Alfred Bosch anuncia que no concorrerà a les eleccions municipals de Barcelona i assenyala Ernest Maragall com a futur alcaldable

Constància, treball, fidelitat i generositat. Aquests són alguns dels conceptes que van estretament lligats a la figura d'Alfred Bosch. Al llarg de la seva vida, Bosch ha dedicat esforços ingents per fer una Catalunya i una Barcelona més lliures, justes i pròsperes. La seva trajectòria demostra com, aquest veí del Barri Gòtic, sempre ha estat disposat a implicar-se en tots aquells projectes que vagin en la direcció de construir un país i una ciutat que excel·leixin en tots els àmbits. I ho ha fet ja sigui a títol individual, des del món de l'activisme o des de la política institucional. Ha treballat, en cada moment, des d'on ell ha cregut que era més necessari i efectiu sense que li importés l'"on" sinó el "què". I, el "què", sempre ha sigut la seva ciutat i el seu país.

A meitats dels anys 80 va començar a treballar per tal que els Jocs Olímpics arribessin a Barcelona. De fet, va estar ni més ni menys que nou anys a l'equip del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 92. I l'èxit fou clamorós. Aquells jocs van canviar per sempre la fesomia i l'esperit de la ciutat i la van posicionar al món com una de les ciutats més cosmopolites i avantguardistes d'Europa. Entre altres responsabilitats, Bosch fou l'encarregat de negociar, per exemple, que el català fos la primera llengua oficial d'aquells jocs.

Anys més tard, Bosch es va convertir en el portaveu de la plataforma Barcelona Decideix, encarregada d'organitzar la consulta per la independència de l'any 2011 a la capital catalana. El seu compromís amb la llibertat del país va fer, aleshores, que la seva vida fes un canvi de rumb. I així, quan tenia 50 anys, va començar a fer política institucional a partir de la invitació del President d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras.

La seva primera etapa política va transcórrer al Congrés dels Diputats, on va fer tàndem amb Joan Tardà. Quan les estelades encara no onejaven a milers de balcons, ell en va desplegar una des de la tribuna del Congrés, un gest que li va portar moltes crítiques però que va ajudar, en bona mesura, a normalitzar un símbol que fins aleshores havia estat amagat a l'armari de moltes llars. Alfred Bosch va explicar en aquell moment que no entenia per què l'estelada podia ofendre més que l'enorme escut i la bandera espanyola que Jesús Posada, el President del Congrés d'aquell moment, tenia permanentment a la seva esquena. I, segons diuen, així li va expressar al mateix Posada després de la polèmica. La gran feina feta per l'equip que encapçalava Bosch durant aquella legislatura explica en part que, en la següent, Esquerra celebrés els nou diputats.

La segona etapa política d'Alfred Bosch va ser, com no podia ser d'altra manera, a la seva ciutat natal, a l'Ajuntament de Barcelona. L'ambiciós repte que es va marcar fou el d'esdevenir el primer alcalde republicà de la ciutat des del 1939. En les eleccions de 2015, la feina que Bosch va fer barri a barri, carrer a carrer i botiga a botiga, va projectar la formació republicana, que va passar de dos regidors a cinc. Tot i mantenir-se a l'oposició durant la darrera legislatura, Alfred Bosch ha seguit picant pedra per combatre les desigualtats socials de la ciutat fent que l'èxit de Barcelona sigui distribuït entre els diferents barris de la ciutat. De la mateixa manera, ha fet grans esforços perquè Barcelona esdevingui una ciutat més justa i transparent amb mesures efectives contra la corrupció. Per Bosch, la capital de la futura República ha de donar exemple. Un país nou ha de ser, obligatòriament, un país net de corrupció.

Aquest divendres, Alfred Bosch ha anunciat que no serà cap de llista per Esquerra a la ciutat de Barcelona. En una assemblea extraordinària de la federació d'Esquerra a Barcelona, i davant d'un gran nombre de militants, Bosch ha sigut explícit: “la generositat no és donar allò que menys vols sinó allò que més desitges”. El fins ara alcaldable ha pres aquesta decisió després d'una profunda reflexió en la qual ha valorat quina és la millor estratègia per tal que, Barcelona, després de 80 anys, pugui tenir finalment un alcalde republicà. La conclusió a la qual ha arribat és que, per complir el seu somni, potser no és ell el que ha d'estar al capdavant del projecte. Així doncs, en un acte d'extrema generositat, ha proposat Ernest Maragall com a alcaldable de la ciutat, el qual haurà de ser validat per la militància a través de primàries.

El fins ara líder d'Esquerra a Barcelona ha emplaçat als militants a "no oblidar mai que hem vingut a servir a la gent, no pas a servir-nos d'ella". Són precisament aquestes accions i reflexions les que humanitzen i dignifiquen el servei públic i les que demostren que, malgrat el desprestigi actual de la política, hi ha persones convençudes i dignes que avantposen el projecte col·lectiu a l'interès individual.