El president del grup parlamentari reclama al govern espanyol que atengui les peticions judicials que l’obliguen a desclassificar documents: “calen decisions polítiques de qui vol tornar a ser investit; si és que ho vol tornar a ser”

“Amb l’amnistia no n’hi ha prou; això no va de solucions personals”, ha asseverat el president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, en la seva intervenció a la sessió de control al Parlament. “Amb aquesta amnistia no resoldrem tota la repressió que patim els independentistes, una repressió que ni s’ha aclarit, ni s’ha reparat i que no pot quedar impune: l’espionatge massiu i indiscriminat amb Pegasus i les infiltracions en moviments socials i organitzacions polítiques”.

Jové ha admès que l’amnistia és “un pas necessari” perquè les accions del 9N, l’1-O i les protestes posteriors deixin de ser perseguides i totes les conseqüències jurídiques, econòmiques i polítiques siguin eliminades. També ho és per “reparar el dolor causat i reconèixer que no vam actuar de manera delictiva”, i perquè la negociació es pugui fer “en igualtat de condicions”, ha afegit. “Però l’amnistia no resol el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat; no posa punt final a res”, ha insistit.

I és que pels republicans cal “aprofundir en el procés de resolució del conflicte polític, reconeixent el dret de la ciutadania de Catalunya de decidir democràticament el seu futur i fixant “les condicions per exercir aquest dret d’autodeterminació”. I són necessàries, també, “millores en el benestar de la ciutadania”, passant “com a mínim” per Rodalies i la correcció del dèficit fiscal.

Però Jové ha anat més enllà de les tres condicions que Esquerra duu temps posant sobre la taula amb determinació i coherència. El president del grup parlamentari ha posat de relleu que “l’espionatge polític és també repressió i és injustificable i reprovable”.

En aquest sentit, ha celebrat l’admissió de la querella que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar fa més d’un any contra l’exdirectora del CNI i que la facin anar a declarar com a investigada. “És un pas important contra la impunitat, però aquest pas ha d’anar acompanyat de decisions polítiques de qui vol tornar a ser investit, si és que ho vol tornar a ser”, ha alertat, “perquè en el seu dia es van comprometre a desclassificar tots els documents que els jutges els demanessin i, per ara, no ho han fet, malgrat tenir les peticions judicials”.

“L’exigència d’aturar aquesta persecució, de col·laborar en l’esclariment del que va passar i d’assumir o fer assumir responsabilitats és una exigència de mínims democràtics, de justícia, i la mantenim”, ha clos Jové.

En la seva resposta, el president Aragonès també ha mostrat la seva satisfacció per l’acceptació de la seva querella i ha lamentat que les primeres investigacions arribin més d’un any després: “És una lentitud injustificable quan és una clara vulneració de drets fonamentals”. Alhora, espera que, havent-hi peticions formulades per un jutge, el Consell de Ministres col·labori amb la justícia i aixequi el secret sobre la qüestió: “No s’entendria una altra cosa”.

El president també ha defensat la necessitat que tota la ciutadania de Catalunya es pugui expressar en el marc de la resolució del conflicte polític: “Cal que entre tots acordem les regles del joc per tal que tots els projectes democràtics al nostre país puguin impulsar-se si tenen el suport requerit de la ciutadania; aquesta és la raó de la proposta d’Acord de Claredat, de la qual una comissió d’experts va fer un informe”, ha posat en valor.

Finalment, també en la línia de Jové, el president s’ha referit a la qüestió del benestar de la gent: “Cal prendre decisions polítiques, com el traspàs de Rodalies i la correcció del dèficit fiscal que ofega les finances de la Generalitat i, per tant, les oportunitats de la ciutadania de Catalunya”.