El dirigent republicà creu que reorganitzar el calendari és una decisió organitzativa i lamenta que el tribunal sacrifiqui d'entrada el dret de representació política

El president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, vol poder compaginar la tasca de diputat amb el judici al Referèndum, però el TSJC s'hi oposa. Per això ha presentat un recurs de súplica davant del tribunal aquest dimecres: vol que la sala ho reconsideri i reprogrami algunes sessions del judici a l'1-O.

En l'escrit, la defensa de Jové argumenta que la decisió del tribunal és "desproporcionada i lesiva" per als drets de representació política. Desestimar la petició és "una clara vulneració, absolutament desproporcionada i injustificada", tenint en compte que hi ha solucions per conjugar el calendari.

En aquest sentit, Jové considera que reordenar mínimament les dates del judici per poder exercir el seu dret i obligació d'assistir als plens del Parlament no només és viable sinó que també és "materialment possible i plenament eficaç". Per això lamenta que la decisió de la sala impliqui sacrificar d'entrada el seu dret de representació política.

Endarrerir uns dies un judici de fa set anys
Així doncs, i per principi de proporcionalitat, s'hauria de primar el respecte als drets polítics i parlamentaris de qualsevol càrrec electe per sobre dels mínims canvis sol·licitats a l'agenda, detalla el recurs de la defensa.

Fa una setmana, el TSJC van denegar-li la petició, i per això ara Jové ho recórrer. Els magistrats, amb Jesús Maria Barrientos al capdavant, rebutgen reprogramar el judici perquè consideren que la condició de parlamentari i la coincidència de les sessions de ple no són motiu suficient per canviar algunes seessions, i demanen aplicar la delegació de vot.

El president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, però, no hi està d'acord. Per això al recurs, constata una obvietat: la petició per reprogramar el calendari no afecta ni a la meitat de les sessions, és una qüestió merament organitzativa, i que el retard que això suposaria és irrisori tenint en compte que fa set anys que els tribunals arrosseguen la causa de Jové. "Difícilment es pot considerar ni tan sols remarcable -ni molt menys rellevant o significativa- la suposada demora" que implicaria atendre aquesta petició, diu la defensa.

La delegació de vot al Parlament i el paper del fiscal
En clau parlamentària, Jové també alerta que delegar el vot suposaria renunciar a exercir personalment el seu vot. I avisa que la delegació de vot per un cas de judici podria no ser ni tan sols una via admissible a la cambra catalana, especialment pel caràcter limitat i restrictiu de l'article 95 del reglament. Si el Parlament no acceptés aquest mecanisme, es podrien fins i tot alterar les majories, apunta Jové. Qui fa un pas més enllà és el fiscal que en un dels escrits fins i tot arriba a suggerir la renúncia a l'acta per part de Jové.

Finalment, el dirigent dels republicans conclou que el canvi de dates no té cap efecte sobre les altres parts. A més, i en contra del que argumenta el TSJC, el president del grup parlamentari d'Esquerra assegura que no hi va haver coordinació prèvia per fixar les dates de judici amb els acusats, cosa que també deixa la defensa en una situació d'indefensió.

Tant a Barrientos com al magistrat Carlos Ramos, Jové va demanar que se'ls retirés de la seva causa per falta d'imparcialitat. El judici a Jové començarà el 10 d'abril i està acusat de delictes de desobediència, prevaricació i malversació agreujada.