Redacció 19 d’octubre de 2023

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la seva compareixença a la comissió de comunitats autònomes del Senat
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la seva compareixença a la comissió de comunitats autònomes del Senat

El president Pere Aragonès ha participat aquest matí a la comissió de comunitats autònomes del Senat. Davant de presidents del PP -els únics que hi han assistit- ha defensat l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació, ha criticat el seu cinisme i ha marxat

“Vostès donaven per fet que podrien parlar de Catalunya sense Catalunya. Al PP no li importa l’opinió, la voluntat, les aspiracions o els anhels dels catalans i les catalanes. Si els importés Catalunya ens convocarien per escoltar què pensem del dèficit fiscal de 22.000 milions, del mal servei de trens de Rodalies, de per què quan el Parlament de Catalunya aprova normatives avançades en l’àmbit del canvi climàtic o de la igualtat entre homes i dones es troba amb anul·lacions per part del Tribunal Constitucional. Si els importés Catalunya, estarien al nostre costat per promoure la llengua catalana i a la resta de territoris que la compartim. En definitiva, si els importés Catalunya, l’escoltarien”.

Així ha iniciat aquest matí el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la seva intervenció davant la comissió de comunitats autònomes del Senat espanyol, de la que formen part els senadors per designació autonòmica i que avui es reunia amb caràcter extraordinari per convocar-hi també els presidents autonòmics.

El president hi ha deixat molt clar, només començar -i després d'etzibar “crec que no m’esperaven”-, que hi ha anat a "defensar l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació”.

El que havia de ser una trobada de presidents autonòmics del PP -no n’hi ha anat cap altre de cap altre partit- per denunciar de manera coral una llei d’amnistia que acabi amb la repressió que ha patit i continua patint l’independentisme a Catalunya, ha trobat doncs la resposta i el posicionament clar del president Aragonès, que l’ha defensat sense embuts.

I no només l’amnistia, perquè “l’amnistia no és un punt i final. Ha de ser el punt de partida d’un camí que té un destí: que la ciutadania de Catalunya voti, en un referèndum, sobre el seu futur polític. Sobre la independència”, ha deixat clar el president.

Aragonès ha denunciat, alhora, que l’objectiu de la sessió del Senat en què el PP -amb majoria absoluta a la cambra alta- pensava estar sol no era altre que “tornar a utilitzar Catalunya per les batalles partidistes a nivell d’Estat espanyol. Atiar una vegada més l’anticatalanisme per desgastar l’adversari”.


També ha recordat i reivindicat la història de Catalunya com a nació, “forjada a través dels segles gràcies a les aportacions dels nascuts a Catalunya i de persones d’arreu”, i ha assegurat que “com a nét d’andalusos els ho puc testimoniar perfectament”. I que “més enllà del que representa i fa la dreta espanyola”, en el sentit d’atiar l’odi entre Espanya i Catalunya amb interès partidista, “hi ha molts ciutadans de la resta de l’estat que coneixen, estimen i aprecien Catalunya, i amb qui existeixen llaços fraternals”.

En el moment de defensar l’amnistia, Aragonès ha dit que aquesta és “imprescindible” per avançar en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i les institucions de l’estat espanyol, i per tornar el que és un conflicte polític a la política. “Per no repetir l’empresonament de ciutadans per raons polítiques. Per acabar amb els exilis forçats. Amb les multes. Amb els espionatges. Amb les inhabilitacions per raons polítiques. O amb la persecució per haver exercit el dret de manifestació. Per acabar amb la causa general contra l’independentisme”.

Aragonès ha retret al PP que es mostri escandalitzat per aquesta amnistia, però que no fes el mateix davant dels 6.000 indults concedits per Felipe González o els altres 6.000 de José María Aznar “que beneficiaven condemnats per corrupció” o directament “per terrorisme d’Estat”. I que tingui en el seu historial la recollida de firmes contra l’Estatut de 2006, l’aplicació de l’article 155 contra Catalunya i l’inici de la repressió política, judicial i policial contra l’independentisme.

En contrast amb això, el president ha volgut posar en valor la feina feta els darrers anys, liderada a Madrid per Esquerra Republicana, “per aportar solucions allà on d’altres hi havien posat repressió, bloqueig i manca de diàleg”. I ha citat com a exemple els propis indults als presos i preses polítics, la derogació del delicte de sedició o el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític “que es resoldrà a través del diàleg, la negociació i els acords”. Uns acords que han de ser votats per la ciutadania de Catalunya “com els dos governs català i espanyol vam acordar”, ha insistit.

El president de la Generalitat ha recordat que acabar amb la repressió i apostar per una resolució “dialogada, acordada i democràtica” del conflicte polític té l’aval i el reconeixement, també, de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, el comitè de detencions arbitràries de Nacions Unides, en diverses ocasions, i el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides.

“Catalunya votarà en un referèndum”, ha assegurat finalment. “N’estic convençut. Per voluntat, per perseverança, per democràcia. Sempre amb la mà estesa, sempre amb les mans lliures”. I ha acabat amb un efusiu “visca Catalunya!” abans d'abandonar la sessió, junt amb els senadors republicans.

El president Pere Aragonès havia arribat al Senat una hora abans, on ha estat rebut pel delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, Joan Capdevila, i la portaveu republicana Senat, Sara Bailac, juntament amb la resta de senadors i senadores del grup. Abans de la compareixença ha mantingut una trobada a porta tancada amb els senadors i senadores catalans.

Etiquetes