Junqueras, Romeva i Bassa demanen la recusació de dos magistrats del Tribunal Constitucional per falta d'imparcialitat

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, el vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva, i la co-presidenta de l’Assemblea de Dones d’Esquerra Republicana, Dolors Bassa, han presentat aquest dijous un incident de recusació contra dos dels nous magistrats del Tribunal Constitucional. En concret, els republicans han recusat els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van prendre possessió com a jutges del Tribunal Constitucional el passat 18 de novembre, a proposta del Congrés dels Diputats.

Esquerra Republicana reitera que els magistrats que jutgen un procediment no han de tenir ni manifestar cap interès particular en el seu desenvolupament o resultat, ni prejutjar de forma prèvia el seu resultat a partir de postures personals, ni afavorir de cap manera a cap de les parts. Tothom té dret, o l’hauria de tenir, a ser jutjat per un tribunal imparcial.

Junqueras, Romeva i Bassa entenen que, en el cas d’aquests dos nous magistrats del Tribunal Constitucional, tant les seves declaracions públiques com les seves relacions personals i d’afinitat ideològica denoten una clara predisposició o prejudici favorable a les tesis defensades per les acusacions i desfavorable, en canvi, als plantejaments de la seva defensa. Aquest fet hauria de fer-los abstenir de participar en els pronunciaments que el Tribunal Constitucional té pendents de resoldre pel que fa als recursos d’emparament efectuats sobre la sentència del Tribunal Suprem.

Per últim, interpreten que s’estaria incorrent en una vulneració dels drets fonamentals al jutge ordinari predeterminat per la llei, a un procés públic en plena igualtat i amb totes les garanties, el dret a un tribunal imparcial, el dret a un efectiu recurs i, en definitiva, a l'existència d'una veritable tutela judicial efectiva al sí d'un procediment just o equitatiu, recollits a la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 (art. 10), al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1966 (arts. 2.3 i 14.1), al Conveni Europeu dels Drets Humans de 4 de novembre de 1950 (art. 6, 13 i 14), a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 12 de desembre del 2007 (art. 47), i a l’article 24 de la Constitució Espanyola.