El Grup Republicà, conjuntament amb EH Bildu, tanca un acord amb el govern espanyol per reforçar la protecció per als qui busquen pis a preus assequibles, regular un mercat cada vegada més descontrolat i respectar el marc competencial de cada territori

La diputada d'Esquerra Republicana al Congrés Pilar Vallugera havia estat molt clara, en una intervenció al ple del 7 de març passat: "Si no hi ha topall a l'increment dels lloguers, amb nosaltres no hi haurà llei". En aquell moment, en plena negociació per a la futura Llei d'accés a l'habitatge, el govern espanyol s'havia fet enrere d'aquella proposta inicialment acceptada. Davant l'amenaça d'Esquerra Republicana i EH Bildu de tombar la llei si no hi havia -entre altres- aquest compromís, el govern ha acabat cedint i ha validat set grans acords que faran possible l'aval de tots dos grups a una de les lleis més importants de la legislatura, que previsiblement serà una realitat el mes que ve.

L'acord a què s'ha arribat reconeix al dret a l'habitatge, intervé i regula el mercat del lloguer fixant topalls i posa fre a l'especulació i els abusos, com era el de l'increment descontrolat dels lloguers que es pateix des de fa anys. L'objectiu, facilitar i assegurar l'accés a un habitatge amb condicions acceptables i assumibles per a tota la ciutadania. A més, com destaca Pilar Vallugera, el nou text "recupera l'esperit de la llei catalana de contenció de rendes a través del mercat tensionat, que va ser tombada pel Tribunal Constitucional", i fixa que són les comunitats autònomes les que ho han de poder gestionar, com la llei del Parlament ja establia per a la Generalitat en el cas de Catalunya.

L'acord anunciat aquest divendres arriba després de mesos de negociacions en què "hem capgirat, de dalt a baix, un text inicial que era inassumible", blindant social i competencialment un dret fonamental per a tota la ciutadania, com és garantir un accés digne i assequible a l'habitatge i combatre els especuladors. La nova definició de les zones tensionades, més protecció per als inquilins, l'opció de redefinir un gran tenidor a partir de cinc habitatges -i no deu, com fins ara- o la desaparició de l'IPC com a paràmetre de referència a l'hora de fixar la revisió de preus són algunes de les mesures pactades.

Es recupera l'esperit de la llei catalana de contenció de rendes que va ser tombada pel Tribunal Constitucional

Pilar Vallugera Diputada del Grup Republicà al Congrés

Aquests són els set grans punts de l'acord d'Esquerra Republicana i EH Bildu amb amb el govern espanyol:

• Regulació dels lloguers. El preu per al d'aquells habitatges que es trobin en àrees declarades tensionades serà topat, ja siguin de grans tenidors o de petits propietaris, i tant per a immobles que estiguin al mercat de lloguer com per a nous contractes. Hi haurà mecanismes de regulació segons el tipus de contracte i de propietat.
• Ampliació de declaració de zones tensionades per al mercat de lloguer. Serà suficient que es compleixi una de les dues condicions següents: que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les llars, o bé que el preu de compra o lloguer hagi augmentat almenys 3 punts per sobre de l'IPC en els cinc anys anteriors a la declaració d'àrea tensionada.
• Nova definició de gran tenidor. Les comunitats autònomes, en base a les seves competències, podran rebaixar de 10 a 5 immobles la consideració de gran tenidor, ja sigui persona física o jurídica.
• Desnonaments. Es prohibeixen els desnonaments sense data i hora predeterminada, i s'inclouen noves pròrrogues en els procediments de llançament, que ajornaran els processos més de 2 anys. Les comunitats autònomes podran articular els mecanismes propis de mediació i alternativa residencial que considerin oportuns, forçant als grans tenidors que realitzin desnonaments a sotmetre-s’hi.
• Protecció als inquilins. Les despeses i honoraris immobiliaris produïts pel lloguer d'un immoble correran sempre a càrrec del propietari. Es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per la via de noves despeses, que obligarien els inquilins a abonar despeses de comunitat, taxes d'escombraries o qualsevol altra despesa no atribuïble a l'inquilí que no estiguessin acordades prèviament.
• Límit d’actualització anual de la renda dels contractes. S'elimina l'IPC com a índex de referència per a l'actualització anual de la renda dels contractes. Durant el 2023 s'aplicarà el límit del 2% en vigor, mentre que el 2024 serà del 3% i per a partir de 2025 es crearà un nou índex en aquests termes, més estable i inferior a l'evolució de l'IPC, que topi els augments de la renda per la renovació anual.
• Blindatge competencial. La Llei pel dret a l’habitatge respectarà les competències autonòmiques i locals. S’han suprimit set articles de l’avantprojecte del govern relatius a consum, matèria on l'Estat no té competència, i es modifiquen diversos punts més per a superar la vulneració competencial en matèria d'habitatge de les comunitats autònomes. Es respectaran els índexs de contenció de preus allà on existeixin, com és el cas de Catalunya.