Vallugera, diputada al Congrés des de 2019, és una amant de la cuina i del ganxet
Pilar Vallugera, nascuda a Barcelona, es descriu com una feminista convençuda. La lluita per a l'alliberament personal i col·lectiu, basat en la justícia social, defineix el seu pensament polític, que l'ha portat a ser diputada del Congrés des del 2019.
És llicenciada en Dret per la UB i va ser regidora d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona del 2003 al 2007 i portaveu del grup, des d'on va impulsar el Fòrum Mundial de les Dones els 2004.
A les pròximes eleccions del 23 de juliol, es torna a presentar per ser reelegida diputada del Congrés. En recollim 10 coses que potser no sabies:
- Va començar la carrera de Filosofia, però, posteriorment, va canviar a la de Dret. Convalidava estudis, feina i militància, i els horaris eren incompatibles, per això, va acabar la carrera quan ja era mare de dos fills. "Em va permetre estudiar molt i gaudir-ho d'una manera extraordinària, que als 18 o 20 anys no hagués fet",.
- L'entusiasma la cuina, la considera una de les seves vies d'escapatòria. "Ho inclou tot, l'amor a les persones per qui cuines, pensar què els hi pot agradar, la gaudeixo molt", reflexiona Vallugera. "Els que es queixen, però, són els que venen després a netejar la cuina, perquè això sí, jo cuino, però no netejo", admet.
- Li encanta treballar fent servir les mans com per exemple, amb el bricolatge, a l'hort, fent mitja o ganxet. "Són les aficions de la meva mare, de les dones que m'han precedit", rebla la diputada al Congrés.
- Es desviu pels seus dos fills. “Els dies més feliços de la meva vida és quan els vaig tenir”, explica. I tot i que no els veu tant com li agradaria, els estima "d'una manera incondicional. A vegades, massa intensa, i per ells, indubtablement, també", diu rient.
- A part dels seus fills, té tres gats acollits a casa, un dels quals està malament d'un ull, i un altre, dels dos. També havia tingut un gos, fa uns anys, que "estimava amb bogeria".
- Vallugera milita a l'independentisme des que tenia 15 anys. Recorda una pintada que va fer aleshores, "amb tanta mala sort" que era la paret de la seva escola i la van portar a comissaria. "Va ser un drama familiar", rememora.
- El seu avi formava part de l'Estat Català i va anar a la guerra amb la columna Macià-Companys. Després, però, va patir exili interior. "Aquesta història m'ha vinculat per sempre més a la lluita per la independència", afirma.
- Li agrada molt conduir sola amb la música a tot volum, ho gaudeix com un moment per concentrar-se, gaudir i relaxar-se.
- Prefereix posar-se a treballar quan les idees estan ben assentades i madures, encara que, a vegades, signifiqui anar a contra-temps. "Això lliga amb el que em diuen, que soc una intensa, lamentablement", assumeix la diputada.
- En relació amb la seva feina al Congrés, assegura que moltes vegades se'n va a casa o a l'hotel "fotuda, tocada, empipada i ferida", per les coses que veu o que li expliquen i no pot resoldre. "Em costa molt separar, saber posar una barrera entre el que la gent considera que és feina, però que jo no entenc com a feina, ho entenc com una vocació, com és la vida", reconeix.