Aquest any farà 40 anys que els socialistes governen Terrassa. Quina valoració fas de l'acció del govern?

Si els socialistes han governat durant 40 anys és perquè la gent els ha votat, i cap a això tinc un absolut respecte. Ara bé, 40 anys són molts anys, i qui ha fet les coses sempre d'una manera, es pensa que és l'única manera de fer-les. En aquests moments el partit socialista, més que una solució als problemes de Terrassa, és el tap que evita que la ciutat creixi i reneixi. Nosaltres volem ser facilitadors del canvi.

Què destacaries del paper d'Esquerra Republicana a l'oposició?

El 2015, per primera vegada des del 1980, hi havia una majoria alternativa que podia fer el canvi a Terrassa i nosaltres vam tenir la capacitat de liderar-la. No tenim, per tant, la sensació que la ciutadania ens enviés a l'oposició. Esquerra Republicana ens vam abocar a fer real el canvi perquè estàvem -i estem- convençuts que seria bo per als terrassencs i terrassenques, però d’altres no ho van prioritzar tant i no es va poder fer efectiu. Així doncs, hem fet oposició, que ha estat dura com a fiscalitzadora del govern, però constructiva i facilitadora en temes importants com els pressupostos o les ordenances fiscals.

Aquesta última legislatura s'ha remunicipalitzat l'aigua a Terrassa.

Sí, i els únics que portàvem al programa electoral el tema de la gestió directa de l'aigua érem Esquerra Republicana i Terrassa en Comú. Nosaltres ho teníem clar des de l'inici i vam tenir la capacitat d'arrossegar el partit socialista. També és important dir que a Terrassa la municipalització s'ha produït quan s'ha acabat la concessió. Arribat al moment, hem cregut que el millor és la gestió directa perquè l'aigua és un bé preuat de màxima necessitat mitjançant el qual pensem que no s'han de guanyar diners, i perquè ens trobem en un moment en què el sector privat s'aboca al pastís dels serveis públics d'una forma molt poc elegant, de males maneres. Creiem que els serveis que aporten valor a la ciutadania -el transport, l'aigua, els menjadors escolars- han de ser municipals.

Quines són les línies mestres del canvi que defenses?

El canvi no es pronostica ni es promet, sinó que s'exerceix. La nostra proposta es defineix en 4 grans eixos que tenen com a objectiu impulsar Terrassa. El primer és “Ciutat capital”, ja que Terrassa és una ciutat que té una situació geogràfica envejable i és una part important d'un territori que és el Vallès, la comarca més poblada de Catalunya i la fàbrica del país. Terrassa ha de tenir un lideratge, compartit com no pot ser d'altra manera, en aquest espai. En segon lloc volem una “Ciutat compartida”, mentre que el partit socialista i algun altre partit de l'oposició ha fet de la confrontació entre barris la seva política principal per obtenir cert rèdit electoral. Una ciutat compartida implica garantir habitatge per a tothom, treball de qualitat o la llibertat d’expressió als carrers. El tercer eix s’anomena “Ciutat pròspera”: hem de superar la lògica del creixement pel creixement. Fem que Terrassa sigui referent d’una economia social i cooperativa, que garanteixi treball de qualitat. I, per últim, defensem una “Ciutat amable”, que té a veure amb la mobilitat, amb l'espai públic, amb la neteja.