Espanya ha estat inclosa per primer cop a la llista de països que seran analitzats pel Comitè de Monitoratge, després de la feina persistent de la republicana Laura Castel
Espanya ha estat inclosa per primer cop a la llista de països que seran avaluats pel Comitè de Monitoratge de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE), que analitza si els estats membres estan complint amb els estàndards democràtics europeus i els drets humans. Aquest divendres, tota l’Assemblea Parlamentària, reunida en sessió plenària, ha estat informada del monitoratge i ha donat tret de sortida a aquesta radiografia a la democràcia espanyola.
El Comitè de Monitoratge és un òrgan de la PACE integrat per representants dels diferents grups parlamentaris —seria l’equivalent a una comissió del Parlament de Catalunya. Entre les seves funcions, hi ha l’elaboració d’informes periòdics sobre la qualitat democràtica dels estats membres de la Unió Europea, i, en aquesta ocasió, ha escollit Espanya, juntament amb Suècia i Grècia.
Aquesta no ha estat una tria aleatòria: els membres del Comitè poden presentar informes argumentant la necessitat d’avaluar un país en concret, i això és el que va fer la senadora d'Esquerra Republicana i única membre independentista de la PACE, Laura Castel, que també és integrant d’aquest Comitè de Monitoratge, per tal que s’avalués l’estat espanyol.
Els principals arguments per escollir Espanya han estat l’espionatge a l’independentisme, la persecució del Tribunal Constitucional a les lleis del Parlament, el paper del Tribunal de Comptes, la llei mordassa, les condemnes que atempten contra la llibertat d’expressió o el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial.
L’elecció dels tres països, que es va fer a partir d’un llistat de vuit països preseleccionats, va produir-se el passat 5 de desembre seguint “un procediment molt garantista”, assegura Castel. I amb la sessió plenària d’aquest divendres a la PACE, s’engega tot: a partir d’ara, al març, s’assignaran dos “rapporteurs” (ponents) a cada país, de dos grups polítics diferents per garantir-ne la imparcialitat, que hauran de visitar el país en qüestió, reunir-se amb representants del govern espanyol, de partits polítics, membres de la judicatura i de la societat civil, i elaborar un informe final.
Fa un any i mig que Castel treballa perquè Espanya sigui monitoritzada, i s’ha trobat amb traves tant del PP com del PSOE. Està convençuda que diversos informes anteriors del Consell d’Europa en relació a l’independentisme han propiciat l’elecció d’Espanya: el més recent va ser fa quatre mesos, quan el Consell va demanar a l’estat espanyol garantir “reparacions suficients a les víctimes de casos d’espionatge il·legal”. El més polèmic, però, va ser el juny de 2021, l’anomenat informe Cilevics, en què el Consell demanava alliberar els presos polítics i retirar les euroordres. També, ara fa un any, a través d’un informe de la secretària general, Marija Pejčinović, concloïa que defensar pacíficament la independència d’un territori és emparat per la llibertat d’expressió i, per tant, no és cap delicte.
