A les fotografies de la campanya del 2015 es veu molta companyonia, element que fa que moltes vegades les candidatures funcionin.

Coses com aquesta fan que t'involucris en el projecte. Un no fa res i el conjunt fa molt. Vam ser capaços de fer un grup molt maco. I no només els 4 que ara estem a l'ajuntament sinó que la secció local també va encaixar molt bé i vam aconseguir formar equip entre regidors i regidores i executiva local.

Tornem a la legislatura convulsa. La crisi d'Unió i el consegüent trencament de la coalició Convergència i Unió, el PSC avalant el 155. A Vilanova heu tingut rèpliques locals d'aquestes crisis. Quin creus que va ser el detonant del trencament de la sociovergència a la ciutat?

La pressió del bloc d'esquerres el novembre del 2017 no va ser el que va fer el pes a la decisió. El que s'explica es que va ser tornant de la segona declaració davant la Audiencia Nacional quan la Neus Lloveras decideix trencar, motivada per la falta d'empatia dels socis de govern. En tots cas, els fets pressionaven per si sols i la decisió corresponia al grup del PDECat no a nosaltres.

Vistes aquestes circumstàncies, es va posar de manifest el vostre paper d'aglutinador de la política vilanovina. Que sou els únics capaços d'entendre-us amb tothom. Fins hi tot el PSC, que quan critica el pacte entre PDECat i ERC manifesta esperança envers vosaltres.

Potser sí. Però al Ple municipal són molt més crus i ens acusen directament d'electoralisme. El més fàcil per nosaltres, a un any de les eleccions era quedar-nos a l'oposició. Entrar a govern et fa responsable de tot, hi hagis intervingut o no.

Donar continuïtat al govern ha estat un acte de responsabilitat?

Jo ho veig com un acte de responsabilitat republicana. Encarar un govern en minoria, amb 8 de 25 regidors, no és fàcil. Sí que és cert que el PSC no és tant agre amb nosaltres. Vam dialogar amb ells des de l'oposició. Ara des de govern, continuem dialogant.

Durant els tres anys a l'oposició vau ser especialment combatius en l'àmbit de pressupostos, impostos i taxes. Quina ha estat la vostra empremta a govern en aquest àmbit?

També hem sigut combatius en altres àrees com urbanisme o neteja viària, la cultura o la promoció de la ciutat. Sí que és cert que la part més crítica era en el tema impostos. L'any 2015, des de l'oposició, ja vam fer una proposta per tal que hi hagués un repartiment més just, però únicament va ser possible per aquell any. L'any 2016 vam tornar a batallar sobre el tema. A Govern continuaven entossudits a treballar a partir de xifres. 100 euros poden semblar pocs diners, però si un impost et costava 100, pagar-ne 600 el següent any et representa un augment del 600 per cent.

També vam estar insistint sobre les tarifacions socials que, ara, des de govern, s'han pogut implantar. Però no només això sinó que hem simplificat l'accés a la informació de qui hi té dret a través d'una eina informàtica des del web de l'ajuntament. Finalment han estat els serveis de programació de l'ajuntament que li han donat vida a l'eina informàtica. Però la idea sorgeix de ser també regidora d'innovació i del talent que tenim a Neàpolis. I gràcies a la coordinació entre el talent de la ciutat i els treballadors de l'ajuntament, al setembre presentarem l'oficina d'atenció i l'APP.

El vostre tarannà dialogant i la capacitat de lideratge ha aconseguit que en 60 dies que Esquerra Republicana porta a govern, s'ha pogut implantar la tarifació social de taxes i impostos. Però també ha desencallat un conflicte en la zona de vianants del carrer Llibertat?

La nostra presència a govern ha impedit el conflicte amb veïns i comerciants del carrer Llibertat i ha significat la implantació de la tarifació social de taxes i impostos, però també que es fessin les modificacions per tal que baixés l'IBI a l'habitatge i que a la darrera setmana de juliol aprovéssim el pressupost del 2018, i no haver de funcionar amb pressupostos prorrogats com fins ara.

Hi ha un tema capital que és el projecte de l'Espai Jove, que forma part del vostre programa electoral i és un dels compromisos de l'acord de govern. En quina situació es troba?

Aquest ha estat un altre cavall de batalla d'ençà que hem entrat a govern. Tenim el temps molt just, ja que el 2019 ens quedem sense Espai Jove. Doncs com a mínim que primer estigui licitat i després s'adjudiqui. El lloc on encabir-lo ha estat una dificultat per qüestions urbanístiques. Al final hem aconseguit l'acord. De moment, el pressupost del 2018 ja té la partida per fer la licitació.

El Nowa, l'antic Faraday, el Tingladu, el Vida són referents a la cultura musical del país i que ajuden a promocionar la ciutat. Com plantegeu la convivència entre la projecció de la ciutat com a destí cultural i l'oposició d'alguns veïns a aquest tipus d'esdeveniments?

S'ha fet un abús d'ús dels espais. Quan una entitat fa una activitat a un lloc i resulta bé, la resta demanen el mateix lloc. S'han d'anar estudiant nous espais. Tenir dues mil persones en un mateix lloc provoca soroll i tot i que vam intentar fer una ordenança per mirar de solucionar el tema aquesta via es va estroncar als tribunals. És cert que darrerament tant les entitats com els organitzadors han respectat tant horaris com límits de decibels. És qüestió de conciliar la promoció de la ciutat i les necessitats de la ciutadania, totes dues són importants per Vilanova.

La gent d'Esquerra Republicana a Vilanova ha triat una independent com tu per encapçalar la llista del 2019. Quina idea tens al cap de com ha de ser l'equip de gent que t'ha d'acompanyar per intentar governar aquesta ciutat?

L'equip que hi ha ara és molt potent i fàcilment complementable amb tots els actius que tenim. No només del partit, que també s'hi han d'anar encabint, sinó que jo el veig obert a nous independents. Aquesta llista ha de ser un reflex de la ciutadania vilanovina, hi ha d'incloure gent com jo que ve de l'economia social i de la cultura popular, però també gent que prové de les federacions d'empresaris, d'un caire més seriós però que ideològicament entronca perfectament amb nosaltres. També estem incorporant gent de l'àmbit pescador, per corregir que la ciutat ha viscut d'esquena al mar. Hem de fer una llista més oberta, que integri la realitat de la ciutat i de qui som veïns, independentment de quin sigui el seu origen. Entre la gent que treballem pel projecte d'Esquerra Republicana hi ha com un tel invisible que ens fa parlar el mateix llenguatge.

Vilafranca i Vilanova competeixen per la capitalitat de la vegueria del Penedès. Quin avantatge creus que aporta Vilanova per assolir una d'aquestes noves capitalitats del país?

D'entrada la costa. Però Vilafranca compta amb un territori molt més ampli, que nosaltres no tindrem mai. Nosaltres tenim un territori petit però dens i estem al mig de l'espai entre Barcelona i Tarragona. La C-15 ha transformat les comunicacions amb Vilafranca, que eren molt complicades en el passat. Ara Vilanova i Vilafranca hem d'aprendre a conviure i el que és més important; hem d'aprendre a compartir. Les dues ciutats pateixen de centralitat. Perquè no poden compartir capitalitat? Perquè no podem tenir dues capitals? Les dues realitats que representen Vilafranca i Vilanova omplen de sentit una opció de compartir la capitalitat. De fet hi ha administracions com la d'hisenda que entenen la necessitat de tenir una administració a cada lloc. Aquí per densitat de població, allà per l'extensió del territori. Al final tot apunta que serà Vilafranca, per una qüestió d'estar al mig de la vegueria, entre Igualada i Vilanova. La gent de la costa som els eternament oblidats per tot. A Catalunya tenim greuges territorials que no es solucionen. Som els molt necessaris en moments puntuals, però els eternament oblidats per totes les coses. Si es fessin les balances fiscals comarcals, el Garraf en sortiria especialment agreujat. Catalunya té una tendència concentrar tot cap a Barcelona i l'Àrea metropolitana i és un error que esperem que aviat tinguem capacitat d'esmenar.

Amb l'acord que heu pogut tancar a Vilanova la vostra primera prioritat ha estat combatre les desigualtats, però també, com explicaves abans, combinat amb l'objectiu de ciutat d'obrir la ciutat al mar, per obrir-la al món.

Hem de combatre el problema i la fama de ser una ciutat tancada. Amb totes les entitats que he treballat, amb tota la gent que he tingut relació vinguda de la regió metropolitana o d'altres llocs, la meva obsessió ha estat saber com s'havien sentit tractats, com s'havien integrat a la vida de la ciutat. Per això m'agradaria que Vilanova fos una ciutat oberta. Però sense tòpics. Oberta, perquè hi participa tota la gent possible. Si no obrim la gestió de tot, no ens en sortirem. Una mica com passa amb els pressupostos participatius. Moltes forces polítiques quan estan a govern en fan bandera però després des de l'oposició són incapaços de fer aportacions als pressupostos. O molt pitjor: no saben participar. Obrir vol dir això; que tothom decideixi. Si no fem una ciutat a base de consensos no avançarem.

Perquè vols ser alcaldessa?

Perquè tinc ganes de contribuir a posar vidres nets als ajuntaments i que això animi a participar la ciutadania. Perquè participar és il·lusionar. Com més il·lusionats tens en un projecte, més possibilitats que te'n surtis. Això és fer ciutat. I quan fem ciutat, fem país. No seria la primera vegada que es proclama una República des del balcó d'un ajuntament. I si tinc l'oportunitat; ho faré!

Com t'agradaria que fos la Vilanova on viuran els teus fills?

Si més no, que no fos difusa. Vilanova no té un projecte clar. Com a la vida, les ciutats han de saber el que no volen, però han d'anar projectant el que volen. A Vilanova li manca visió, li manca model de ciutat. Ha de ser una ciutat amable, oberta, integradora, residencial per als que treballen als nuclis de Barcelona o de Tarragona, comercial per a la resta de ciutats de la comarca i de la vegueria, industrial eco-eficient amb productes de valor afegit, amb un sector primari que abasteixi els mercats propers amb productes amb valor ecològic, turística amb valors familiars, cultures i ecològics. Una ciutat que faciliti l'accés a l'habitatge. Necessitem coherència i que tothom hi pugui dir la seva per planificar el futur de la ciutat. Necessitem mirada oberta i nous aires.

Com estàs vivint la política, que és un món d'homes, amb ulls de dona?

La política no és un món de dones. Però estic foguejada. He estat en el món de l'empresa i he estat l'única dona en molts consells d'administració. També en l'àmbit federatiu, on jo era de les poques presidentes de club i on la paritat no existeix. I en política és el mateix. A vegades t'intenten menystenir, però des del meu feminisme, sé que les dones som bones gestores, que tenim molta més capacitat de diàleg, de conciliació, d'anticipació. Possiblement perquè ho hem tingut més difícil a la vida i tenim aquella mà esquerra que possiblement l'altre gènere no té. Les dones som de justícia, tenim una visió més pragmàtica de la vida. En les negociacions el gènere masculí presenta molts 'o això o res' i això no és negociar. És imposar. Les ciutats s'han de mirar de nou i hem de fer-ho des del feminisme.