La resolució de fins a 5 relators especials de les Nacions Unides, que respon a una comunicació de Marta Rovira, mostra preocupació perquè les accions de “criminalització” es converteixin en un “patró sistemàtic”

Fins a cinc relators de les Nacions Unides evidencien que Esquerra Republicana és una organització altament represaliada i han instat el govern espanyol a prendre mesures per aturar la “persecució” política contra el partit i el conjunt de l'independentisme. Aquest posicionament de Nacions Unides respon a una comunicació presentada per la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, en nom d’una representació transversal de víctimes de l’organització per denunciar els greuges de la repressió contra l‘independentisme.

La comunicació de Rovira recollia una actualització dels greuges de la repressió política de l’Estat contra el conjunt del moviment independentista. Aquest diàleg permanent amb les Nacions Unides és una de les peces clau de l’estratègia de litigació internacional impulsada per la secretària general des del seu exili a Ginebra. Una estratègia que ha anat donant els seus fruits amb múltiples posicionaments d’organismes internacionals referents en drets humans, com el posicionament de l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides sobre Pegasus o l’informe de la Secretària General del Consell d’Europa sobre la llibertat d’expressió, entre d’altres.


Persecució política, repressió econòmica i espionatge

Les Nacions Unides mostren preocupació davant dels fets denunciats per la secretària general i el que sembla, diuen, “un ús indegut del dret penal i el poder fiscalizador de l’Estat per judicialitzar líders i membres de la societat civil que simpatitzin amb Esquerra Republicana”. Fins i tot, alerten del risc que la “criminalització” d’aquest grup de persones “es converteixi en un patró sistemàtic” per a la construcció de la causa general contra l’independentisme. Així mateix, els relators alerten que els fets denunciats “poden constituir una violació greu de la llibertat d’associació i reunió pacífica”.

L’organisme internacional expressa la seva inquietud per la “persecució i estigmatització” dels membres d’Esquerra Republicana, el “dret a una defensa efectiva i a un judici imparcial, transparent i efectiu” dels casos oberts contra aquestes persones, així com per “la base fàctica i jurídica” de les detencions i càrrecs presentats contra ells. També es qüestiona la “proporcionalitat” de les penes i considera “preocupant” la repressió econòmica i el fet que es vinculessin unes millors condicions penitenciàries “a canvi d’un cessament de l’exercici de certs drets o postures polítiques”, en referència a un eventual “penediment” per unes accions que “responien a les seves posicions polítiques”.

A més, reclama que el conjunt dels partits polítics a l’estat espanyol puguin “desenvolupar les seves funcions lliurement” i els seus membres “realitzin les seves activitats en un entorn segur i propici, lliure d’interferència”, inclòs “l’espionatge cibernètic”, en al·lusió a l’espionatge amb Pegasus.

Sobre tot això, Nacions Unides exigeix al govern espanyol que aclareixi aquest seguit de greuges i li reclama informació sobre les mesures que prendrà al respecte.

Ens reafirma en la legitimitat democràtica de la nostra causa

Marta Rovira Secretària general d'Esquerra Republicana

En aquest sentit, la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, evidencia que “Nacions Unides constata l'ús arbitrari d'alguns instruments de l'Estat espanyol per aturar l'independentisme”, és a dir, “la repressió política i exigeix al Govern espanyol que prengui les mesures necessàries perquè hi posi fi”.

Rovira afegeix que aquesta nova comunicació dels relators “ens ha de servir una vegada més per reafirmar-nos en la legitimitat democràtica de la nostra causa. Tenim tot el dret del món de defensar la República Catalana per vies democràtiques”, conclou.

El document el signen els relators sobre la llibertat de reunió i associació, la relatora sobre la llibertat d’opinió i expressió, la relatora sobre la independència de magistrats i advocats - que es pronuncia per primera vegada sobre el cas català-, la relatora sobre drets humans i llibertats fonamentals, i el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària.