El candidat d'ERC -Sobiranistes al Congrés dels Diputats Joan Capdevila avisa que els propers mesos seran claus per a definir el fons i la forma de les regles de joc que aplicaran al sector energètic durant la propera dècada

Els reptes de la crisi energètica interpel·len directament a una transició energètica integral que modifiqui la manera com consumim i produïm energia. Tot Estat protegeix gelosament les competències en la matèria, atès el paper estratègic i central de la política energètica des d’un punt de vista econòmic, social, de seguretat i ambiental. I, per tant, no podem deixar d’aspirar a poder incidir en els aspectes claus de la política energètica, dins el context de la Unió Energètica europea. Si se’m permet la paràfrasi forçada: tota política energètica que no es faci per Catalunya... serà feta contra Catalunya. Com gairebé sempre.

Hem de ser conscients que els propers mesos ens juguem el fons i la forma de les regles de joc que aplicaran al sector energètic durant la propera dècada. La fotografia que volem al 2030 a Catalunya, i que és forçosament ambiciosa en termes de penetració d’energies renovables i de reducció d’emissions, dependrà en gran mesura, de com es defineixi el marc jurídic i la regulació a l’Estat. I això és així perquè en els propers mesos s’ha de transposar a tots els Estats membres les Directives Europees, i adaptar els reglaments recentment aprovats a nivell comunitari (el paquet legislatiu conegut com “Energia Neta per Tots els Europeus”).

I cal tenir-ho en compte perquè les particularitats de la situació energètica d’avui a Catalunya: la geografia catalana i del nostre model socioeconòmic són sensiblement diferents al del conjunt de l’Estat i, per tant, Catalunya té uns requeriments específics que només des de Catalunya podem vetllar que s’acompleixin. Estem parlant, per exemple, d’una alta dependència de l’energia nuclear (més del 55% a Catalunya, quan a l’Estat se situa al voltant del 20% i està previst l’inici del seu tancament progressiu abans del 2030), una participació de les energies renovables sobre el consum final d’energia molt insuficient (menys del 10% quan a l’estat s’apropa al 20%, i l’objectiu Europeu al 2030 és com a mínim del 32% i a l’Estat del 42%), i una realitat geogràfica que demana un alt grau d’integració de la infraestructura energètica al territori si volem mantenir un índex de cobertura de la demanda elèctrica alt gràcies a tenir les centrals de generació situades en el país.

Estem a les portes, doncs, d’afrontar un dels reptes socials, tècnics, econòmics i polítics més grans que un país com Catalunya pot plantejar-se. No actuar tindria un cost irreparable per la societat catalana en termes d’oportunitat per modernitzar el teixit productiu per adaptar-se a una sistema de baixes emissions, d’avançar en el canvi de mobilitat pública i elèctrica, de captació d’inversió directa de més de 10.000M€ fins el 2030 i de pèrdua de sobirania energètica esdevenint un país teixit de xarxes elèctriques per fer arribar l’energia renovable des de la Península i des d’Europa. I Catalunya ha d’autoexigir-se, com a mínim, complir els criteris mínims d’eficiència energètica i d’energies renovables que fixa Europa per poder ser un dia estat homologable.

Per fer això possible cal vetllar per una legislació del sector energètic que tingui en compte la generació distribuïda d’energies renovables properes al territori, la participació dels ciutadans i les empreses a una millor i més eficient manera de consumir i l’electrificació de la mobilitat i la climatització. I aquesta batalla, els propers mesos es jugarà a Madrid, principalment al Congrés de Diputats i a l’òrgan Regulador. Concretament, caldrà adaptar les Directives i reglaments europeus, definir noves regles de funcionament del mercat elèctric per preparar-lo a un alt nivell de penetració d’energies renovables, definir la nova metodologia de com es paguen les xarxes elèctriques i de gas i les activitats regulades, definir el reglament de l’autoconsum i les comunitats locals d’energia, afrontar una reforma de la fiscalitat de l’energia, entre altres. Ser-hi amb força és la millor garantia per afrontar el repte de la transformació energètica i ecològica de Catalunya.

La fotografia que volem al 2030 a Catalunya és ambiciosa en termes de penetració d’energies renovables i de reducció d’emissions