d’altres per Lluís Companys, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Martí Barrera i Joan Casanovas. És el primer tret de sortida d’una campanya per aconseguir que les esquerres i el republicanisme s’unexin i facin un front conjunt a les eleccions municipals de 1931, creant una alternativa potent a la Lliga i intentant convertir-les en unes eleccions plebiscitàries sobre la corona, en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol. En aquest manifest es demana explícitament la “instauració de la República Democràtica”.
El Manifest d’Intel·ligència Republicana el signen membres de la Unió Socialista de Catalunya (Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans), republicans radicals (Aragay, Cardó), republicans (Companys, Samblancat, Rovira i Virgili), sindicalistes (Barrera, Trilles, Peiró), obreristes (Viadiu, Botella) i membres d’Acció Catalana (Soldevila, Nicolau d’Olwer). En definitiva, aquest manifest és l’embrió d’una nova força política que esdevindrà transversal, de masses i hegemònica pràcticament des del seu naixement.
La fundació d’un nou partit: ERC
El març de 1931 té lloc, a Barcelona, la Conferència d’Esquerres Catalanes. El dia 17 s’inicia a l’Ateneu Republicà de Gràcia i clou els dies 18 i 19 al Foment Republicà de Sants. L’objectiu és crear un nou partit d’esquerres, democràtic i catalanista.
Mesa de la Conferència d’Esquerres Catalanes, celebrada al Foment Republicà de Sants, en el marc de la qual es fundà Esquerra Republicana de Catalunya, amb la participació de Jaume Aiguader. A la mesa, d’esquerra a dreta: (1) Miquel Santaló, (2) Ernest Ventós, (3) Francesc Macià, (4) Joan Casanovas, (5) Ricard Palacín, (6) Josep Andreu i Abelló i (7) Joan Lluís Pujol i Font. Darrere, dempeus, s’hi reconeixen: Joan Ventosa i Roig i Antoni Vilalta | 18 de març de 1931
El nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya, es regeix pels principis de justícia social, republicanisme i llibertat nacional de Catalunya, i aglutina l’obrerisme del Partit Republicà Català, els intel·lectuals socialistes del grup de L’Opinió, el separatisme d’Estat Català, i el republicanisme federal d’entitats locals i comarcals d’arreu del país. És un partit que agrupa moltes sensibilitats i tradicions diferents i està cridat a ser el partit hegemònic.
Qui són?
-
Francesc Macià, fundador d'Estat Català Estat Català - Francesc Macià
Estat Català és un partit polític independentista fundat a Catalunya pel coronel Francesc Macià l'any 1922. En origen, té un caràcter combatent nacionalista i insurreccional, i es defineix com a "partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial". És el tercer partit nacionalista d'Europa després del Sinn Féin i el Partit Nacionalista Basc.
-
Joan Lluhí, membre del grup de "L'Opinió" L'Opinió
L'Opinió és un setmanari d'orientació política esquerrana fundat a Barcelona el 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanellas i Ibars. Posteriorment, esdevé òrgan d'un nou nucli polític (conegut com a grup de "L'Opinió"), de caràcter republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d'altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau i Palau, Joaquim Ventalló i Vergés i Xavier Regàs i Castells, que el març del 1931 serà un dels tres grups fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.
La publicació serà suspesa del 13 de setembre de 1929 al 2 de maig de 1930. -
Partit Republicà Català i el teixit comarcal
A banda dels dos grans grups impulsors, el naixement d'Esquerra Republicana es caracteritza per aglutinar una gran diversitat d'organitzacions destinades a superar la disgregació de les esquerres republicanes i catalanistes. Així doncs, hi conflueixen també l'obrerisme del Partit Republicà Català i moltes entitats de caire local com la Joventut Republicana de Lleida; el Foment Nacionalista i Republicà de Reus; la Fraternitat Republicana de Terrassa; el Centre Democràtic i Federalista de Vilanova i la Geltrú; el Centre Nacionalista Republicà del Vendrell; el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera; el Centre d'Unió Republicana de Valls o el Centre Republicà Federal de Mataró.