Sabrià: 'Volen poder decidir el president dels catalans, però només aquest Parlament ho podrà fer'

El portaveu d'Esquerra Republicana defensa en el debat d'investidura de Jordi Turull la sobirania del Parlament de Catalunya enfront les ingerències del sistema judicial espanyol i denuncia el deteriorament de la democràcia a l'Estat

El portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, ha denunciat "les ingerències injustificades i inacceptables de la justícia espanyola en la política catalana" en la seva intervenció en el debat d'investidura de Jordi Turull i ha fet una crida a "aixecar el cap per fer-nos de nou el Govern".

"Avui fem el primer pas per recuperar una institució centenària, preexistent a tots nosaltres, sostinguda a l’exili durant la monstruosa dictadura feixista per persones com Lluís Companys, Josep Irla o Josep Tarradellas". "Avui votem per recuperar l’autogovern de Catalunya que Madrid ha usurpat amb una barroera interpretació de la seva Constitució", ha afirmat Sabrià. Esquerra Republicana ha anunciat el seu vot favorable a la investidura del candidat proposat per Junts per Catalunya. Sabrià ha remarcat: "Avui els republicans necessitem sortir d’aquí amb un Govern. Cap republicà voldria perdre el que hem aconseguit. No podem posar en risc la immensa victòria aconseguida l’1-O i revalidada el 21D".

No podem posar en risc la immensa victòria aconseguida l’1-O i revalidada el 21D
Sergi Sabrià

DISCURS D'INVESTIDURA DEL PORTAVEU D'ESQUERRA REPUBLICANA, SERGI SABRIÀ
Parlament de Catalunya - Març 2018


Bona tarda MH president del Parlament, Il·lustres Diputats i diputades, senyors i senyores.

Avui, som aquí, en un ple d’investidura malgrat les ingerències injustificades i inacceptables de la justícia espanyola en la política catalana. Volen poder decidir el president dels catalans, però només aquest Parlament pot decidir el president de la Generalitat de Catalunya. La d’avui és una investidura efectiva, plenament legal, amb un candidat escollit pel poble i present a l’hemicicle.
Avui qui guanya és la política. Avui qui guanya és la democràcia. Avui votarem un candidat a la presidència de la Generalitat, el Parlament tornarà a exercir la seva sobirania i posarà en pràctica les seves funcions.

Avui, aquí, davant de tots vostès no hi hauria de ser jo. Avui, aquí, davant de tots vostès hi hauria de ser el nostre cap de llista i vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras, defensant la posició d’Esquerra Republicana. I hi hauria de ser perquè és legalment i legítimament un dels 135 representants que ha escollit el poble de Catalunya en unes de les eleccions amb més participació de la història del país.

Asseguts en aquest hemicicle, hi hauria d’haver el president Carles Puigdemont, que hauria de poder defensar amb llibertat la seva proposta de Govern, i els diputats Jordi Sánchez i Toni Comín. I també hi haurien de ser, perquè mai haurien d’haver renunciat, les diputades Meritxell Serret i Clara Ponsatí i els diputats Lluís Puig i Quim Forn. I, probablement, Jordi Cuixart seria a la llotja. Però som en un estat d’excepció. Hem retrocedit a l’avantsala de la democràcia. De fet, que tots els representants del poble de Catalunya escollits democràticament no puguin ser al seu escó defensant les seves idees en un dia com el d’avui posa en evidència de quin tipus d’estat hem de sortir.

L’Estat ha decidit jugar la carta de la repressió i els tribunals perquè ha renunciat a convèncer els catalans. Ha preferit intentar controlar la política a través dels jutjats, perquè li és impossible fer-ho des de les urnes. Ha intentat canviar majories i no se n’ha sortit, i ara vol decidir quins candidats poden ser-ho i quins no. El xantatge i els tribunals han passat a formar part de la política.

Però nosaltres som aquí, persistint, defensant la democràcia. Hi som per demostrar que la democràcia ha de tornar a guanyar. Som en un nou ple d’investidura perquè l’independentisme ha tornat a vèncer a les urnes, el nostre espai preferit. Perquè ha guanyat amb les regles del joc democràtic i exigim a l’Estat que accepti la seva derrota i respecti els resultats. Li diem a l’Estat que si vol guanyar, haurà de convèncer i no vèncer, perquè com deia Unamuno des del paranimf de la Universitat de Salamanca, teniu la força bruta però us falta raó. I aquesta, sempre, sempre, sempre s’acaba imposant.

El 21 de desembre vam aconseguir una gesta descomunal, vam guanyar malgrat la repressió, la presó i l’exili, malgrat les amenaces, el joc brut i la utilització de tots i cadascun dels instruments d’un estat capaç d’absolutament qualsevol cosa per la defensa de la unitat d’Espanya. El 21D vam tornar a veure la mirada baixa de l’Estat, com ja havia passat l’1 d’octubre a l’inici i al final de la jornada.

El 21D aquest país va dir ben alt i ben clar que persisteix i nosaltres avui li tornem a dir que persistim. Avui hem de donar un pas més en la direcció adequada, en la recuperació de la Generalitat usurpada amb el 155. Donar un pas més en la recuperació de les nostres institucions, després d’haver recuperat ja aquesta cambra, i iniciem un període que creiem fructífer i que ha de completar la construcció republicana.

Avui fem un acte de dignitat, de valor, de coratge i de fermesa, com ja vam fer l’1 d’octubre.
Avui ens tornem a posar dempeus, malgrat ser conscients dels molts cops que hi ha sobre les nostres espatlles, especialment els de l’1 d’octubre.

Avui aixequem el cap per fer-nos nostre de nou el Govern. El nostre fruit de les urnes, d’aquelles urnes que sempre defensem i on fa molts anys que aquells qui defensem els valors republicans, sempre guanyem. I aquesta peça ens portarà irremediablement totes les altres sobre el tauler per reprendre la partida.

Avui fem el primer pas per recuperar una institució centenària, preexistent a tots nosaltres, sostinguda a l’exili durant la monstruosa dictadura feixista per persones com Lluís Companys, Josep Irla o Josep Tarradellas.

Avui votem per recuperar l’autogovern de Catalunya que Madrid ha usurpat amb una barroera interpretació de la seva Constitució. D’aquella constitució que no volien el 1978. D’aquella Constitució que van trencar per sempre el 2010 amb la sentència de l’Estatut de Catalunya. D’aquella Constitució que ara utilitzen com volen, com més els interessa, per llençar-la cada dia contra els seus adversaris polítics.

Diputats i diputades, la democràcia a l’Estat espanyol està en perill i el que està passant a Catalunya només és l’inici. Estem vivint noves formes de repressió. I a Catalunya avui li toca abanderar la defensa dels drets civils i llibertats, com ha hagut de fer en d’altres ocasions.

El que està en risc no és només un moviment polític o unes idees, sinó la democràcia, l’estat de dret, els drets fonamentals... Tots els demòcrates s’han de sentir interpel·lats per aquesta onada repressiva engegada des de l’Estat. Sobren els exemples: Valtonyc, Arco, els titellaires, la llei mordassa i el Jueves, tuitaires que critiquen el govern espanyol, la repressió a Múrcia per les protestes al carrer… Qui serà el següent?

Un cop han perdut la vergonya, qui pot assegurar que no està en perill? Quins drets civils, polítics o socials tenim garantits… ja contesto jo: CAP

Per fer avançar el país cal defensar els drets de tots els ciutadans a Catalunya. Uns drets civils i polítics avui amenaçats pels violents.

Enfront d’aquells que no dubten en utilitzar la violència contra la població per imposar les seves opinions polítiques, Esquerra Republicana volem escoltar a tothom. Volem defensar els drets individuals de tots els ciutadans per construir un país millor: amb més drets, més lliure, més net i més just.

Avui posem la primera pedra per desterrar les desastroses conseqüències del nou Decret de Nova Planta imposat des de Madrid. Demà hem de posar les següents, no podem perdre ni un segon.

Cal constituir el Govern de manera urgent, necessitem tornar a posar en marxa aquest país. Hem de continuar la feina, tornar les institucions al servei de la seva gent. Perquè cada dia de 155 és un centímetre més profunda la ferida que crea al país. I no ens ho podem permetre.

Avui li donarem el nostre suport a Jordi Turull. Un suport, que va acompanyat de la responsabilitat i l’exigència del càrrec i sobretot del moment, perquè tenim en el nostre horitzó més immediat el deure d’arrencar l’espasa del 155, clavada al cor d’alguns dels consensos més importants del país.

Clavada sobre els mitjans de comunicació públics, clavada sobre el model d’èxit de l’escola catalana, sobre les delegacions a l’exterior o sobre la policia catalana. Sobre el tercer sector o el desplegament de la Renda Garantida i no ens podem permetre que hi continuï.

Només depèn de nosaltres recuperar del tot les institucions. No fallem.

Avui els republicans necessitem sortir d’aquí amb un Govern. Cap republicà voldria perdre el que hem aconseguit. No podem anar més enrere. Però tampoc hem de renunciar a anar endavant, hem d’anar endavant.

No podem posar en risc la immensa victòria aconseguida l’1-O i revalidada el 21D. Hem de treballar precisament amb l’esperit col·lectiu d’aquell 1 d’octubre i d’aquell 3 d’octubre, on el país era la guia i els objectius s’aconsegueixen amb la suma de totes les peces. Avui recuperem una d’important.

Volem governar, volem decidir, volem transformar i volem fer-ho entre tots i per tots, tal com vam fer possible l’1-O i el 3-O. Perquè quan treballem junts, quan aconseguim la comunió dels primers dies d’octubre, aquest país és imparable.

Ni volem, ni podem tornar a quedar-nos presoners de les trampes processals i judicials, no volem tornar-nos a ficar en un nou bucle electoral. Volem persistir per ser, volem ser per persistir en els ideals republicans, en el projecte de ciutadania lliure i digna. En la igualtat i la justícia social.

Hem de continuar treballant incansablement per acabar amb les desigualtats d’aquest país, continuar fent créixer l’economia i invertint més que mai en polítiques socials. Treballant per aconseguir rècords històrics en exportacions, reduir el deute i al mateix temps posar en funcionament instruments socials com la Renda Garantida de Ciutadania.

Hem de treballar perquè Catalunya segueixi sent un gran punt d’inversió estrangera, un bon ecosistema per la innovació i el coneixement i a la vegada invertir 3 de cada 4 euros del pressupost en polítiques socials. Ho sabem fer, ja ho hem fet. Fem Govern i seguim endavant.

Continuem la gran tasca de Govern que s’havia fet fins l’aplicació d’aquest cop d’estat que és l’article 155.

Hem iniciat el camí per revertir les retallades dels darrers anys.

Hem fet els pressupostos més socials de la història, posant més mestres que mai al sistema educatiu; invertint més de 400 milions d’euros en Salut; i treballant per garantir els drets de tots els ciutadans del país amb lleis com la d’accés universal a la sanitat o la Renda Garantida de Ciutadania.

I hem pogut fer totes aquestes coses, perquè entre d’altres, la persona que a dia d’avui tenen tancada a la presó des de fa 140 nits liderava un departament d’Economia que ha estat capaç de sanejar els comptes com ningú. Ha estat capaç de reduir el deute en un 90%; de reduir a més de la meitat el termini de pagament de la Generalitat als seus proveïdors entre els quals es troben, per exemple, les farmàcies d’aquest país.

S’ha eixugat també el deute amb els ajuntaments afavorint que aquests també puguin respirar i dedicar recursos a les persones que més ho necessiten.

Oriol Junqueras i el seu equip ha aconseguit que l’economia catalana lideri tots els rànquings de creixement a Europa, creixent el doble que la mitjana europea, aconseguint més d’un 27% del total d’exportacions a l’Estat, superant rècord rere rècord la xifra anterior.

Però no només això, malgrat totes les amenaces del món que l’Estat i alguns dels irresponsables partits de l’oposició han fet, les inversions estrangeres també s’han disparat. I han fet rècords històrics.

Catalunya és motor, és atractiva a la inversió, al turisme i a la innovació. Tot i els discursos catastrofistes, Catalunya lidera i hem de tornar a formar Govern amb urgència per continuar treballant en aquesta línia.

A Catalunya hem anul·lat tots els judicis franquistes, fent justícia a la memòria de totes aquelles víctimes i famílies que van patir l’horror d’una dictadura que no ha passat comptes. Allò que a tants indrets encara esperen i seguiran esperant.

I hem demostrat, també en la pitjor de les situacions possibles, com es gestiona un país quan pateix el terror gihadista en el seu cor, cosa que encara no han perdonat, que encara no han paít. Cosa de la qual encara s’estan venjant... amb l’Honorable Conseller Joaquim Forn i al Major Trapero.

Tenim a les nostres mans fer fora la foscor. O fem Govern i recuperem la Generalitat i les institucions del país o mantenim el 155 durant mesos.

I després de recuperar les institucions hem de seguir treballant i avançant.

Cada dia que passa es fa més urgent deslliurar-se d’un estat que va en contra dels catalans i catalanes. Dins del Regne d’Espanya no hi ha futur.

És urgent dotar-nos de les eines d’un estat. És l’única manera de lluitar per fer un país millor per tots els ciutadans. L’única eina que ens permetrà garantir els drets i les llibertats dels catalans, individuals i col·lectives. Volem construir un país per a tothom, un país del Bé Comú que no deixi a ningú enrere. La República és l’única opció de fer una societat més justa, més neta i més pròspera.

Volem un país millor, i voler un país millor no pot ser mai il·legal. L’estat espanyol va aturar la darrera legislatura mitjançant el Tribunal Constitucional més de 25 lleis amb un marcat caràcter progressista i social: la llei de la pobresa energètica, l’impost als habitatges buits, l’impost als bancs... Quedar-nos a l’estat espanyol és renunciar a avançar cap a un país millor, renunciar a defensar els drets i les llibertats dels catalans.

Esquerra Republicana no renunciarà mai, mai, mai a fer un país millor per a tothom.

Aquells que ens volen dividits, s'han equivocat de país. Aquesta és una terra d'acollida, diversa, que s'ha construït entre tots, que ha treballat des de la diversitat per crear un país per tots. Amb aquest esperit es va impulsar la immersió lingüística, els mitjans públics, es van asfaltar carrers o es van aixecar barris sencers. Amb aquest esperit es van aconseguir les grans demandes obreres, es va lluitar contra la guerra de l'Iraq, contra el trasvassament de l'Ebre, es va fer l'1O. En aquest país és igual d'on vinguis i que pensis, l'important són els objectius comuns.

Som i serem un sol poble, ho hem defensat sempre, ho hem practicat sempre. No se’n sortiran en la idea de dividir aquesta societat. Seguirem treballant, com sempre, per parlar amb tothom, per escoltar a tothom, per governar per tothom. Esquerra Republicana pot exercir el paper de ròtula, pot esdevenir l’eina més efectiva per fer avançar el país.

En aquest sentit, marquem tres grans objectius per aquesta legislatura:

>>PENSAR CONJUNTAMENT EL PROJECTE COMÚ
Iniciar un gran debat ciutadà sobre el model de societat que volem a 20 anys vista. Institucions, societat civil i ciutadans han de poder debatre quin consideren que és el millor model educatiu, sanitari o de seguretat -per citar tres exemples- per a la Catalunya de demà.

>>BLINDAR L'ESTAT CATALÀ DEL BENESTAR
Escola. Salut. Treball. Família. Els quatre pilars de l'estat del benestar que el Govern de Catalunya ha de fer accessibles a tothom qui viu i treballa a Catalunya. Continuar amb la política de revertir les retallades ja iniciada en la legislatura anterior.

>>CONQUERIR NOUS DRETS
Davant la regressió democràtica a l’Estat espanyol, volem que Catalunya esdevingui pionera en la conquesta de nous drets democràtics i civils, així com un baluard en la defensa dels drets individuals i col·lectius.

Això implica convertir Catalunya en un espai de defensa dels drets civils i democràtics: el dret a la llibertat d’expressió, de manifestació, de reunió, els drets polítics, els drets dels refugiats, dels immigrants, pioners en polítiques d’igualtat, d’inclusió i de justícia i equitat. Hem de liderar la defensa de les llibertats i els drets civils tant a dins com a fora de l’Estat.

I què farem a partir d’ara?
Com a país estem entrant en una nova fase. Hem mesurat les nostres forces, hem constatat la nostra fortalesa però també les nostres febleses. Si la nostra fortalesa roman intacta i som capaços de superar les nostres febleses, ens en sortirem. Per fer-ho necessitem més consistència i una majoria més sòlida, àmplia i transversal per superar una divisió en blocs.

Nosaltres, demòcrates i pacifistes com som, sabem que només podrem transformar la realitat si acumulem una suma democràtica i pacífica ingent.

Hem d'anar més enllà del regat en curt, dels cops de volant. Posar les llums llargues per sumar per aconseguir tots els nostres objectius democràtics. Una força democràtica i pacífica, que ha de ser necessàriament enorme, precisament perquè ha de superar, només amb la suma de la gent, el poder i els interessos de la formidable aliança conservadora.

Ara bé, l’acumulació d’aquesta enorme força democràtica exigeix fermesa i serenitat, convenciment i intel·ligència, exigeix un esforç rigorós i sostingut. Exigeix esforços individuals i col·lectius. Exigeix que cadascú de nosaltres faci la seva feina el millor possible. La seva feina en l’àmbit de la mobilització política i social, i també en el seu àmbit professional. No esperem què pot fer el Govern per nosaltres, donem el millor de cadascú de nosaltres per construir aquest país com hem fet els grans consensos d’aquesta terra.

Tenim un país per salvar. Un futur per construir. Necessitem que treballadors, autònoms, empresaris, pagesos, botiguers... siguin exemplars en la seva feina.

“Tornem a reprendre la nostra tasca després d’hores doloroses i amargues. Per la voluntat, per l’afecte i per la simpatia de la sagrada onada popular, som altra vegada aquí”.

Va dir Lluís Companys després de guanyar les eleccions el 1936 i sortir de la presó.

“Venim per servir els ideals. Portem l’ànima amarada de sentiment; res de venjances, però sí un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l’experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer”.

Visca Catalunya!