El govern espanyol no ha donat ni una sola resposta a l'escàndol pels espionatges. "La més gran de les victimes és la pròpia democràcia", diu la diputada al Congrés Montse Bassa

El Grup Republicà al Congrés dels Diputats ha registrat una proposició no de llei (PNL) davant la comissió mixta de Seguretat Nacional per instar el govern espanyol que prohibeixi la contractació d'empreses, així com les seves matrius o filials, que hagin espiat o hackejat alguna Administració pública de l'Estat. En la mateixa iniciativa es demana un informe, per remetre a la pròpia comissió, amb el detall de les contractacions que s'hagin realitzat a empreses que hagin espiat o hackejat.

Investigacions de laboratoris especialitzats com Citizen Lab o Amnesty Internacional Secuyrity Lab han destapat al llarg de l'últim any una gran trama d'espionatge a l'Estat espanyol, de la qual van ser víctimes líders polítics, activistes socials, advocats o periodistes. Es va assenyalar essencialment al programari Pegasus, fabricat per la companyia israeliana NSO, i també al Candiru.

A través d'aquests sistemes han estat espiats, entre altres, els presidents de la Generalitat Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas, o els presidents del Parlament Roger Torrent i Laura Borràs; líders de partits polítics com Arnaldo Otegi, Marta Rovira, Jordi Sánchez o Anna Gabriel; líders socials com Marcel Mauri (Òmnium Cultural) o Elisenda Paluzie (ANC); advocats com Andreu Van den Eynde o Gonzalo Boye; i fins i tot parlamentaris europeus, del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, com Jordi Solé, Antoni Comín, Diana Riba, Míriam Nogueras, Jon Iñarritu, Albert Botran, Ferran Bel, Albert Batet o Josep Maria Jové. Així mateix, també s'han espiat a persones de l'entorn del president Puigdemont, el president d’ERC, Oriol Junqueras, o de l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

“Aquests espionatges no preocupen en una autoproclamada ‘democràcia plena’ com l'espanyola”, assenyala la diputada republicana Montse Bassa, que signa la iniciativa. És més, “políticament, són aplaudits, normalitzats i justificats, de manera que es legitima i perpetua l'espionatge al dissident”. Prova d'això és que s'ha vetat la possibilitat d'una comissió d'investigació al Congrés i, aquesta mateixa setmana, tant el govern espanyol com el propi Congrés dels Diputats han menystingut la missió del Parlament Europeu que s'ha desplaçat a Madrid en la seva investigació de l'escàndol d'espionatge per Pegasus.

No sabem fins a quin punt continua actuant l'enorme trama d'espionatge i qui són les víctimes

Montse Bassa Diputada del Grup Republicà al Congrés

“No sabem fins a quin punt continua actuant l'enorme trama d'espionatge i qui són les víctimes”, adverteix Bassa, per a qui la passivitat de l'Estat espanyol per a esclarir aquest assumpte “converteix a la democràcia en la major de totes les víctimes”.

Un altre exemple és la investigació del grup Forbidden Stories, que va fer públic que un excomandant de l'exèrcit israelià, Tal Hanan, es vanagloriava d'haver estat responsable d'un atac a la xarxa contra la Generalitat de Catalunya, amb la intenció de boicotejar la consulta del 9N de 2014 i que va afectar serveis essencials com el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Hanan, vinculat amb la polèmica consultora britànica Cambridge Analytica i director general de DemonMan International Ltd, ha impartit cursos a les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado i, segons presumeix ha participat en brutes campanyes electorals.

Els espionatges a polítics, el hackeig a pàgines sensibles de l'Administració o la filtració de fake news amb pretensió de guerra bruta política, “són actituds que han de ser perseguides i combatudes per la democràcia”, conclou Montse Bassa.

Dimarts vinent 28 de març, durant la sessió de control al govern que es farà al Senat, la portaveu d'Esquerra Republicana, Mirella Cortès, preguntarà al govern espanyol "si considera que és el seu deure contribuir a aclarir els casos d'espionatge que s'han fet a través del programa Pegasus".