El president d’Esquerra Republicana es troba amb el líder històric del Sinn Féin a Belfast per a estrènyer la col·laboració en les estratègies negociadores per a la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat

“Des del nostre punt de vista, l’exemple irlandès i de l'Acord de Divendres Sant és extraordinari, en el sentit de què posa sobre la taula la possibilitat de fer un referèndum, de què els ciutadans de la República d’Irlanda i d’Irlanda del Nord puguin decidir sobre el seu futur, i aquest també és el nostre objectiu”. Amb aquestes paraules s’ha expressat aquest dijous el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, després de reunir-se a Belfast amb el líder històric del Sinn Féin, Gerry Adams.

La trobada ha tingut lloc a la seu del partit republicà irlandès, juntament amb el vicesecretari general de Relacions Internacionals d’Esquerra Republicana, Jordi Solé, i el portaveu principal del Sinn Féin, Declan Kearney. Junqueras ha subratllat que ambdues formacions comparteixen la voluntat de què el futur de Catalunya i Irlanda “el decideixin els ciutadans i les ciutadanes votant”, així com la voluntat “de generar riquesa pels nostres països i pel món i la voluntat de fer unes societats més justes i amb més oportunitats per a tothom”. “Les nostres relacions amb el Sinn Féin son molt importants”, ha assegurat.

Des del passat dilluns, Junqueras es troba de visita a Irlanda del Nord per a estrènyer les relacions amb el Sinn Féin i cooperar en les estratègies de negociació per a la resolució de conflictes polítics, amb l’objectiu de poder-ho aplicar en el cas del conflicte encara existent entre Catalunya i l’Estat espanyol i a la negociació amb el govern espanyol.

Compartim amb el Sinn Féin la voluntat de fer unes societats més justes i amb més oportunitats per a tothom

Oriol Junqueras President d'Esquerra Republicana

Junqueras ha enumerat els exemples internacionals de resolució de conflictes polítics que Esquerra Republicana mira “amb interès”, com el del Canadà i el Quebec, “on la Cort Suprema del Canadà va establir que quan una societat demana reiteradament decidir sobre el seu futur, de manera democràtica i pacífica, ha de poder-ho fer”. També els Acords de Divendres Sant d’Irlanda, “perquè estableixen que quan hi hagi una majoria clara, a Irlanda del Nord podran votar sobre la seva reunificació amb la República d’Irlanda”; així com “allò que la Unió Europea va exigir com a condicions per al reconeixement de Montenegro, que és una participació i una majoria qualificada”. “Catalunya vol exactament el mateix”, ha reblat.

El líder republicà ha explicat que amb Gerry Adams, igual que amb la resta de dirigents del Sinn Féin amb els quals s’està trobant aquesta setmana, han parlat del referèndum a Catalunya i d’Irlanda i del futur dels dos països, del dret a decidir, i “de la importància de què sigui la ciutadania qui decideixi amb els seus vots”. “Però també hem parlat de polítiques econòmiques i de polítiques socials”, ha afegit. “Hem constatat les semblances entre Catalunya i Irlanda com economies obertes, que miren al món, amb capacitat exportadora, amb capacitat d’atreure inversió, i al mateix temps que s’enfronten a problemes també semblants com per exemple el de l’habitatge”, ha detallat. “Compartir opinions i experiències amb el Sinn Féin és sempre un luxe”, ha conclòs.