Aquests darrers dies el Departament d'Educació ha fet públiques, a través d'una carta del director general de Recursos del Sistema Educatiu, un seguit de propostes a la comunitat educativa que flexibilitza postures anteriors, unilaterals i poc empàtiques, i que aposta pel diàleg i el consens a l'hora d'abordar els decrets que desplegaran normativament la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
Davant d'aquest fet, el diputat d'Esquerra Josep Maria Freixanet ha defensat ‘el diàleg com a via per resoldre els reptes que té plantejats l'educació del nostre país' i ha demanat que el desplegament de la LEC es faci ‘aprofundint el consens aconseguit quan aquesta llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya i reprenent el camí de diàleg, consens i compromís iniciat amb el Pacte Nacional per a l'Educació'.
Freixanet ha exposat que ‘Esquerra hem vist amb preocupació que les actituds poc dialogants de la conselleria estaven provocant un gran malestar en la comunitat educativa i, alhora, una profunda desconfiança envers el Departament', situació que no era la més idònia per afavorir que els centres puguin treballar amb il·lusió i eficàcia. Per això, el diputat osonenc ha manifestat que ‘calia un canvi de rumb del Departament'. ‘Com no podia ser d'altra manera, ha dit, ens felicitem per la voluntat de diàleg expressada en la carta del director general de Recursos del Sistema Educatiu'. La importància política de la LEC com a instrument de millora educativa exigeix aconseguir la màxima complicitat de la comunitat educativa. En aquest sentit, Freixanet ha dit que ‘farem un seguiment meticulós del procés que tot just ara s'obre i, alhora, continuarem treballant per fer possible el màxim acord amb la comunitat educativa'.
L'autonomia dels centres educatius i la millora de la funció directiva dels centres públics són qüestions de cabdal importància per a la millora del sistema educatiu català. Per això, Josep Maria Freixanet ha afirmat que ‘els decrets d'autonomia de centres i de direccions dels centres pretenen bastir uns fonaments normatius sòlids i perdurables, basats en la plena confiança i el compromís de l'administració amb el treball que fan els centres i el professorat'. I ha conclòs que ‘establir els mecanismes que facin possible el diàleg i l'entesa és una condició prèvia i indefugible'.
