El President de la Generalitat, Pere Aragonès, acopanyat de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, durant la Setmana pel Clima de Nova York. ACN
El President de la Generalitat, Pere Aragonès, acopanyat de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, durant la Setmana pel Clima de Nova York. ACN

El Govern aprova la creació de l’empresa pública d’energia de Catalunya, que tindrà com a principals objectius la generació d’energia a partir d’energies renovables i l’aprovisionament energètic del sector públic

El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació de l’empresa energètica pública de Catalunya, que esdevindrà el mitjà propi de la Generalitat per a incidir i millorar el mercat energètic català, basat en les energies renovables, i que esdevindrà un puntal per accelerar la transició energètica al nostre país. “És una peça fonamental del nostre compromís amb els reptes globals del planeta, com és la lluita contra el canvi climàtic”, va destacar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la presentació de l’energètica pública durant la Setmana pel Clima celebrada a Nova York. Aquestes són les principals claus:

  1. L’energètica pública actuarà sota la marca L’Energètica. La societat serà de capital, anònima i unipersonal. El president del consell d’administració de la companyia serà nomenat pel Govern. A més de la junta general d’accionistes i del consell d’administració, L’Energètica comptarà amb un consell assessor, format per persones amb coneixement i experiència contrastats en matèria d’energia.
  2. Els àmbits essencials d’actuació de l’energètica pública seran la generació d’energia procedent de fonts d’energia renovables aprofitant el potencial de les instal·lacions, edificacions i infraestructures de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. També la comercialització d’energia procedent de fonts d’energia renovables, subministrant-la, com a mitjà propi, a l’Administració de la Generalitat. L’Energètica promourà projectes d’autoconsum o bé de generació distribuïda a tots els edificis públics de la Generalitat, ocupant el 100% de l’espai disponible.
  3. Els projectes d’autoconsum en equipaments de la Generalitat esdevindran la base per a autoconsums compartits i comunitats energètiques en els que hi puguin participar famílies vulnerables properes. A més, L’Energètica també serà l’instrument públic de la Generalitat per operar i incidir en àmbits com els serveis de recàrrega del cotxe elèctric, els serveis d’emmagatzematge, els serveis d’agregació de demanda flexible i els de comercialització lligats a aquests nous models econòmics.
  4. L’energètica pública serà una eina clau per accelerar la transició energètica a Catalunya, amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribar a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050. L’objectiu és avançar cap a un nou model energètic distribuït, democràtic, amb cohesió territorial i participat per la ciutadania. En el darrer any, el Govern ha modificat el marc normatiu per a la implantació d’energies renovables per tal de simplificar-ne la tramitació, afavorir un model distribuït que faciliti la cohesió territorial i fer viable la compatibilitat entre la sobirania alimentària i la sobirania energètica
  5. La nova empresa pública d’energia també gestionarà les centrals hidroelèctriques a mesura que vagin exhaurit les seves concessions actuals. En aquest sentit, el Departament d’Acció Climàtica liderat per la consellera Teresa Jordà ja va anunciar a finals de maig l’inici de l’expedient per recuperar la gestió de les tres primeres centrals hidroelèctriques: Can Trinxet, Cúbia i Vilana.