Avui fa un any que milers de persones van sortir al carrer, de manera pacífica, per plantar cara a l'onada repressiva que l'Estat espanyol havia endegat contra les institucions catalanes i els drets i les llibertats dels seus ciutadans.

Encara no havien tocat les nou del matí del 20 de setembre de fa tot just un any quan, la Guàrdia Civil, va passar a l'acció. Treballadors de conselleries, de seus d'institucions públiques i, fins i tot, d'empreses privades, van rebre l'agre visita de la policia militar espanyola. I és que, durant aquella negra jornada d'intimidació, es van efectuar fins a 41 registres diferents. La missió de la Guàrdia Civil era la de desarticular el referèndum democràtic d'autodeterminació que el Govern català tenia previst celebrar l'1 d'Octubre o, almenys, demostrar a l'opinió pública espanyola que s'estaven efectuant accions en aquest sentit. A més, l'anomenada Benemèrita, no es va limitar a realitzar els esmentats registres sinó que van detenir fins a 14 persones. Els detinguts foren:

• Josep Maria Jové, secretari de Vicepresidència
• Josep Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda
• Joan Manuel Gómez, treballador del Departament d'Economia
• Josep Masoliver, director de Sistemes de la Fundació PuntCAT
• Rosa Maria Rodríguez Curto, de l'empresa T-Systems
• Francesc Sutrias, director general de Patrimoni
• Mercedes Martínez, responsable de projectes territorials del Departament de Vicepresidència
• Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda
• Pau Furriol, vinculat a un magatzem on s'hauria trobat material electoral
• Xavier Puig, treballador del Departament d'Afers Exteriors
• Joan Ignasi Sánchez, assessor del Departament de Governació en matèria de comunicació
• David Franco, cap de desenvolupament del CTTI
• David Palanques, responsable de l'oficina tècnica del CTTI
• Josué Sallent, també treballador del CTTI

Saque sus sucias manos de Catalunya

Gabriel Rufián Protaveu adjunt d'Esquerra Republicana al Congrés

Es consumava l'estat d'excepció. La gravetat del moment era evident. L'Estat havia encetat una onada de repressió policial i judicial contra un fet tan pacífic, tan democràtic i tan civilitzat com és una votació. De facto, l'autogovern a Catalunya quedava suspès i això era un fet que la majoria de la societat catalana, com es va demostrar, no estava disposada a acceptar. Paral·lelament, a Madrid, estava tenint lloc la sessió de control a l'Executiu de Mariano Rajoy, que havia tancat files amb el PSOE i Ciudadanos, un bloc que després es repetiria per activar el 155 contra Catalunya. El diputat republicà Gabriel Rufián, sense embuts, li etzibava un "saque sus sucias manos de Catalunya" a Rajoy i seguidament abandonava, junt amb la resta de diputats d'Esquerra, En Comú Podem i PDeCAT, l'hemicicle del Congrés dels Diputats. Es dirigien a Barcelona, on ja s'estava coent una de les mostres espontànies més importants de protesta pacífica i cívica de la història contemporània de Catalunya i, segurament, d'Europa.

Dos dels objectius estratègics de les batudes d'aquella jornada foren la seu de la CUP, que fou encerclada per la Policia Nacional espanyola, i la Conselleria d'Economia i Hisenda on, de bon matí, van arribar tres vehicles de la Guàrdia Civil per començar els escorcolls. En senyal de protesta pels registres i les detencions que estaven tenint lloc en diferents punts del país de manera simultània, milers de persones es van anar congregant, a poc a poc, als voltants d'aquesta conselleria. Curiosament, segons fonts de la policia catalana, no fou fins que hi havia més de 10.000 persones a l'exterior protestant pacíficament (cinc hores després de l'arribada de la Guàrdia Civil) que els agents de la policia espanyola van informar els Mossos d'Esquadra de l'existència d'armes llargues a l'interior dels vehicles que havien aparcat al carrer, just davant de la conselleria. Sigui un greu error o bé part d'un pla malintencionat i maquiavèl·lic, el fet és que tot i la gran concentració de gent, que va arribar a les 40.000 persones en el seu moment més àlgid, les armes mai es van tocar. De fet, les úniques armes que es varen poder veure i que es van utilitzar aquell dia van ser els clavells que els manifestants empunyaven. També anaven armats amb clavells en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, els quals porten gairebé un any en presó preventiva acusats per rebel·lió per les seves accions durant el 20 de setembre del 2017, les quals van consistir, bàsicament, en demanar tranquil·litat i serenitat.

Els càntics, les proclames i els discursos van ser presents durant tot el dia. El diputat al Congrés, Joan Tardà, es va dirigir als manifestants a viva veu i els va emplaçar a "manifestar-se contundentment, però també cívica i pacíficament. Ells volen que hi hagi violència, però no n'hi haurà. Guanyarem perquè som demòcrates!", exclamava. Unes hores més tard, Oriol Junqueras es tornava a dirigir a la multitud mostrant-se feliç de veure com el poble s'expressava pacíficament i llançava un missatge contundent: "sols el poble salva el poble i el futur d'aquest país està en les mans de tots nosaltres". Les hores van transcórrer en un ambient reivindicatiu, pacífic i festiu. Fins i tot la música va fer acte de presència en una concentració que va apoderar el poble i que va deixar clar que Catalunya estava disposada a lluitar, sempre pacíficament, per defensar les seves institucions i decidir el seu futur.

Sols el poble salva el poble i el futur d'aquest país està en les mans de tots nosaltres

Oriol Junqueras President d'Esquerra Republicana

Van ser moltes les persones anònimes i els càrrecs institucionals que van desplaçar-se fins a l'entrada de la Conselleria d'Economia per defensar, no només la institució que estava sent assetjada pel cos militar espanyol, sinó també els drets i les llibertats que estaven en risc. L'alcaldable per Esquerra a Barcelona, Alfred Bosch, que fou durant hores a la Conselleria d'Economia, recorda que "el 20S va ser una revolució democràtica; una revolta espontània a partir d'una provocació de l'Estat. A partir del dia 20 tot va ser multitudinari, intens i reivindicatiu. A la República francesa, el 20 de setembre tindria un carrer a cada poble, és la nostra presa de la Bastilla". Per la seva banda, l'eurodiputat republicà Jordi Solé, que també va era a la concentració, acusa l'Estat espanyol "d'utilitzar aquella data per justificar la privació de llibertat dels Jordis" i assegura que "molts de nosaltres hi vàrem ser i per tant sabem com Llarena i els informes que rep manipulen la realitat del que va passar".

Sigui com sigui, aquell dia històric va ser decisiu. Aquell 20S es va generar una important comunió entre institucions i ciutadania que va ser clau per tal que, posteriorment, fos possible la realització del referèndum de l'1 d'octubre malgrat la brutalitat policial que va aplicar l'Estat espanyol contra una ciutadania pacífica i indefensa. La ciutadania va dir ben alt que no tenia por i la repressió no va fer res més que reforçar la determinació i la convicció de la ciutadania. És doncs aquesta comunió la que cal preservar perquè, una vegada més, pot ser la clau de l'èxit per assolir l'objectiu final d'aquest procés: fer efectiva la República catalana.