Marta Rosique, durant la seva intervenció al ple del Congrés dels Diputats / Marc Puig
Marta Rosique, durant la seva intervenció al ple del Congrés dels Diputats / Marc Puig

La diputada pel Jovent Republicà al Congrés dels Diputats i ponent a la Llei d’ordenació del sistema universitari (LOSU) per part d’aquesta formació, Marta Rosique, ha qualificat d’«atac al català» la idea del Ministeri d’Universitats espanyol de replantejar, en el marc del desplegament d’aquesta llei, el tractament de la filologia catalana en l’àmbit universitari per, entre altres coses, desplaçar-la de l’actual estatus com a àrea de coneixement a un segon nivell, cosa que la diluiria, en base als llocs de treball, entre les filologies hispànica, clàssica i del món antic i el de llengües modernes, com l’anglesa, i les seves literatures. En un segon reial decret, el que es proposa el govern espanyol és desmantellar els departaments universitaris amb menys de 35 membres, la qual cosa també amenaçaria, entre d’altres, els de filologia catalana, que en cap cas arriben a aquesta envergadura.

«És un plantejament inconcebible per a una llengua que si alguna cosa necessita és reconeixement, impuls i protecció», denuncia Rosique en sintonia amb al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat, que aquest mateix divendres ja ha presentat al·legacions a l’esborrany de Reial Decret. Des de Madrid, el Grup Republicà al Congrés va registrar dijous la petició de compareixença del ministre d’Universitats, Joan Subirats, perquè expliqui les grans línies del desplegament de la LOSU i, de manera específica, «la consideració respecte a l’àmbit de coneixement de la filologia catalana» davant l’alarma creada per aquest projecte.

Per Rosique, i en relació a aquests projectes de Reial Decret, «en la mesura que afecten l’estructura universitària no hi ha més opció que replantejar-los de dalt a baix, al costat de les universitats». És també aquesta la posició del Departament. Les al·legacions s’han presentat en col·laboració amb el Departament de Cultura i hi ha hagut sintonia en la mateixa línia, també, amb governs d’altres territoris de parla catalana, com el de les Illes Balears.

Som a temps» de redreçar la situació creada, «un nou greuge envers el català que no ens podem permetre, i que tindrà sempre el nostre rebuig frontal”, diu Rosique. Si no hi ha marxa enrere, conclou, «exigirem que es tramiti com a reial decret legislatiu» perquè hagi de passar pel Congrés.