Hospital de La Grave, Tolosa de Llenguadoc. Set del matí del 16 de febrer de 1960. Una dona de 87 anys, greument malalta, mor envoltada de monges que, lluny de cuidar-la, la torturaven. Aquesta dona és Nativitat Yarza Planas, la primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya, mestra, miliciana i exiliada republicana.

Nativitat Yarza va mantenir el seu compromís amb els valors de la II República fins al final dels seus dies. Enterrada en l’oblit al cementiri de La Forgueta, primer a la tomba 1.423 i anys després a la fossa comuna, és encara una desconeguda per a la major part de la població. No és fins que els seus biògrafs Antoni Dalmau i Isidre Surroca n’elaboren la biografia que comença a veure recuperada la seva memòria.

Yarza va patir el silenci de la història oficial. Una història que, sota la llosa del franquisme, va ocultar i depurar del seu relat la memòria republicana. Una història masclista construïda a partir de la suma de batalles i gestes i no a partir de la vida quotidiana. Una història que silenciava les dones excloent-les de la vida que elles mateixes creaven.

Nativitat Yarza Planas va ser una dona republicana, feminista i laïcista convençuda i compromesa amb els valors de la república i la igualtat que, als 63 anys, va anar al front per combatre el feixisme que s’havia aixecat en armes contra el govern legítim de la República.

Sempre va lluitar per la llibertat i la justícia social fins que l’any 1934 esdevingué la primera alcaldessa de Bellprat i la primera escollida democràticament a Catalunya. És aquest compromís el que la va fer patir repressió i exili.

Una pionera silenciada, políticament anul·lada per la història oficial, pel franquisme i el masclisme. Una pionera que ens mostra com hauria pogut ser el país que ens va furtar el franquisme i la violència.

En el cent-cinquantè aniversari del seu naixement, l’any 2022, s’ha commemorat l’Any Yarza. Un any en el que diverses institucions han reivindicat el seu llegat, com l’Ajuntament de Bellprat, la Fundació Irla -que va fer possible la publicació de la seva biografia-, Esquerra Republicana de Catalunya -el partit amb què va concórrer a les eleccions municipals-, i l’Institut Català de les Dones.

Yarza ha estat, i és, una referent per al republicanisme, per a totes les persones que consideren que educació, justícia social, igualtat entre homes i dones i compromís són imprescindibles per a construir una societat que no deixi ningú enrere.


Meritxell Benedí i Altés, presidenta de l’Institut Català de les Dones
Carme Porta i Abad, comissària de l’any Nativitat Yarza
Raquel Sans i Guerra, vicesecretària general de Feminismes i LGTBI d’Esquerra Republicana