Amb les eleccions municipals celebrades fa mig any, els ajuntaments, les diputacions i consells comarcals constituïts i havent renovat les diverses entitats municipalistes els seus òrgans de direcció, ha arribat l'hora de fer balanç i analitzar el mapa municipal del país. I el primer que cal posar en valor és que aquest 2019 Esquerra Republicana ha esdevingut la primera força municipalista de Catalunya. A les eleccions del passat 26 de maig, 821.116 persones van agafar la papereta de les candidatures d'ERC – Acord Municipal, que van obtenir la victòria electoral a 343 municipis.
Com a resultat, ens trobem en aquest mandat amb 360 alcaldies republicanes (per 260 alcaldies durant el mandat anterior), 18 alcaldies compartides i 44 municipis on ERC forma part d'un govern que no encapçalarà. Amb un total de 3.114 regidors i regidores, el municipalisme d'Esquerra Republicana governarà des de la transparència i el bon govern per afrontar grans reptes com la defensa dels drets socials, començant pels drets habitacionals i energètics, o la més que necessària i inajornable transició ecològica dels nostres pobles i ciutats.
Si bé la implantació territorial d'Esquerra Republicana ja estava prou consolidada, en aquesta ocasió cal destacar la gran penetració assolida en els grans municipis de les àrees metropolitanes. Aquesta tendència es demostra, en primer lloc, amb les alcaldies de dos capitals de demarcació, com són Tarragona i Lleida. Però també amb les alcaldies aconseguides a altres grans ciutats, com Sant Cugat, Blanes o Figueres, les alcaldies compartides a Manresa o Sant Feliu de Llobregat, i amb el fet de formar part del govern a municipis com Terrassa, Reus, Castelldefels o Valls. En total, ERC ha obtingut l'alcaldia a 13 capitals de comarca (que n'acabaran sent 16, gràcies a tres alcaldies compartides). Però és que, a més, Esquerra Republicana ha esdevingut segona força, i per tant liderarà l'oposició, a municipis on tradicionalment l'independentisme no aconseguia irrompre amb força, com ara l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sant Adrià de Besòs o Cornellà. Gràcies a aquest fet, Esquerra Republicana ha esdevingut la segona força a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i guanya pes en la governança d'aquest ens metropolità.
Menció especial mereix la capital del país, on Esquerra Republicana va aconseguir imposar-se a unes eleccions municipals que no guanyava des del 1931. Malgrat la històrica victòria d'Ernest Maragall, el pacte de les elits polítiques i econòmiques, personificat aquest cop en la figura de Manuel Valls, va acabar donant l'alcaldia a Ada Colau a través d'un pacte amb el PSC, acomplint així l'únic objectiu d'evitar que el govern municipal barceloní “caigués en mans de l'independentisme”.
Majoria de consells comarcals
Les administracions supramunicipals també s'han tenyit majoritàriament de groc republicà, com a conseqüència dels resultats electorals. En el cas dels consells comarcals, ERC passa de presidir-ne vuit a fer-ho en setze a l'inici d'aquest mandat (als quals caldrà sumar-ne quatre al llarg dels propers anys): Bages, Maresme, Moianès, Osona, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Empordà, Pla de l'Estany, Cerdanya, Noguera, Segarra, Solsonès i l'Urgell. El nombre de consellers i conselleres comarcals republicans serà de 366 (per 282 a l'anterior mandat).
Si no ha estat possible encapçalar més consells comarcals ha estat, en gran part, pels recurrents pactes entre JxCat i PSC que en fins a en cinc ocasions han apartat del govern Esquerra Republicana, la força més votada en aquestes comarques.
Al govern de totes les diputacions, amb una única excepció
En el cas de les diputacions, Esquerra Republicana comptarà amb 47 diputats i diputades provincials, liderarà les Diputacions de Tarragona i Lleida, amb Noemí Llauradó i Joan Talarn presidint-les respectivament, i formarà part del govern de la Diputació de Girona, presidit per JxCat.
La gran sorpresa va arribar a la Diputació de Barcelona, on JxCat va decidir trencar amb la dinàmica del mandat anterior i va optar per lliurar la presidència al PSC, amb Núria Marín al capdavant. Havent obtingut ERC i el PSC el mateix nombre de diputats i diputades (setze), corresponia a JxCat decidir i en aquesta ocasió, i sense haver donat un sol argument per justificar una decisió inexplicable, van optar per trencar amb la unitat independentista a la tercera institució del país.
Ja sigui des del govern o l'oposició de les administracions supramunicipals, Esquerra Republicana continuarà treballant per donar suport als municipis i avançar cap a l'equilibri territorial per garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats de prosperar, independentment del territori on visqui.
Cap a la unificació de les entitats municipalistes
També les entitats municipalistes han fet un tomb i per primer cop Esquerra Republicana presidirà una de les dues principals entitats. Es tracta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que serà presidida per Olga Arnau. L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú ha esdevingut, a més, la primera dona en presidir la FMC. En el cas de l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM), la presidència serà per a Lluís Soler (JxCat), mentre que l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós (ERC) en serà vicepresident.
Les dues grans entitats municipalistes responen a un model de país dual, que en el seu moment convergents i socialistes van dibuixar, també institucionalment. Amb aquest model ja superat, ha arribat el moment d'unificar les dues grans entitats municipalistes en una de sola, per millorar-ne i facilitar-ne la gestió. Aquest serà el principal repte de les entitats durant aquest mandat.
Pel que fa a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), hi haurà presidència compartida. Inicia el mandat com a president Josep Maria Cervera (JxCat) , que al cap de dos anys serà substituït pel republicà Jordi Gaseni, alcalde de l'Ametlla de Mar.
D'entitats municipalistes, però, n'hi ha moltes altres. És el cas, per exemple, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que encapçalarà l'alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, el cas de Localret, que presidirà l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, o el de l'Associació de Micropobles de Catalunya, presidida per l'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea.
