El president de la Fundació Josep Irla, Josep Huguet, acompanyat pels economistes Jordi Angusto, assessor al Parlament Europeu, i Gemma Pons, han presentat l'estudi 'Repartiment d'actius i passius entre Catalunya i l'Estat espanyol'. Aquest treball l'han elaborat els economistes esmentats amb la col·laboració de Marcel Coderch, doctor enginyer en Telecomunicacions i assessor de la Generalitat de Catalunya en matèria de traspàs d'infraestructures.
Segons aquest estudi la forquilla de passiu que hauria d'assumir Catalunya un cop assolida la independència es situa ,entre els 29.000 i un màxim de 85.000 M€. Aquestes xifres, tal com ha explicat Jordi Angusto, s'obtenen amb el mètode anomenat Bélanger-Campeau, de traspàs simultani i proporcional d'actius i passius, el qual determina que l'Estat nou ha d'assumir el mateix percentatge de passius (deute) que d'actius de l'Estat vell ubicats al territori. Aquest mètode s'ha considerat el més objectiu possible atès que és determinista i estableix que, així com els actius materials són d'obligat traspàs, els immaterials seran objecte de negociació . D'aquesta manera la forquilla de passius a assumir situada entre els 29.000 i els 85.000 M€ sempre serà menor que utilitzant mètodes com l'assumpció de passius segons el PIB, la població o les inversions. Angusto ha destacat que 'al final haurà de prevaldre la negociació de bona fe i per a un bon fi'.
Jordi Angusto ha explicat que 'cada dia que passa se'ns encareix la factura, progressivament augmentarà la xifra a assumir per part de Catalunya' . Josep Huguet ha remarcat que 'així com alguns insisteixen a parlar dels riscos de la independència, el que cal destacar és el cost que ens suposa la dependència de l'Estat espanyol'.
El president de la Fundació Josep Irla, Josep Huguet, també ha destacat que 'cal deixar clar que el procés no convé únicament a Catalunya, sinó també a l'Estat espanyol, a tothom convé sortir d'aquest model d'organització territorial irresponsable i fallit. El procés d'independència, el que alguns anomenen el suflé independentista, no és fruit de la crisi econòmica. Ans al contrari, la crisi econòmica és el resultat d'una organització territorial irresponsable i d'unes polítiques inadequades'.
Huguet ha posat com a exemple el cas de l'AVE a l'Estat espanyol. 'Mentre d'altres països europeus desestimen l'alta velocitat pel seu cost i el del seu manteniment, l'Estat espanyol continua amb inversions faraòniques i innecessàries. Aquest model pot comportar l'enfonsament econòmic d'un Estat que ja es pot considerar en fallida amb un deute estimat d'un bilió d'euros'. 'En termes econòmics es considera una bona política la dels Estats que tenen una capacitat de recaptació proporcional a la seva capacitat de despesa. L'Estat espanyol està a anys llum d'aquesta regla' ha reblat Josep Huguet.
Amb les xifres aproximades que s'obtenen de l'aplicació del mètode utilitzat en l'estudi, la Generalitat podria eixugar el seu deute en dos anys per la part baixa (29.000M€), i en cinc anys si tenim en compte la xifra de la part alta de l'estimació (85.000 M€), gràcies a la fi del dèficit fiscal.
