Davant dels relats de la Guàrdia Civil, que descriuen situacions de terror i d'extrema violència, Marchena segueix prohibint a les defenses que exhibeixin proves gràfiques que contradirien la versió policial de forma contundent

Un dia més, la Guàrdia Civil ha sigut la protagonista del judici a la democràcia que està tenint lloc al Tribunal Suprem. Els testimonis d'aquests efectius policials són cabdals i decisius per la Fiscalia i la resta d'acusacions, ja que és on tenen bolcades totes les esperances per tal d'apuntalar el seu relat. Una versió dels fets que, en moltes ocasions, sembla extret del guió d'una pel·lícula de terror.

En aquest sentit, Joan Ignasi Elena, portaveu jurídic d'Esquerra Republicana en aquest procés, assenyala que les declaracions de la Guàrdia Civil són "l'antologia del disbarat; l'antologia de la mentida organitzada". La crítica d'Elena va més enllà i assegura que "les declaracions d'aquests dies d'alguns representants de la Guàrdia Civil expressen fins a quin punt tota la investigació ha estat marcada per un biaix i un prejudici ideològic; de persecució política a unes determinades persones".

Les declaracions de la Guàrdia Civil expressen fins a quin punt la investigació ha estat marcada per un biaix i un prejudici ideològic

Joan Ignasi Elena Portaveu jurídic d'Esquerra Republicana

Com ja va passar ahir, les defenses han denunciat la indefensió que pateixen per la manera com el president del tribunal, Manuel Marchena, dirigeix els interrogatoris. En concret, han denunciat el fet que els testimonis citats per la Fiscalia siguin preguntats per temes que no estaven previstos amb anterioritat i pels quals, per tant, no s'han preparat. D'aquesta manera s'evidencia que, quan el discurs dels testimonis beneficia el relat de les acusacions, Marchena flexibilitza el criteri que ell mateix va fixar a la Sala i permet preguntar sobre aspectes no previstos.

Per altra banda, també ha quedat palès, una vegada més, que el fet que Marchena no permeti a les defenses projectar imatges i aportar documents durant els interrogatoris per tal de fer entrar en contradiccions als testimonis provoca que no es pugui exercir el dret de defensa de forma àmplia. Sobre aquest aspecte, Elena adverteix que "és necessari ensenyar les proves gràfiques per contrastar les mentides amb els fets i posar en evidència la poca solvència de les declaracions, que són marcades per prejudicis ideològics".