Centenars d’ateneus, casals populars, cafès i sales de reunions de les organitzacions i entitats que integraven Esquerra Republicana als anys trenta van ser espoliats pel règim
Més d’un miler d’immobles titularitat d’Esquerra Republicana van ser confiscats per la dictadura franquista i, un cop en democràcia, mai han estat retornats. Ateneus, casals populars, cafès, sales de reunions o sales per a activitats culturals i recreatives van ser espoliades pel règim després del cop d’estat feixista del 1936, i malgrat posteriorment s’han promulgat lleis de restitució i compensació als partits polítics pel patrimoni confiscat, l’Estat encara no ha restituït el patrimoni dels republicans.
En total, es tracta de 1.056 immobles, que els republicans han pogut acreditar mitjançant fons documentals i historiogràfiques, que eren propietat de les desenes d’entitats i organitzacions que van fundar Esquerra Republicana en la Conferència d’Esquerres Catalanes del març del 1931, i les centenars que s’hi van anar adherint al llarg del període republicà. La Casa del Poble – Fraternitat Republicana de Terrassa, el Centre Obrer Instructiu Unió republicana de Cervera, la Casa del Poble de Mataró, o la Unió republicana – Casa del Poble de Maó són alguns exemples dels locals espoliats per la dictadura.
“El retorn o compensació d’aquest patrimoni confiscat a Esquerra Republicana per la dictadura és fonamental per a un veritable procés de reparació”, ha sostingut el secretari general adjunt d’Estratègia, Comunicació i Coordinació Institucional, Juli Fernández, durant l’ofrena pel 83è aniversari de l’afusellament del president republicà Lluís Companys.
Fa almenys dues dècades que Esquerra Republicana reclama que se li retornin aquestes propietats o, en els casos que això no sigui possible, l’Estat aboni una indemnització, tal com ha succeït ja en el cas d’altres organitzacions polítiques i sindicals. Des de l’aprovació de la primera llei al respecte el 1998, els republicans han seguit els procediments legals necessaris per a veure restituït el seu patrimoni.
I és que la llei 43/1998 de Restitució o Compensació als Partits Polítics de Béns i Drets Confiscats, i el reglament corresponent que es va desenvolupar, va servir perquè a finals dels 90 i principis dels 2000 l’Estat compensés diverses organitzacions. No va ser el cas d’Esquerra Republicana, que en va quedar exclosa. L’any 2007, una nova llei, la 50/2007, modificava la norma del 1998 i obria una porta a la recuperació del patrimoni històric confiscat als republicans.
Els successius governs espanyols, però, mai han desenvolupat el reglament d’aquesta llei, que serviria de base per a la reclamació. És més: l’incompliment s’ha repetit posteriorment quan, l’any passat, la llei 20/2022 de memòria democràtica va fixar un període màxim de sis mesos per a enllestir el reglament pendent des de feia més de quinze anys. Un any després de la seva aprovació, el govern de PSOE i Unides Podem segueix sense desplegar-lo. Amb tot, Fernández ha defensat que “és de justícia que l’Estat corregeixi l’espoli que va cometre amb tantes organitzacions polítiques democràtiques després del cop d’Estat i quatre dècades de dictadura”.
